Ofensiva per tenir platges més segures

BARCELONA.El departament d'Interior vol ordenar la seguretat de les platges catalanes -que ara depèn de cada municipi- i prepara, de cara a l'any vinent, un decret de mínims que reguli aspectes com els punts de vigilància necessaris, l'equip humà, la senyalització i les recomanacions als banyistes. El primer pas, però, s'ha dut a terme enguany, amb la centralització, per primera vegada, de totes les dades a través del Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya (Cecat). "Cada matí el responsable de cada platja ha de donar informació sobre el color de la bandera i si hi ha qualsevol canvi ho ha de comunicar", explica Montse Font, cap de gestió d'emergències de Protecció Civil, que afegeix que un cop a la setmana també han d'enviar l'estadística d'incidències, com els avisos preventius.

L'any passat van morir 15 persones a les platges catalanes, segons dades del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), i aquest any han mort quatre banyistes a la costa i dues en rius i rieres.

Aquesta centralització de la informació -que fins ara gestionaven els municipis i es feia difícil recopilar- servirà per millorar la capacitat de resposta respecte a una incidència, però també oferirà dades concretes al grup de treball que prepara el decret. "Les platges catalanes són molt heterogènies i no podem tractar una cala de Cadaqués, a l'Alt Empordà, igual que la platja de Castelldefels, al Baix Llobregat", va dir ahir el director general de Protecció Civil, Manel Pardo. La seguretat a les platges només està regulada per una normativa del 1972 que ha quedat obsoleta. "Els municipis fan les contractacions en funció del volum de gent; hi ha normes no escrites, com situar els vigilants a una distància màxima de 500 metres, per poder córrer i llançar-se a l'aigua per salvar algú", apunta Font, que explica que fins ara l'únic criteri per classificar el risc era l'afluència en dates de màxim ús del litoral. Segons aquest catàleg, de les 366 platges, 78 petites cales i 12 zones de bany continental, unes 170 estan qualificades de risc alt.

Nova llista de platges

Protecció Civil prepara ara una nova llista en què es valorin també aspectes com la presència d'espigons i roques, l'accessibilitat, el trànsit proper d'embarcacions i diferents profunditats amb canvis sobtats. "És difícil determinar els elements que fan que una platja tingui més risc, ja que sovint es tracta de dies concrets de corrents marins o elements de la mateixa natura", apunta Font. Tant Pardo com Font coincideixen a destacar la importància de respectar les banderes. "Encara no tenim assumit el significat de la bandera", insistien ahir a Protecció Civil. En aquest sentit, enguany la Generalitat ha posat en marxa per primer cop una campanya, amb els lemes "A la platja, les aparences enganyen" i "A la platja, posa-hi tots els sentits", amb l'objectiu de sensibilitzar els banyistes sobre el significat de les banderes -traduït a diversos idiomes- i recordar el telèfon d'emergències 112.

Multar els banyistes

Alguns municipis tenen previst en les seves respectives ordenances municipals multes per als banyistes que no compleixin les senyalitzacions de les platges. És el cas de Lloret i Sitges, per exemple, que preveuen sancions de fins a 1.500 euros per als que es banyin amb bandera vermella o saltin des de les roques i els espigons. A Tarragona ja fa quatre anys que multen. La Generalitat, a més, pot cobrar un rescat en cas que es tracti d'una imprudència del banyista.