CiU i ERC, davant el repte d'uns comptes impossibles

BarcelonaL'impacte final que tinguin les retallades en els pressupostos del 2013 dependrà gairebé en exclusiva del límit de dèficit que imposi finalment l'Estat. CiU i ERC encara no han començat a parlar de quines seran les partides que es veuran més afectades perquè volen conèixer el nou marge que atorgui Madrid, cosa que limitarà més l'impacte de les retallades del que ho puguin fer els nous impostos que aprovin en compliment de l'acord d'estabilitat firmat al desembre. Llavors preveien nous ingressos per valor d'uns 1.000 milions, però la meitat havien d'arribar de l'impost als dipòsits bancaris, suspès pel Tribunal Constitucional després que el denunciés l'executiu central. A més, si la resta de taxes s'han d'aprovar en la llei d'acompanyament de pressupostos, que s'espera per al juny, només es podran recaptar durant mig any. Fonts de la negociació reconeixen que s'han resignat a obtenir ingressos per valor d'uns 250 milions, poc més del que suposaria relaxar el dèficit una sola dècima.

Tot i això, el capítol dels nous impostos sí que ha estat abordat pels negociadors de CiU i ERC i, de fet, esperen no tenir gaires complicacions per posar-se d'acord davant la gravetat de les finances. En la seva primera reunió el Govern ja va aprovar la reforma a l'alça de l'impost al patrimoni per recaptar uns 55 milions més, i les dues formacions tenen emparaulada com serà la reintroducció del de successions.

L'objectiu és retornar al nivell d'ingressos que havia deixat el tripartit -uns 150 milions anuals-, però mitjançant una formulació "més justa" que gravi sobretot els familiars de tercer i quart grau i no perjudiqui l'activitat econòmica. Els altres impostos que han de concretar són la reforma del de transmissions patrimonials, a grans establiments, sobre begudes ensucrades, als residus nuclears, l'eurovinyeta i altres d'ambientals. Recorden també que la taxa turística ja serà operativa tot l'any, però amb aquesta taxa preveuen recaptar 60 milions, un terç dels ingressos previstos pel copagament farmacèutic, també suspès pel Tribunal Constitucional. "S'aprovaran els impostos previstos al pacte, però han de ser factibles i eficients", avisa un dirigent de CiU.

Per la via de la fiscalitat, per tant, són poc esmenables els ajustos de 4.400 milions que cal fer per complir el dèficit del 0,7%. Altres mesures que estan sobre la taula són la venda d'immobles i la compactació d'edificis, tot i que el preu inicial pel qual van ser taxats s'hagi reduït en un 22% -dels 207,7 milions als 162,6 milions- davant la dificultat de trobar compradors i que això dugui a haver de pagar un lloguer per seguir fent ús de determinats edificis. El portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, va denunciar ahir que el Govern va pagar 34 milions per aquest concepte el 2012 -un 16% menys que el 2010-. Una altra opció seria fins i tot demanar una bestreta a les diputacions -com ja es va fer el 2010-, que han incrementat el pressupost un 15%.

Aprovar o no els comptes

Sigui com sigui, CiU i ERC hauran d'acordar primer si fan els pressupostos. Coincideixen a dir que el dèficit mínim exigible és de l'1,5% -els departaments treballen amb aquest límit-, però reclamen que el sostre pugi si Brussel·les dóna més aire a Rajoy. Els republicans, en aquest sentit, són més bel·ligerants perquè volen acceptar només un terç del que obtingui l'Estat i amenacen de no votar res per sota d'això. Des de CiU, molestos per aquestes exigències, repliquen que "el país no es pot permetre no tenir pressupostos, cal altura de mires".

L'objectiu compartit és limitar les retallades a les polítiques socials, ja prou malmeses, tot i que suposen quasi el 70% de la despesa dels departaments. De fet, si s'apliqués la retallada de 4.400 milions, tot el pressupost no pagaria la despesa social del Govern del 2009, de les més baixes de la UE.

Futur per a l'estat del benestar

Davant d'aquest negre horitzó per a l'estat del benestar, les retallades -de la magnitud que siguin- aniran acompanyades d'instruments que intentin dibuixar un altre futur. "S'ha tocat os en salut i educació", reconeixen els negociadors, i sobretot ERC reclama subratllar que els del 2013 seran els últims pressupostos d'una Catalunya autonòmica, però en tot cas arribaran juntament amb una proposta de contracte programa. O el que és el mateix, un compromís que tot nou ingrés -en forma de liquiditat de l'Estat, més marge de dèficit, recursos imprevistos o reducció del dèficit fiscal- anirà dirigit prioritàriament a polítiques socials. Això, unit a la reforma de la llei d'estabilitat, pretén trencar el dogma de l'objectiu prioritari del pagament del deute i convèncer que els ajustos seran reversibles tan aviat com es pugui.

A més, ERC s'agafa a l'acord de la rebaixa salarial als funcionaris com el paradigma del que busquen: unes retallades "progressives i tan justes com sigui possible". Així, ja negocien com frenar el tancament d'escoles i la supressió de 23 milions en concerts a centres d'elit, evitar qualsevol privatització sanitària i firmar un pacte nacional de la salut aquest mateix any.