La via més eficaç per trobar feina: tenir contactes

BarcelonaNi borses de treball, ni empreses de treball temporal, ni pràctiques a empreses, ni l’Inem, ni el SOC, ni els anuncis. La via més eficaç per trobar un lloc de treball són els contactes. Segons l’estudi Universitat i treball a Catalunya 2014, dut a terme per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), el 39% dels universitaris que van acabar la carrera fa tres anys han trobat la seva última feina gràcies als contactes, ja siguin personals o familiars. És un increment de gairebé un 9% respecte a l’últim estudi elaborat l’any 2011 (29,97%). L’informe analitza la inserció laboral del 55% dels 31.279 universitaris titulats el curs 2009-2010 a les 12 universitats catalanes. “Sempre ha sigut la via més utilitzada per accedir a un lloc de treball però s’ha incrementat a causa de la crisi econòmica”, constata el professor dels estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Lladós. “Tot i que hi ha més oferta d’universitaris que demanda, l’empresari té menys predisposició al risc i, per tant, confia més en les referències que li donen”, determina. Per la secretària de l’AQU, Maria Giné, quan un empresari contracta algú per contacte ja pressuposa que la seva formació és bona. “Alhora coneix qualitats personals del futur treballador que no queden reflectides en un currículum i, sobretot, s’estalvia posar anuncis a la premsa o per internet”, detalla Giné. La secretària de l’AQU, però, està convençuda que els processos de selecció de personal tornaran a ser “més atractius” quan se surti de la crisi econòmica.

Altres vies que funcionen

Internet és el segon canal més utilitzat, tot i que perd pes

Internet i les pràctiques que es fan a les empreses durant la carrera universitària són els altres dos trampolins més utilitzats per aconseguir un lloc de feina. L’ús d’internet, però, perd pes per primer cop des del 2001, quan es va elaborar el primer informe. En comparació a l’últim informe publicat el 2011 baixa un 3,19%. L’explicació d’aquesta davallada, segons Giné, es deu a l’augment de les “autocandidatures”. “La crisi ha provocat que els titulats universitaris presentin la seva pròpia candidatura a les empreses on volen treballar. Com que ja tenen una cartera de candidats no necessiten publicar anuncis a portals de feina online ”, detalla. En canvi les pràctiques d’estudis es converteixen en un recurs en alça. Van trobar feina per aquest mecanisme un 12% dels universitaris titulats (un 2% més que fa tres anys). “S’ha convertit en un procés de selecció. Permet veure quan algú despunta”, puntualitza Giné. El professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC assegura que és un àmbit “molt important a potenciar”, perquè a diferència de la resta d’Europa parteix d’unes xifres molt baixes.

Camins sense sortides

L’Inem, el SOC i les borses de treball passen a un segon terme

La crisi econòmica ha constatat que els mecanismes d’intermediació oficial per trobar feina, l’Inem i el SOC, no funcionen (menys de l’1% dels graduats han trobat feina per aquests dos canals). “Són irrellevants perquè ofereixen molt poca feina i molt especialitzada en titulacions mitjanes”, explica Lladós. Segons el professor d’economia no hi ha cap jove universitari que tingui interioritzat que per trobar feina ha de passar pel SOC o l’Inem. “Recorren a internet, a xarxes socials com LinkedIn o portals comInfoJobs”, puntualitza. Altres canals “tradicionals” d’inserció laboral, com les borses de treball de l’administració o de col·legis professionals, els anuncis a la premsa o les oposicions també s’han quedat en un segon terme, tot i que no han tocat fons. El descens més espectacular s’ha produït en les borses de treball institucionals. Només un 6% dels estudiants han aconseguit feina a través d’aquesta via, la meitat que el 2011. Aquesta davallada és coherent, segons Giné, si es té en compte la paralització de la contractació pública que s’ha materialitzat sobretot en sectors com el de l’educació. Lladós alerta que actualment els titulats universitaris no disposen d’un canal “general i generalista” que els serveixi per buscar feina. Alhora destaca que una de les vies que a Europa té una bona resposta és “l’autoocupació”. A Catalunya només un 1,78% dels universitaris titulats fa tres anys van optar per obrir el seu propi despatx. “No es veu com un mecanisme per qüestions culturals”, explica.

Temps per trobar feina

Ocupen un lloc de treball per sota de la seva qualificació

La meitat dels titulats universitaris fa tres anys van trobar feina abans d’acabar la carrera i tres de cada quatre ja treballaven entre el primer i tercer mes després de finalitzar els estudis. En canvi, un de cada deu va trigar més d’un any per aconseguir trobar feina. “Tenen més inserció laboral els que, quan estudiaven, ja treballaven d’alguna cosa relacionada amb la seva carrera”, detalla la secretària de l’AQU. Segons Lladós, però, la majoria dels titulats tenen una feina temporal i per sota de la seva qualificació. Tot i així, afegeix, “invertir” en educació “surt a compte”. El salari mitjà d’un llicenciat és un 50% superior al salari mitjà espanyol.

Enginyeries i salut, en alça

La meitat dels metges troben feina gràcies als contactes

Les disciplines amb més sortides laborals són les enginyeries i salut. “Són sectors de demanda creixent pel procés d’envelliment de la població i els canvis tecnològics”, diu Lladós. En els dos àmbits una bona agenda de contactes també serveix per aconseguir un lloc de treball. La meitat dels titulats universitaris el 2009-2010 en medicina i odontologia van trobar feina gràcies a coneguts o familiars, la mateixa xifra que amb enginyeries com l’agrària. Tot i així els sectors en què es va recórrer més als contactes van ser gestió i pràctica de l’esport (67%) i belles arts (55%). El ministeri d’Educació està ultimant un mapa amb les sortides laborals que tenen les titulacions universitàries. Els graduats en medicina, òptica i ciències actuarials i financeres són els que troben feina més fàcilment quatre anys després de titular-se.