Un test d’estrès ja superat

Ahir feia dos mesos que Jordi Pujol va provocar un terratrèmol polític i emocional quan, en un intent de protegir els seus fills, va confessar que amagava diners a l’estranger. Amb sentències com “Ja no tinc arguments per criticar l’independentisme” s’havia convertit, des de la manifestació del 10 de juliol del 2010, en un actiu del procés. Era conscient que es podia espatllar la biografia, però lluitava incansablement perquè acabés presentant-lo com un pare de l’estat català. Els errors propis i els dels seus li han tret la porpra. Els que van preveure que Mas marxaria a casa després del 25-N, que no es posaria d’acord amb Junqueras, que l’acord a quatre per la data i la pregunta de la consulta era impossible i que el president no convocaria el 9-N també van diagnosticar, severs, que el cas Pujol tocava de mort el procés. L’11 de setembre, però, el test d’estrès es va superar. Si no hi ha sorpreses d’última hora, el cas Pujol està amortitzat políticament. Ara ja només es tracta que s’expliqui i de fer net.