LLORET DE MARMatinada de l'11 d'agost del 2004. Es detenen 14 persones a Lloret de Mar en una batalla campal entre turistes i policies en què es van produir destrosses al mobiliari urbà. La llavors consellera d'Interior, Montserrat Tura, va denunciar que hi havia empresaris que vivien "d'organitzar rutes per a turistes que busquen el coma etílic". Les declaracions van encendre els ànims de l'Ajuntament i del sector turístic.
25 de gener del 2013. La Guàrdia Civil irromp a l'Ajuntament per endur-se documentació relacionada amb una xarxa dedicada presumptament amb el blanqueig de diners procedents de màfies russes. De moment, hi ha tretze persones imputades, entre les quals el considerat cap de la trama, Andrei Petrov, i el primer tinent d'alcalde, Josep Valls.
La principal obsessió de Lloret durant aquests anys ha estat substituir el perfil de turista de poc nivell adquisitiu i que només ve a la recerca de festa per un de més qualitat. Per aconseguir-ho, el consistori ha dotat la població de nous equipaments, com el teatre, el centre sociocultural i la piscina olímpica municipal. També ha fet feina el sector privat, que, entre altres equipaments, ha impulsat el nou casino. "Amb aquestes infraestructures s'aconsegueix obrir el turisme a altres segments, com el congressual i l'esportiu, a part de desestacionalitzar la temporada", explica el regidor de Promoció Econòmica, Turisme i Comerç, Jordi Orobitg.
A banda d'equipar el municipi, l'altra gran via per intentar aconseguir turisme de qualitat era anar-lo a buscar. Un dels punts de mira han estat els russos. Durant la dècada dels noranta l'Ajuntament i el sector turístic ja van començar la captació d'aquest tipus de visitant, mitjançant fires turístiques, perquè una part de la població té un "nivell adquisitiu molt alt", explica Orobitg. La recerca es va intensificar amb la posada en funcionament de Lloret Turisme el 2001. És l'ens format pels sectors privat i públic que s'encarrega de la política turística del municipi. La població participa en les fires que s'organitzen des del Patronat de Turisme Girona Costa Brava, com la MITT de Moscou, i acull els millors turoperadors russos.
Un padró que s'ha transformat
Amb totes aquestes mesures s'ha aconseguit que, en pocs anys, el turisme rus sigui el segon estranger que ve més a Lloret, només per darrere del francès. "Comparat amb el de l'Europa Occidental, el rus gasta molt, un fet que beneficia restaurants, botigues, comerços i hotels", detalla Orobitg. "És el turisme que ens pot ajudar a fer el canvi en el qual fa anys que treballem", afegeix.
L'augment de visitants russos ha fet que, de retruc, alguns dels estiuejants de l'Est hagin optat per quedar-se a viure a Lloret. I funciona molt el boca-orella. Segons les dades del padró, el municipi té una població de quasi 40.500 habitants. Poc més de la meitat són espanyols, en segon lloc hi ha els romanesos (2.068) i, seguint-los de molt a prop, els russos (1.977). Fa cinc anys la població de Lloret de Mar era de poc més de 37.000 habitants, i de russos només n'hi havia només 991.
Aquest creixement s'ha notat sobretot als barris de Santa Clotilde -nom amb què s'ha batejat l'operació contra la màfia russa- i de Fenals. Aquí s'hi concentra la meitat de la població russa que hi ha a Lloret. L'empremta d'aquests nouvinguts és visible a les dues zones. L'alfabet ciríl·lic predomina en molts dels establiments, sobretot en immobiliàries. Hi ha supermercats especialitzats en menjar rus i, fins i tot, algun bar que porta el nom del seu president, Vladímir Putin. El creixement de la població en els dos barris ha provocat que es construeixin equipaments i zones comercials, moltes de les quals han estat impulsades pels mateixos russos. "Els agrada aquesta zona perquè està a prop del mar i és tranquil·la", explica Ester González, que treballa a Finques MRS.
El sector immobiliari reconeix que està sobrevivint a la crisi gràcies a la població estrangera, i sobretot als russos, que representen el 60% de la facturació. Segons les agències, hi ha dos tipus de comprador: el que vol un pis per venir-hi durant l'estiu i el que opta per adquirir un gran edifici que posteriorment reformarà per llogar o el tirarà a terra per convertir en un negoci. Aquest últim acostuma a viure en xalets "blindats de seguretat" en alguna de les urbanitzacions del municipi. "Normalment són gent que ja tenen negocis aquí, sobretot del sector turístic, i que acaben portant la seva família", explica González.
Tant comerciants, restauradors com representants municipals asseguren que, tot i ser molt recelosos de la seva intimitat, els russos s'integren al poble i tenen un gran interès per la cultura. Cinc de les agències receptives d'aquest tipus de turisme, i que són propietat de russos, acostumen a organitzar esdeveniments culturals al llarg de l'any oberts al poble. Fins i tot una celebra un festival de música i dansa des del 2010. La convivència amb els veïns també és bona, tot i que els lloretencs es resisteixen a parlar dels últims esdeveniments que han succeït al municipi. "El que no acabo d'entendre és com condueixen aquests cotxes d'alta gamma joves de poc més de 20 anys i sense professió aparent", explicava dijous un veí al costat de l'Ajuntament. La població, que també va protestar pel model de turisme de borratxera, va manifestar-se ahir contra la connivència amb la màfia russa. Un total de 150 persones es van concentrar davant de l'Ajuntament per mostrar el seu rebuig a la corrupció.
