Publicitat

Quatre experts en relacions internacionals, drets humans, economia i societat marquen les seves prioritats

Benvolgut president Obama...

CRISTINA GALLACH "El que faci i com ho faci importa, i molt, a Europa"

President Obama, no es desviï de les idees que l'han empès a tres decisions claus abans d'iniciar el segon mandat.

Els nomenaments per als càrrecs de secretari d'Estat i de Defensa no podien ser més pròxims als interessos d'Europa. El futur responsable de la diplomàcia americana, el senador John Kerry, ha passat 30 anys implicat en la gestió de les grans crisis internacionals i els últims quatre anys ha estat un eficaç enviat seu arreu del món. Kerry va sortir de l'anonimat el 1971, quan en nom dels veterans del Vietnam va impactar al Congrés amb dues frases: "Com li demaneu a un home que sigui l'últim que mori al Vietnam? Com li demaneu a un jove que mori per un error?"

És possible que ara hagi de ser més diplomàtic. Però inspira confiança sobre el camí que seguirà el seu govern a l'Orient Mitjà, l'Afganistan o el Pakistan. El que faci i com ho faci importa, i molt, a Europa.

Una reacció similar mereix el nomenament d'un altre veterà del Senat, Chuck Hagel, per a Defensa. Paga cara una frase que va dir el 2008: "El lobi jueu intimida molta gent al Capitoli, però jo sóc un senador dels Estats Units i no un senador israelià". Mantindrà aquesta integritat? Com respondre a Israel si avança la confrontació amb l'Iran? Com s'involucrarà al Sahel?

La tercera és la trucada recent a David Cameron. "Europa és el grup de països que els Estats Units volen veure units i forts", li va dir. Música celestial, per començar.

 MARIA CAÑADAS "Guantánamo ha complert 11 anys i encara hi ha 166 presos"

Benvolgut Sr. Obama, quan va ser elegit president el 2008, el món va respirar. Els vuit anys anteriors van estar marcats per la guerra contra el terror, Guantánamo, els vols secrets de la CIA i la justificació de les tortures d'Abu Ghraib. Vostè va prometre que els EUA mai més tornarien a invocar la seguretat nacional com a excusa ni obstacle per incomplir els drets humans.

Malauradament, el seu govern ha trencat moltes d'aquestes promeses. Fa pocs dies li recordàvem que Guantánamo ha complert 11 anys i que encara hi ha 166 reclusos. El seu govern no ha abandonat el paradigma unilateral de Bush i ha seguit admetent, per exemple, les detencions sense càrrecs per temps indefinit o la classificació com a material secret d'unes polítiques de seguretat que promouen, entre d'altres, homicidis selectius il·legítims.

Té una oportunitat en aquest mandat, que determinarà si les ombres projectades sobre els EUA post 11-S esdevenen la norma o es recorden com una etapa fosca feliçment superada. El seu país no pot proclamar-se defensor dels drets humans mentre Guantánamo existeix, es jutgen civils en comissions militars o es manté l'encobriment en delictes de tortura i desaparició forçada.

Entengui que el preu de la seva política de seguretat és massa alt: deixar els drets humans i la legislació internacional en paper mullat. Ara toca que els EUA reconeguin i apliquin els principis internacionals de drets humans.

 THOMAS HARRINGTON "Mediti sobre la diferència entre un polític i un líder"

Molt benvolgut president Obama, mentre balla amb la primera dama, li demano meditar sobre el punt següent: la diferència entre un polític que guanya eleccions i un líder que transforma les vides dels ciutadans.

Es diu que és gairebé impossible canviar el rumb polític dels Estats Units. Però la història del seu predecessor desmenteix aquesta tesi. En vuit anys va alterar radicalment la relació entre els ciutadans nord-americans i el seu govern, i entre el mateix govern i els altres estats del món. Per molt que em costi admetre-ho, Bush tenia dues qualitats que han tingut tots els líders transformacionals democràtics dels últims temps (Roosevelt, De Gaulle, Thatcher, Reagan, Kirchner, Correa, Morales): unes conviccions innegociables i la capacitat de reconèixer quan la història li brindava l'oportunitat d'avançar molt i de cop cap a les seves metes.

Vostè va arribar a la presidència amb el vistiplau de la població, molt més del que mai va tenir Bush. Però no va captar la naturalesa històrica del moment ni les possibilitats que li proporcionava per replantejar tant el to com el contingut dels nostres discursos públics. I durant el seu primer mandat a la Casa Blanca no era capaç d'articular, ni mínimament, la constel·lació de valors bàsics que l'orienten com a persona i com a home polític.

Vostè és, sens dubte, un gran guanyador d'eleccions. ¿Serà alguna cosa més que això als ulls de la història? Tinc dubtes molt seriosos respecte a aquesta possibilitat.

JOAN MAJÓ "Cal combatre la influència dels lobis financers"

Senyor president, l'inici d'un segon mandat és un moment apropiat per a una reflexió, que segur que vostè està fent. Malgrat haver viscut un temps a Nova York als anys 60, i haver tingut força relació professional amb el seu país, no em sento amb prou coneixement de la realitat nord-americana actual i de les seves necessitats per poder aportar elements concrets a la seva reflexió. Prefereixo fer-li arribar un missatge més general fruit de l'observació a distància dels últims quatre anys, que concreto en una frase: sensació d'impotència.

Molts vam sintonitzar i vam posar esperances en les seves intencions, crec que sinceres, de reorientar la política, tant interna com exterior, dels Estats Units. Però hem anat veient com amb massa freqüència ha anat abandonant iniciatives, rebaixant objectius o acceptant bloquejos que han portat a un balanç pobre en relació amb les expectatives. Ho ha fet per realisme i per una lloable acceptació de les regles del joc.

Crec que la força que li ha donat la nova victòria electoral i la llibertat que li suposa saber que no hi haurà unes terceres eleccions l'haurien de portar, en paral·lel amb les polítiques concretes del dia a dia, a proposar mesures que redueixin l'encarcarament i les dificultats de l'activitat política. Cal, principalment, combatre situacions, poc transparents, d'influència sobre la política de grups de pressió econòmics i sobretot financers, que provoquen la impotència de persones elegides democràticament.

Li repeteixo la meva simpatia i li desitjo valentia i sort.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT