Societat 02/01/2013

Salvador Garcia: "Ens haurem d'esforçar per explicar que Espanya sense Catalunya és viable"

Perseverant Que el món tingui una imatge nítida del procés català. Salvador Garcia (Santa Perpètua de Mogoda, 1976) treballa amb aquesta missió des del Col·lectiu Emma, una entitat que combat la imatge esbiaixada de Catalunya a la premsa internacional

Sara González
4 min
Salvador Garcia és un dels impulsors del Col·lectiu Emma, que treballa per una imatge real de Catalunya al món.

A Catalunya es viu un procés complicat però imparable, alerta Salvador Garcia, impulsor del Col·lectiu Emma. Aquesta entitat vol ser una finestra de Catalunya al món, un filtre perquè el procés català s'expliqui a la premsa internacional sense interferències interessades. Neix de dos catalans que posen al projecte el cor, el cervell i la butxaca.

¿Internacionalitzar el conflicte català és com la lluita d'un David contra un Goliat?

Estem en un procés de construcció nacional i és el que hem de fer. Així ens ho plantegem. Tots els països del món expliquen què són i què volen ser. Sí que sabem que serà difícil i complicat però si penséssim en les pegues, no ens hi hauríem posat.

Com es reflecteix Catalunya més enllà de les seves fronteres?

Catalunya i Barcelona tenen una imatge molt bona. Barcelona s'associa a modernitat, Gaudí, Miró, Ferran Adrià i el Barça. El problema estava en la imatge de Catalunya com a subjecte polític. Hi ha hagut un canvi molt important des de la manifestació de l'Onze de Setembre.

¿L'última Diada ha estat un punt d'inflexió?

Sens dubte. Fins aleshores ens veien com una nació que demanava més diners, un pacte fiscal. En comptes d'associar-nos a Escòcia, se'ns associava més amb la Padània, una regió més rica d'un país que no acaba de funcionar i que el que vol és recaptar més diners i contribuir menys a les regions més pobres. Des de la manifestació de la Diada ens veuen sense ambigüitats com un país normal que vol ser un estat.

Què hem fet malament fins ara a l'hora d'explicar-nos al món?

Estàvem demanant l'excepció catalana al món. Fins ara estàvem votant dient que volíem recaptar els diners com els bascos, tenir seleccions esportives com els escocesos i estar presents a les reunions dels consells de ministres d'Europa com els alemanys, però ser una regió espanyola. Demanàvem una cosa que no existia. A més, la política internacional no ha estat una prioritat.

Com contribueix el Col·lectiu Emma a impulsar l'anhel català?

Fa tres anys que funcionem i el que fem és respondre amb moltes dades els articles esbiaixats que es publiquen a la premsa internacional sobre Catalunya per procurar que els següents siguin més rigorosos. També tenim relació directa amb corresponsals i fem trobades amb ells per parlar de Catalunya.

Qui forma part del col·lectiu i com us financeu?

Som dos promotors i tenim una xarxa amb una trentena de voluntaris. Fins ara ens finançàvem de la nostra butxaca i a partir d'ara és possible que comencem a acceptar aportacions privades, mai públiques.

Si Madrid es nega a pactar el referèndum amb Catalunya, algú a Europa ens ajudarà?

No hem d'esperar que ningú vingui a resoldre els problemes que tenim a casa. Si Espanya no ens deixa votar, és ella la que quedarà malament a ulls del món, perquè el món no entén que en un estat suposadament democràtic es prohibeixi que els catalans votin. Ara bé, si Madrid no vol pactar, el referèndum l'hem de fer els catalans. A Europa ens hem de guanyar el dret a ser-hi amb fets consumats.

¿Donaran per vàlida una consulta dins de la legalitat catalana?

Òbviament la comunitat internacional preferiria un procés pactat amb l'estat espanyol perquè això voldria dir que és tot harmònic i no es trenca res. Però si no pot ser, ens hem d'espavilar i fer-lo nosaltres perquè mentre no hi hagi referèndum serem un problema intern de l'estat espanyol i per un tema de no ingerència ningú s'hi ficarà. No s'hi val a utilitzar l'excusa del no de Madrid o de les preferències d'Europa per no fer la consulta.

¿Hi ha massa obsessió a no perdre el passaport de la Unió Europea?

El més important és garantir el benestar dels catalans tenint lliure circulació de persones, mercaderies i capitals i això es pot tenir sent part de la UE o estant-hi fora, com Suïssa o Noruega. Ni a Catalunya ni a la Unió els interessa trencar l' statu quo i, per tant, el més racional és que el nou estat formés part de la UE, però si no en formem part no passa res. De fet, la Unió Europea és una institució gran, problemàtica, cara i ineficient, tot i que també té avantatges. No s'ha explicat prou bé què significa estar fora o dins de la UE.

El discurs de la por d'alguns partits qüestiona la viabilitat d'una Catalunya independent.

Al món ningú qüestiona que Catalunya seria viable. La paradoxa és que haurem de fer esforços per explicar que Espanya sense Catalunya és viable, un tema que per ara és tabú.

Així doncs, ¿hi ha motius per ser optimistes?

Estem en un procés complicat però imparable. Ens posaran molts bastons a les rodes, però l'avantatge és que només depèn dels catalans. A nivell internacional es dóna per fet que Espanya acabarà oferint un pacte a Catalunya i haurem de fer molta pedagogia interna per fer entendre per què no podem acceptar un pacte que ja sabem que serà una trampa perquè serà insuficient i, com sempre, no es complirà.

stats