Societat 13/09/2013

Els alumnes d'El Calderí només coneixen els barracons

i
Cristian Segura
3 min

Caldes de MontbuiEl Calderí era el nom amb què era conegut el primer ferrocarril que a finals del segle XIX connectava Mollet i Caldes de Montbui. El Calderí és avui una escola pública en lluita. Des de la seva inauguració, fa set anys, els seus 288 alumnes, d'entre 3 i 16 anys, estudien en barracons. La comissió d'ensenyament del Parlament va aprovar al juny una instància perquè les obres s'iniciessin a finals del 2013. A finals de juliol, la consellera Irene Rigau va anunciar a El Calderí que les obres no començarien fins al juny del 2014. El missatge de Rigau indicava que la nova escola es posaria en marxa el curs 2015-2016, sempre que "la disponibilitat pressupostària ho permeti".

"Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Aulari prefabricat. P-079-96". Cada mòdul d'El Calderí té una placa com aquesta. Són barracons blancs, s'assemblen als contenidors temporals que s'utilitzen en obra pública per als treballadors. L'escola està envoltada per una tanca de filferro. És fàcil d'accedir-hi saltant-hi. Han patit dos robatoris. Les instal·lacions tenen alarmes. Hi ha tres patis, que només són metres quadrats de terra amb algun pneumàtic com a guarniment; dos d'aquests patis estan inundats per les pluges recents. Com que hi ha poc espai cobert, en aquests camps de joc hi ha penjades unes mosquiteres per protegir els nens del sol. A la tercera zona d'esbarjo, on hi ha una pista de bàsquet i més terra, van passar la nit de dijous a divendres una seixantena de pares, alumnes i mestres. Ahir, abans de començar el curs, la comunitat de l'escola es va reunir per llegir el manifest adreçat a la Generalitat "perquè es compleixi el compromís assumit d'incloure la partida pressupostària d'El Calderí aquest 2013".

Tancats per protestar

Dolors Vila és la presidenta de l'AMPA d'El Calderí. Té dos fills que estudien a l'escola. Dijous a la nit em va rebre a l'entrada principal. A fora hi ha les cotxeres de l'estació d'autobusos, una escola bressol, la comissaria dels Mossos i solars. Dins hi ha una vintena de tendes de campanya, nens corrent, alguns pares encara amb la samarreta de la Via Catalana. Un d'ells ha distribuït les lletres d'unes cançons protesta, la majoria contra el departament d'Ensenyament. Pares i nens segueixen la música i lletres molt dures com aquesta versió de L'estaca : "Si estirem tots, Rigau caurà / i molt de temps no pot durar. / Segur que tomba, tomba, tomba, / ben podrida deu ser ja".

El Calderí és un dels tres centres públics d'ensenyament infantil i de primària (CEIP) de Caldes. És una comunitat d'aprenentatge, un model d'organització de l'ensenyament encara singular a Catalunya. Promogut per la Generalitat, es basa en la coordinació entre el centre i la comunitat. La participació de la família en activitats formatives i en l'organització de l'escola és intensa. L'activitat es basa en comissions temàtiques en què participen els pares. De manera regular es fan propostes de nous projectes. En diuen els somnis. Tothom proposa somnis, i entre tots n'analitzen la viabilitat.

Algú va somiar que l'escola tingués un hort, i avui l'escola té un hort amb enciams, tomaqueres i maduixes. Així els nens aprenen de naturalesa, agricultura i ecologia. On és l'hort hi ha el pati reservat per als alumnes de primària. L'espai és molt petit. Per jugar tenen un tobogan de plàstic, un terrari i un rectangle de metall. Si plou molt, és impracticable. L'escola no té aula d'informàtica i el mòdul del gimnàs és massa petit. Al menjador s'han de fer torns, no hi ha cuina. A l'exterior dels mòduls, el vent i l'aigua fan malbé els treballs que pengen els nens, malgrat els canalons de desguàs que hi va instal·lar l'Ajuntament. Els pares asseguren que el desnivell del clavegueram no és suficient per canalitzar bé els lavabos i sovint a l'escola suporten males olors.

Els barracons estan ben habilitats. El problema és que són massa petits per a classes superiors a vint alumnes. Amb la crisi no s'han pogut obrir noves línies i hi ha classes on han augmentat el nombre d'escolars. Els nens, però, sembla que s'ho passen bé. Un fill de Vila explica emocionat que hi ha un conill que a vegades creua les tanques i es deixa veure. Per als més menuts, la nit de protesta també és una aventura. Per als pares, una crida per al seu futur.

stats