Sanjosex: “Volia fer un disc divertit i fins i tot comercial, per què no? En el sentit que entri superbé”

Festival és un disc més animat que Festival Al marge d’un camí

Sí, Al marge d’un camí era més melancòlic i introspectiu. En canvi, aquest parla dels altres o de situacions externes a mi. Tenia ganes de fer un disc més comunicatiu.

¿Les lletres són fins i tot més clares?

No sé si més clares, però sí més frívoles, fins i tot. El que sí que són és més despreses, no tan sentides, però amb un temperament més enèrgic, i tot això fa que sigui més lleuger. Cançons com Tan amables o Per ser feliç són més combatives, però també tenen aquest punt desenfadat que buscava. Necessitava fer un disc d’aquest tipus.

T’agrada utilitzar patrons rítmics poc freqüents, oi?

Per a mi la música és un joc i m’agrada jugar amb les coses que em diverteixen. De la mateixa manera que m’agrada jugar amb la lletra i arribar a la gent a través dels matisos, m’agrada jugar amb la música, però no en vull fer bandera. El plat a taula és un set per quatre, però entra o no entra? A mi m’entra molt i em dóna un rotllo espectacular.

Vas tocar al Festival del Desert de Mali. Fins a quin punt t’interessa la música africana?

Al final, si t’agrada la música, t’agrada la música de tot el món, però a mi el ritme sempre m’ha emocionat molt. Vaig anar a Mali perquè ja es notava que Sanjosex tenia alguna cosa d’això, i el fet d’haver-hi anat també ho reforça.

¿Veus la música com una celebració?

Un dels objectius del disc és que la gent s’ho passi bé. Si sumem tots els temes animats que tenim farem uns bolos molt divertits, molt de bon rotllo. A Catalunya la música s’ha plantejat sempre com una cosa intel·lectual, però la música també és festa, i jo vull fer festa.

¿El pop dels últims anys ha pecat d’ensopit?

Sí, el so d’un disc de pop és més tancat que el so d’un disc de Txarango, per exemple. En canvi, aquest disc està allà al mig. El Quimi Portet hi és perquè podia entendre molt bé allà on volia arribar. Volia fer un disc divertit i fins i tot comercial, per què no? En el sentit que entri superbé. L’alegria i la frivolitat no necessàriament han de ser menys.

¿Amb el Xarim Aresté trobes aquesta energia que busques?

Sí, és un tio que sent la música molt des de la visceralitat i que dóna molta energia a Sanjosex. El disc també és més elèctric per això.

De què beu, Sanjosex?

Jo he escoltat bastant de flamenc, Paco de Lucía, música tradicional de per aquí, Joan Bibiloni... però hi ha una part de temperament. En ser d’aquí, vulguis no vulguis m’emociono amb una jota, amb un ritme rumber... i finalment la gràcia és que la música és un art universal i tot acaba quadrant.

M’agraden els colors lliga molt amb les teves camises de flors. M’agraden els colors

Sí, m’agraden molt, com m’agrada molt saltar, per exemple. Tocant tenia un gest que em deien que era com el Chiquito de la Calzada, però és una forma d’expressar la il·lusió.

A Per ser feliç

Sí, és una lluita... En realitat dic: per ser feliç faré el que calgui, “muntaré una empresa, una secta, o una nació”... Quan jo “només volia una casa però em varen dir que no”. Té un punt d’humor i de crítica, volent dir: al final, per ser feliços ¿fins on podem arribar?

A Fem música

Dic “malgasteu les hores al Twitter o amb senyores” i després dic “senyores amb senyeres, discursos i banderes”, que també és enfotre’m una mica del moment actual. En aquesta cançó parlo dels músics, però dels que canten en català. Dic: “Feu música pel país, feu música amb compromís, feu música per sobreviure i després en voleu viure. I no hi ha pas manera perquè això no genera, i cediu al xantatge: ja sou l’últim fitxatge”.

¿T’ho mires amb la distància de qui té una altra professió i fa música per divertir-se?

Per estar sa en la música val més que faci altres coses a banda de Sanjosex, però històricament la música ha servit per desfogar-se, per passar-s’ho bé i per divertir i emocionar la gent. Quina importància té si t’hi dediques o no? Cap.

SANJOSEX

FESTIVAL STRENES

TEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

Diumenge 13. 19 h. 10-18 €