CORRUPCIÓ
Política 17/11/2014

La presó també amenaça els imputats ‘reials’

La infanta Cristina no té escapatòria i tot indica que Castro la farà seure finalment al banc dels acusats

Antònia Artigues
5 min

PalmaL’home que ha obligat a comparèixer davant la justícia la germana del rei Felip VI, el jutge de Palma José Castro, torna a tenir a les seves mans el futur de la infanta. I aquesta vegada la pot dur fins al banc dels acusats. Quan rebi els escrits d’acusació decidirà si, finalment, obre judici oral contra la infanta Cristina. Es dóna per fet que Castro, finalment, resoldrà una obertura de judici en què la germana del rei estarà inclosa com a presumpta cooperadora en els dos fraus de l’IRPF del 2007 i el 2008 que s’atribueixen, com a autor, al seu marit, Iñaki Urdangarin. Si finalment Castro fa seure la infanta al banc dels acusats, Cristina de Borbó serà l’estrella del judici del cas Nóos, un macroprocés per al qual ja es comença a buscar data i espai, encara que tot apunta que no començarà fins d’aquí més d’un any.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

D’ara fins al judici encara hi ha temps per a sorpreses, confessions i pactes que facin disminuir les possibles penes. Urdangarin ja va intentar fa temps que li rebaixessin la condemna per evitar la presó. L’expresident balear Jaume Matas ho va intentar fa poc, en aquest cas, per pagar tan poc com fos possible.

També plana sobre el cas l’anomenada doctrina Botín del Tribunal Suprem, segons la qual no es pot obrir judici contra algú si no ho reclama ni el fiscal ni l’acusació particular. En aquest cas, la infanta no s’asseuria al banc dels acusats si Hisenda, la part “perjudicada” pels delictes fiscals presumptament comesos, no l’acusa. De moment, Manos Limpias té previst formular acusació contra la infanta, i demanarà penes màximes de fins a 10 anys. També és acusació particular el Govern Balear, mentre que l’acusació popular l’exerceix el grup socialista de l’Ajuntament de València. En canvi, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat ja han deixat clar que no mouran peça per demanar que s’obri el judici a la infanta.

Tot i que la doctrina Botín es pugui veure com una possible taula de salvament per a la infanta, el cert és que li queda molt lluny. Castro no necessàriament s’hi ha de pronunciar en l’obertura del judici oral: ho podria fer descartant-la o simplement no mencionant-la i aparcar el tema el primer dia.

A més, Castro està ara reforçat. Ningú li pot retreure que la imputació de la infanta derivi d’una obstinació personal seva, tal com van assegurar algunes veus. La meitat dels seus arguments jurídics per encausar-la tenen avui l’aval unànime de la sala segona de l’Audiència de Palma -integrada pels magistrats Diego Gómez-Reino, Mónica de la Serna i Juan Jiménez-, que, com Castro, veuen indicis d’actuació delictiva en l’actuació de la infanta. Cap d’ells es creu que la infanta no sigui responsable del que passava sota el paraigua de la seva societat familiar, Aizoon. El jutge que porta el cas deia, en la interlocutòria que finalitzava la instrucció, que Aizoon va ser creada pels ducs per defraudar i l’Audiència ha ratificat que el matrimoni “va abusar” d’aquesta societat per ocultar guanys i obtenir beneficis fiscals.

La resolució de l’Audiència també suposa que els magistrats de la sala donen suport a Castro perquè obviï la doctrina Botín. Molt probablement aquest precedent serà un dels arguments que la defensa de la infanta intentarà esprémer fins al final.

Encara que la implicació de la infanta ha eclipsat la resta del cas Nóos, la realitat és que es tracta d’una actriu secundària, cooperadora de només dos dels 26 delictes que s’imputen al seu marit. Ella era, segons diu l’Audiència, el reclam que feien servir Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, per aconseguir contractes públics.

La trama

Els escrits d’acusació atribuiran responsabilitats i delictes a cada un dels actors i escriuran el guió de Nóos. Un dels capítols que probablement incendiarà el cas és l’escrit del sindicat ultra Manos Limpias, que pot reclamar penes que, sumades, superarien els 100 anys de presó. Això significaria que el sindicat demanarà condemnes més elevades del que fa uns mesos va avançar la Fiscalia i que ara ha de concretar.

Si es deixa d’enfocar només la implicació de la infanta, es pot veure què és Nóos: un xiringuito financer de Torres i Urdangarin que, amb l’ham del parentiu reial, hauria aconseguit que responsables polítics de les Balears i València els paguessin sis milions d’euros, al marge de la legalitat i sense control ni justificació, per esdeveniments de suposat interès públic. Pel que se sap, no es van conformar a obtenir fons públics, sinó que van idear, a més, una xarxa de societats per drenar els fons i ocultar beneficis, i van creuar factures falses entre les seves societats -entre les quals hi ha Aizoon- per serveis ficticis. Urdangarin, Torres i Miguel Tejeiro -l’advocat que administrava les empreses de la trama- en són, segons la Fiscalia, els principals responsables. I al darrere, hi ha la col·laboració dels polítics de les Balears i València, que haurien entregat, amb els ulls clucs, gairebé sis milions d’euros de fons públics a Urdangarin i Torres.

Cristina, de sis mesos a 10 anys

Imputació: delicte fiscal

Dos presumptes delictes fiscals com a cooperadora.

Qui l’acusarà?

L’acusació popular del sindicat ultradretà Manos Limpias. En canvi, no ho faran ni el fiscal ni l’Advocacia de l’Estat per decisió del govern central.

Penes

El tipus general del delicte fiscal té una pena d’entre 1 i 5 anys de presó. L’Audiència ha “recomanat” el general amb atenuant. Això suposaria una pena d’entre sis mesos i un any per a cada delicte. Manos Limpias, però, demanarà les màximes.

Responsabilitat civil

La Fiscalia reclamarà que pagui per haver-se lucrat de diners arribats a l’empresa Aizoon -més de 600.000 euros.

26 delictes collen Urdangarin

Imputació: 26 delictes

Castro va imputar al duc de Palma fins a 25 delictes. L’Audiència n’hi ha afegit un més de blanqueig de capital. Tot apunta que les acusacions demanaran que se li atribueixin tots els delictes.

Tipus de delictes

Està imputat per pràcticament tots els delictes de corrupció que existeixen: prevaricació, malversació, cinc de frau a l’administració, tràfic d’influències, falsedat en document oficial i mercantil, estafa, delictes fiscals i blanqueig.

Penes

La Fiscalia havia avançat que demanaria un màxim de 19 anys de presó, però ara es pot incrementar. També se’l vol multar amb 2,5 milions.

La primera gran causa de Matas

Imputació: 8 delictes

Castro imputa un total de 8 delictes a l’expresident de les Balears i l’Audiència els ha ratificat tots.

Tipus de delictes

Dos delictes de prevaricació, dos de malversació de cabals públics, dos de frau a l’administració i dos de tràfic d’influències. Matas ja té, a més, dues sentències fermes per corrupció. El cas Nóos és la primera gran causa contra ell.

Penes

La Fiscalia tenia previst, abans de les resolucions de Castro i l’Audiència, sol·licitar entre 4 i 8 anys per a Matas, avançant un mínim de 5 anys de presó. La petició pot ser més gran, especialment per part de l’acusació popular.

Torres, més de 15 anys de presó

Imputació: 25 delictes

El soci d’Urdangarin a l’Instituto Nóos, Diego Torres, s’enfronta a un llistat de delictes similar al del duc de Palma. Només acumula un delicte fiscal menys.

Tipus de delictes

Igual que Urdangarin, acumula la major part dels delictes de corrupció: prevaricació, malversació de cabals públics, frau a l’administració, tràfic d’influències, falsedat en document oficial i mercantil, estafa, un delicte fiscal i blanqueig.

Penes

Abans de les resolucions de Castro i l’Audiència, el fiscal es plantejava demanar-li 15 anys de presó, a més de la multa de 2,5 milions que també demana al duc de Palma.

stats