Brussel·les fuig d'estudi sobre la consulta

Brussel·lesEl procés sobiranista català és un dels temes que la Comissió Europea no sap com gestionar. Incomoda molt. El govern espanyol ha imposat a Brussel·les el silenci, i els portaveus comunitaris, acostumats a bregar amb els temes més surrealistes o més delicats, no saben què dir cada vegada que un periodista pregunta per les manifestacions o la consulta catalana.

La notícia de l'acord sobre la consulta i les preguntes que s'hi inclouran, que el president Mas va anunciar dijous, va tenir una gran repercussió internacional, sobretot a Europa, i va generar ahir una allau de preguntes a la Comissió Europea. En la roda de premsa que l'executiu comunitari fa cada dia, el procés sobiranista va ser el protagonista. Periodistes francesos, búlgars, italians, gal·lesos i també catalans es van interessar per la reacció de Brussel·les a l'anunci de la celebració de la consulta el 9 de novembre del 2014.

Però la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde, no va voler oferir cap resposta més enllà del tradicional "això forma part de la política interna" d'Espanya. Durant gairebé 12 minuts, els periodistes van interpel·lar la portaveu, que amb una evident expressió d'avorriment assegurava que no tenia res més a afegir al que ja havia dit en altres ocasions: una "regió" que s'escindeixi d'un estat membre es considerarà un país tercer i, per tant, quedarà fora de la Unió Europea. "Gràcies per intentar-ho, però avui no farem cap declaració política", responia amb ironia Ahrenkilde a un periodista que intentava arrencar la posició de la Comissió Europea sobre la possible independència de Catalunya o d'Escòcia. I així contestava totes les preguntes intentant, de vegades amb gest incòmode, tallar el debat sense èxit.

Casos diferents

Un periodista francès va arribar a retreure a la portaveu comunitària l'actitud de la Comissió Europea, que avala la independència de Kosovo i el dret a decidir dels seus ciutadans però, en canvi, calla quan es tracta de processos secessionistes dins de la Unió Europea. Un altre membre de la premsa internacional també va demanar què passaria amb el nord de l'illa de Xipre -que forma part de Turquia- si un dia el país s'acaba reunificant. Davant aquestes reflexions, la portaveu de José Manuel Durão Barroso va demanar no barrejar les coses. "Són situacions diferents i no seria seriós barrejar-les", va dir.

Fonts comunitàries admeten que els temes polítics que afecten els socis europeus són molt delicats i la Comissió, explicaven aquestes fonts, se n'ha de mantenir al marge. Tot i això, Brussel·les segueix "molt de prop" tot el procés sobiranista català i n'està al corrent diàriament.

Mentre la portaveu de Barroso insistia a fugir d'estudi, la vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, que ahir participava en un debat públic a Vílnius, també va haver de respondre sobre el futur de Catalunya. "Espero que el sentit comú s'imposi a Espanya per resoldre el problema -va dir Reding-. Des del punt de vista constitucional el que volen fer els catalans és molt difícil", va afegir.

La Comissió insisteix que només es pronunciarà oficialment si un estat membre demana l'opinió jurídica de l'executiu de Brussel·les. Mentre això no passi, la consigna per no fer enfadar el president Rajoy és no sortir del guió i fugir d'estudi, un art que dominen els portaveus comunitaris. L'únic que fins ara s'ha permès anar més enllà és el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, que dijous va dir a Madrid que ell preferia una Espanya unida. Ho va dir, però, al costat de Rajoy.