Si em caso, que no plogui
Estudiant les precipitacions dels últims 50 anys, la setmana més segura a Barcelona és l’última de juliol
MeteoròlegHi ha dies importants en què ho volem controlar tot i pretenem que no s’escapi cap detall, però si això que fem és a l’aire lliure el temps atmosfèric sempre hi serà per il·luminar o aigualir les nostres il·lusions. La meteorologia és incontrolable, però analitzant 50 anys de dades de pluja (1961-2010) en diferents ciutats catalanes, a l’ARA hem pretès desxifrar quan temptem excessivament la sort. La idea és senzilla, hem calculat la distribució al llarg de l’any dels dies en què ha plogut com a mínim 1 l/m. Descartem els plugims i busquem els dies que hi hagi hagut com a mínim un ruixat. El resultat d’aquest càlcul, com podíem esperar, és una mica aleatori: a Barcelona en 50 anys ha plogut 12 dinous de maig, però en canvi només 3 dies 20 del mateix mes. Seria absurd confiar cegament en el 20 de maig només per aquest càlcul, però en canvi fent mitjanes de 7 dies sabrem més fidelment quines setmanes cal evitar.
Potser us sorprendrà saber que a Barcelona la setmana que queda a cavall de març i abril és la que acumula més dies de pluja, juntament amb els dies centrals del mes d’octubre. A Lleida la primera setmana d’abril és la que ha acumulat més dies plujosos durant els últims 50 anys, i a Tortosa i a Reus la setmana amb més possibilitat de ruixats és la que va del 8 al 14 d’octubre. Dels cinc observatoris analitzats, el risc més alt de pluja el trobareu a Girona la setmana del 5 a l’11 de maig: en un 30% d’aquests dies descarrega com a mínim 1 l/m a la capital del Gironès. Per contra, el mes més segur per a qualsevol acte a l’aire lliure és el juliol. Els cinc observatoris tenen la seva setmana més seca aquest mes: a Girona, Lleida i Barcelona cau cap al final, i a Tortosa i a Reus es produeix al principi.
Si un dia plou, l’endemà també
N’hi ha que pensen que el fet que plogui el dia abans d’un dia assenyalat és bo, sota el pretext que si ha descarregat avui, demà ja no hi tornarà. Un dels estudis més acurats sobre distribució de pluges a l’arc mediterrani peninsular el va fer el 1982 el catedràtic de geografia física i climatòleg de la UB Javier Martín Vide, i entre moltes altres coses desmuntava aquesta idea. Martín Vide va concloure que la probabilitat que un dia qualsevol plogui com a mínim 0,2 l/m a Barcelona és aproximadament del 22%, però si hi afegia la condició que el dia anterior hagués sigut plujós, la probabilitat pujava fins al 44%. És a dir, si avui ha plogut, les possibilitats que demà torni a ploure es doblen en comparació amb un dia que hagi fet sol. La seva tesi també determinava que tot i que primavera i tardor sovint tenen un nombre semblant de dies plujosos, a la tardor plou força més.
Assegurança contra el mal temps
Corrien els anys 80 quan el doctor Martín Vide va rebre una trucada d’una asseguradora al seu despatx: Mecano se n’anava de gira per tot Espanya i la companyia volia saber la probabilitat de pluja per a cada ciutat per tramitar una assegurança als promotors. Probablement va ser una de les primeres vegades que es devia tramitar una assegurança com aquella, però avui és habitual que promotors de concerts, festivals, fires, correfocs i fins i tot cavalcades de Reis es cobreixin les espatlles de les possibles pèrdues que el temps pugui causar.
Com funciona aquest món? Segons ens expliquen des del departament de premsa de FIATC, avui aquestes dades provenen de grans companyies que són les que fixen les quotes. ¿Costa el mateix assegurar un acte a l’abril que al juliol? La resposta és que no, les dades climatològiques juguen un paper clau a l’hora de fixar taxes: segons FIATC, assegurar un festival a Barcelona a l’abril costa fins a un 30% més que fer-ho a l’agost, però el que més sobta tenint en compte les dades és que l’hivern és l’època més cara per assegurar actes, garantir un acte al febrer us costarà més del doble que fer-ho a l’agost. Segurament el fet que a l’hivern altres elements com el vent puguin entrar en joc fa pujar el risc. Altres companyies ni tan sols es plantegen assegurar actes a l’hivern; de fet, Kristof Vanooteghem, director d’empreses d’AXA, ens explica que va descobrir aquest tipus d’assegurança quan va arribar a Espanya. Segons ell, a Bèlgica, el seu país d’origen, ningú es plantejaria aquest tipus de producte.
Les quotes no són iguals d’any en any: si un estiu ha fet molt mal temps, probablement l’estiu següent seran més altes. Això sí, si voleu assegurar un acte us exigiran que contracteu i pagueu l’assegurança com a mínim 15 dies abans del dia en qüestió. En el moment en què aparegui la primera previsió del temps a internet, la sort ja haurà estat tirada.
