Publicitat
Publicitat

BARCELONA

Escoles que fan de flotador: "La prioritat ja no és tant que aprenguin com que mengin"

A La Pau usen fotocòpies en lloc de llibres i donen esmorzars

Moltes de les famílies que porten els seus fills a l'escola pública La Pau, al districte de Sant Martí de Barcelona, com passa en tantes altres zones de la ciutat especialment sacsejades per la crisi, fa anys que ja no tenen cap ingrés fix. Amb l'atur esgotat, subsisteixen com poden. En aquest cas, la majoria venent productes als mercats o de manera ambulant. Pagar l'escola, tot i els esforços del centre per reduir al màxim la factura -i oferir alhora el màxim de serveis-, s'ha convertit en un impossible. I, de fet, és l'escola la que assegura que els nens tenen un plat a taula cada dia i, fins i tot, alguna cosa per menjar a l'hora d'esmorzar o berenar. Per aconseguir-ho, fan mans i mànigues amb el pressupost. La beca menjador de què disposen la majoria d'alumnes és un autèntic flotador.

Ja fa uns cursos que per fer-ho tot més fàcil van abolir la majoria de llibres de text -mantenen el de matemàtiques i el de medi i els dels més petits- i funcionen amb fotocòpies. "Són menys atractives perquè no tenen color, però és una despesa que havíem de retallar", explica el director de l'escola, Jaume Montserrat. Ara, doncs, cada alumne hauria de pagar, a l'hora de començar el curs, uns 70 euros pel conjunt de material de l'any. Però, per a la majoria de famílies aquesta quantitat és inabastable, igual que assumir la part del menjador que no els cobreix la beca. La prioritat, explica el director, ja fa temps que ha deixat de ser acadèmica i ara és més de cobertura de necessitats bàsiques. La Barcelona del segle XXI planta cara a la pobresa. Escoles, associacions de veïns i entitats socials hi juguen un paper fonamental. De flotador.

"Per nosaltres la prioritat ja no és tant que aprenguin sinó que puguin menjar", sentencia el director, mentre passeja per les aules del centre. Una escola petita, que anys enrere havia tingut fins a quatre línies i que ara tira endavant amb només una i amb classes formades per nens de diferents cursos barrejats -a cinquè, per exemple, només hi ha cinc alumnes-, que reben atenció personalitzada. N'hi ha que paguen la factura de l'absentisme que havien protagonitzat anys enrere i necessiten materials de cursos que no es corresponen amb la seva edat i més atenció. Els mestres fan gala d'una paciència que sembla no tenir límit.

La necessitat a les aules és evident i, de fet, d'un temps ençà han començat a notar que desapareixen entrepans de l'esmorzar i que alguns nens arriben a classe amb molta gana. Per això, des de la nova AMPA s'han buscat solucions, com ara contactar amb un forn del districte de l'Eixample que els envia menjar i també comprar grans pots de galetes que els mestres poden anar distribuint. Han arribat, fins i tot, a fer col·lectes per comprar sabates a algun dels nens. I organitzen des de festes on es recullen aliments, fins a diverses activitats que, a més de crear lligams amb la comunitat escolar, els permeten, després, optar a premis i engreixar el capítol d'ingressos. Això ha de servir, amb el suport dels serveis socials, per pagar tot el que les famílies deixen pendent.

Un tobogan fet entre tots

A part de menjar i material, en aquesta llista de factures pendents també s'hi acostuma a sumar la piscina, ja que els alumnes de primer la tenen subvencionada, però els de segon sí que han de fer front a la factura, que s'eleva als 130 euros a l'any. Una muntanya per a famílies que han de fer equilibris per garantir el menjar dels seus fills. Un dels projectes que ha fet l'escola i del qual, de fet, va néixer la seva jove AMPA, va ser l'adequació del pati, que presenta, com també el menjador, un estat més que precari. Té desnivells i un terra que cada cop que un nen hi cau li provoca una bona esgarrinxada. Vist això, es va convidar els alumnes a fer una maqueta del seu pati ideal. I en va sortir de tot: des de terres enjardinats fins a un jacuzzi. Però tots coincidien, com recorda el director, en un punt: volien un tobogan. I això, econòmicament, era factible. L'escola va contactar amb l'associació Raons Públiques per a l'Acompanyament Tècnic i Metodològic i amb el Pla d'Energia Participatiu (PEP), i van ser els mateixos pares els que, a partir de materials reciclats que van anar recopilant, van construir el tobogan. Hi van sumar, després, un mural ple de colors fet pels alumnes i un sorral amb pneumàtics.

Una altra ajuda la van rebre directament del districte de Sant Martí en forma de subvenció extraordinària de 4.000 euros per resoldre situacions de famílies que no poden accedir a sortides i materials complementaris. Aquí, de fet, les colònies dels alumnes més grans duren una nit, que els estudiants passen a la biblioteca. Per això, una de les il·lusions que té el director amb aquesta aportació extra, a part d'eixugar pagaments pendents, és portar tota l'escola a veure l'espectacle del Circ Cric. "Si no és així, no hi aniran mai i també tenen dret a passar-s'ho bé", explica.

Barcelona: una ciutat amb desigualtats

"Barcelona s'està convertint en una ciutat dual, on els rics són més rics i els pobres més pobres". Era l'avís del líder del PSC a l'Ajuntament, Jordi Martí, en presentar l'estudi SOS Barris que ha confeccionat el seu partit, a partir de reunions i casos com el de l'escola La Pau, i que es traduirà en un ple extraordinari. Si s'agafa de referència la renda familiar, la diferència entre el barri més humil, Can Peguera (té un índex de 34), i el més ben situat, Pedralbes (241), es tradueix en un autèntic abisme. Els pressupostos de l'Ajuntament incrementen la partida per a l'atenció social, però des de l'oposició i les associacions de veïns demanen més inversions en zones vulnerables. "La plataforma Nou Barris Cabrejada no neix perquè sí, tenim vuit dels barris més febles i no entenem inversions com la del circuit de Fórmula 1", explica Pere Ortiz, president de l'Associació de Veïns de Can Peguera. A Nou Barris i per "pal·liar els efectes" de la crisi, el consistori assegura un "esforç", amb actuacions com el reforç als centres de Serveis Socials i més ajudes a les famílies. Apunta, també, que la partida social es pot ampliar si fan falta més recursos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT