La pobresa de la classe mitjana
Càritas assoleix un nou rècord d’usuaris amb menys presència de persones soles i d’estrangers
BarcelonaLa pobresa creix i es transforma. Els perfils més clàssics, associats a la marginalitat i a la immigració, deixen pas a la classe mitjana. Així ho constaten les dades de Càritas, que el 2013 va assolir un nou rècord de 276.595 usuaris, dels quals 65.668 van ser atesos per Càritas Diocesana. La presència de persones soles i d’estrangers, però, va caure a mínims històrics. Les persones soles, que el 2007 eren el 40% del total d’usuaris, han baixat al 29%. Els estrangers han passat del 76% al 52% dels beneficiaris de l’entitat, i els autòctons del 24% al 48%.
Jordi Roglà, director de Càritas, confirmava ahir que “el perfil de la pobresa ha canviat”. Les dificultats afecten cada cop més les famílies amb fills, i els menors ja són el 35% dels beneficiaris de l’entitat. Un creixement que ve de lluny i que va portar Càritas a posar en marxa el 2012 un programa de prevenció de la pobresa hereditària. Segons Carme Trilla, cap d’acció social de l’entitat, el programa “està tenint molt èxit perquè aborda la complexitat que té una família amb fills per fer front als problemes de la crisi”.
Accés a l’habitatge i a la feina
Un altre problema creixent, el de l’habitatge, va dur l’entitat a crear el 2011 un servei de mediació que en aquests tres anys ha evitat 600 desnonaments. Roglà va lamentar que “se’n parli poc” i va apuntar que caldria “comparar, sense citar ningú, el que es parla d’altres i els desnonaments que han evitat”. Una referència a la PAH que Trilla va voler matisar: “Que els bancs no visquin gaire bé la contestació social els ha portat a acceptar més els processos de renegociació de deutes i a evitar la pèrdua de l’habitatge”.
La cap d’acció social de Càritas va definir l’àrea de formació i inserció sociolaboral com “la més prioritària”. L’entitat va crear, a finals de l’any passat, el programa d’acompanyament Feina amb cor, que ara comença a donar resultats. Tot i que els responsables de Càritas van reiterar que l’assistencialisme no és suficient i que cal potenciar aquests programes de prevenció, també van destacar que el 2013 es van dedicar prop de sis milions d’euros a ajuts directes per a necessitats bàsiques.
Relleu a la direcció de l’entitat
Jordi Roglà es va acomiadar ahir de la direcció de Càritas, que ha ocupat els últims deu anys, amb paraules d’agraïment cap al cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que es va desfer en elogis a la seva feina. Van discrepar, però, quan Roglà va dir que Càritas està “suplint activitats que li pertoquen a l’estat del benestar” i que el seu objectiu hauria de ser “desaparèixer”. Sistach també va ser exigent amb l’administració, però va afegir que la de Càritas “serà sempre una dimensió essencial de l’Església”.
