Aposta pel lideratge dels directors

BarcelonaVa arribar a la direcció una mica per casualitat. O per responsabilitat. L’any 2005 Aleix Gabarró va substituir l’anterior director de l’Institut Montserrat de Barcelona, que va deixar el càrrec abans d’hora. L’any següent es va decidir a presentar un projecte de direcció i va ser formalment escollit per al càrrec, on ja porta nou cursos. “Surt l’oportunitat i l’agafes, pensant que potser t’estàs buscant un problema. Però, quan veus que fas un servei a la gent, et vas tornant ambiciós i vols fer cada cop més coses per l’institut”, explica Gabarró.

D’ençà que Gabarró va assumir la direcció del seu institut han canviat força les coses a la professió. “Abans de la llei d’educació de Catalunya (LEC) -aprovada el 2009-, el projecte de direcció era un simple tràmit per accedir al càrrec, però arran dels decrets d’autonomia i direcció del 2010, això canvia”. Ara el pla que el director presenta a l’inici del seu mandat (de quatre anys) fixa l’estratègia pedagògica del centre, i porta a la pràctica el projecte educatiu aprovat pel consell escolar.

El conegut com a decret de plantilles, aprovat dimarts pel Govern, fa un pas més en l’aposta pel lideratge dels directors als centres públics, en convertir-los en cap de personal. Fins ara havien de posar en pràctica el seu projecte amb els professors que l’administració els assignés, però a partir de l’estiu podran definir els perfils que necessiten per cobrir els llocs de treball vacants.

“A mercè de la casualitat”

Gabarró farà servir aquesta potestat per implementar el programa Batxibac que va posar en marxa fa dos cursos, una doble titulació de batxillerat català i francès. “Ens calen professors amb un alt nivell de francès, però també amb capacitat per impartir literatura francesa, història o geografia de França”, apunta. Aquesta modalitat de batxillerat es va poder posar en marxa amb 20 alumnes perquè l’institut ja disposava d’alguns d’aquests perfils, però a partir d’ara podrà sol·licitar professors amb aquestes competències concretes. “Ja no estarem a mercè de la casualitat”, sintetitza.

Ho podrà fer, però, amb les places de la plantilla que no són fixes. De la setantena de professors que treballen a l’Institut Montserrat (deu a mitja jornada), uns 50 són funcionaris fixos. Així, tot i que el decret de plantilles li permet triar fins al 50% de la plantilla, Gabarró només podrà fer-ho com a màxim per a 15 places (el 24% de la plantilla). Ara bé, si algun dels funcionaris demana el trasllat a un altre centre o es jubila, sí que podria “perfilar” la plaça que deixi. Per als llocs de treball que decideixi, tindrà l’opció d’entrevistar almenys tres candidats d’entre els 20 que la Generalitat li enviï i que compleixen els requisits, per trobar la persona idònia.

“És un avenç important”, diu Gabarró. “Perquè permet ser més eficients amb els recursos que tenim, la qual cosa és especialment necessària en aquests moments”, afegeix. No nega, però, que suposa una càrrega de feina extra per als directors. De fet, per poder exercir les funcions de cap de personal, Gabarró i altres companys han començat a rebre formació específica, en cursos organitzats per l’associació de directors Axia. “Cada cop tenim més atribucions, i està molt bé que les tinguem, però són desproporcionades amb les condicions en què treballem, amb remuneracions horàries de fa 20 anys”, apunta. Recorda que el decret de direcció preveia una actualització de salaris “quan la situació econòmica del país ho permeti”.

Amb tot, està convençut dels beneficis pedagògics d’un bon lideratge del director escolar. “És bàsic que el director sàpiga animar i orientar els companys i els alumnes”, explica. Per als sectors que temen l’arbitrarietat dels directors com a caps de personal, Gabarró recorda que tot el que fan està controlat per la comunitat educativa i l’administració, a qui reten comptes. “Els directors ja estem avaluats de manera regular i demanem que se’ns avaluï més i de manera més estricta”.