SALUT
Societat 06/11/2014

Alçar-se d’una cadira de rodes

Òscar Jiménez, paraplègic per un error mèdic, relata en un llibre carregat de força vital la seva experiència traumàtica

Mario Martín Matas
3 min

BarcelonaTota la seva vida es va capgirar el 3 de març del 2012, després de passar pel quiròfan per operar-se d’una hèrnia discal. Òscar Jiménez tenia 32 anys i cap problema de salut previ. Havia treballat des dels 16 anys com a conductor d’una màquina d’excavacions i durant la verema, a les caves que envolten casa seva, a Sant Sadurní d’Anoia. Aquell dia, però, va començar el seu particular calvari, fins que va descobrir com pot ser d’amarga la vida.

Segons el relat de l’Òscar -el cas està sota investigació judicial-, els metges que el van operar a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, a Vilafranca, li van perforar el sac dural i van tocar un nervi.Li van donar l’alta mèdica, malgrat les seves queixes perquè no es trobava bé. I, tot i que durant el mes següent va tornar a urgències en dues ocasions perquè cada cop coordinava menys els seus moviments i li va sortir un bony a l’altura de la cicatriu per on l’havien operat, la resposta dels metges que el van atendre va ser que l’operació havia anat bé i que no calia cap prova complementària per ratificar-ho.

Seqüeles greus

No va ser fins a finals d’abril -el va visitar una neuròloga del mateix hospital- quan finalment algú va valorar el seu cas. Una ressonància exprés practicada a Barcelona va confirmar que perdia líquid cefaloraquidi. El van tornar a operar i van aconseguir taponar el forat, però el mal ja estava fet. Dues intervencions més per pal·liar el dolor durant el 2013, a l’Hospital de Bellvitge, no van evitar que fa vuit mesos es despertés un dia i veiés que ja no era capaç d’aixecar-se. El més estrany, explica, és que la paraplegia no hagués arribat abans, com la pèrdua de vista i oïda que també pateix. “El cervell ho és tot”, assumeix.

L’Òscar, malgrat tots els entrebancs, no s’ha donat per vençut. “No deixar de lluitar és la clau per assolir l’èxit”, diu convençut. Tres anys de paperassa per una pensió de gran invalidesa que encara no té, la impossibilitat de tornar a caminar o de controlar la seva bufeta, i la perspectiva d’haver d’enfrontar-se encara tres vegades més al quiròfan no l’han fet defallir. Somriu, i fins i tot ha escrit un llibre per explicar la seva experiència. Imposible, una oda a la vida i a la superació personal que va escriure en dues setmanes. Es tracta d’un relat autobiogràfic de 80 pàgines en què es despulla i explica com s’ha sentit, però que no ha concebut des de la ràbia, sinó per animar els que pensen que la seva vida no té futur. Ha venut més de 2.000 libres en paper, molts més en versió digital i a través de les xarxes socials no es cansa d’atendre tothom.

Els diners del llibre que ha escrit els destina a una entitat de Sant Sadurní d’Anoia que treballa amb nens discapacitats. Viu en una casa que no està adaptada, amb el seu pare a l’atur des de fa tres anys, no té un cotxe preparat per desplaçar-se i tampoc pot agafar el tren, perquè l’estació no està adaptada, però va descartar des del primer moment que el seu relat pogués servir per fer diners.

Superació personal

“El llibre m’ha donat molta vida”, reconeix. No buscava el reconeixement i insisteix en la necessitat de saber veure els aspectes positius de les coses dolentes que ens passen. D’aquí poc temps començarà la rehabilitació a l’Institut Guttmann, on també farà xerrades per motivar altres pacients que hagin passat per una situació traumàtica. Què el va impulsar a treure tanta força? Explica que el va colpir que la seva filla, que aquest mes farà 8 anys, li preguntés el primer dia que el va veure en una cadira de rodes què feia allà assegut i que s’havia d’aixecar.

Ha passat moments dolents, i vol justícia, però es pregunta de què serveix lamentar-se de la mala sort. “El passat ja me l’he menjat, i el futur és avui”, diu amb fermesa. El relat no podria estar més carregat de força vital. I l’Òscar està content si sap que la seva experiència pot ajudar altres persones. Per això ha escrit el llibre. Un cas real de superació en què el que sembla impossible es converteix en possible.

stats