Una de les principals virtuts de les balances fiscals que ahir va presentar la Generalitat de Catalunya és que, segurament, són les millors que s’han fet fins ara. Com a mínim ha estat l’ocasió en què més informació es tenia, gràcies a la inèdita decisió de l’Estat de publicar tota la informació necessària per elaborar-les. Ara que sabem més detalls s’entenen les reticències del govern central per mostrar unes dades que revelen que com més intervenció política hi ha de l’Estat més desequilibri es produeix en les balances catalanes.
Això es pot apreciar quan es mira el que paguen els catalans a la Seguretat Social i el que en reben. En concret, Catalunya va pagar un 19% dels ingressos de la Seguretat Social i va rebre el 16,9% de la despesa d’aquest ens estatal dedicat a la protecció social. La diferència és de només 2,1 punts percentuals. En canvi, si es mira la balança sense la Seguretat Social el desequilibri es dispara: Catalunya va aportar un 19,5% dels ingressos de l’Estat i, en canvi, va rebre només el 9,4% de la despesa. La diferència, en aquest cas, és de més de 10 punts percentuals.
Per la seva naturalesa, la despesa de la Seguretat Social està poc motivada políticament: un aturat o un pensionista de Catalunya cobra la mateixa quantitat i amb idèntica puntualitat que una persona en la mateixa situació de qualsevol altra comunitat autònoma. És una despesa, per tant, que no està subjecta a les prioritats polítiques del govern de torn per afavorir un territori o un altre. Passa exactament el contrari amb la despesa en altres partides. Un exemple molt clar són les infraestructures, en què la discrecionalitat política està a l’ordre del dia per tenir content un baró territorial o un determinat viver de vots (en canvi, Catalunya ha estat la comunitat on més ha caigut la inversió de l’Estat des de l’inici de la crisi; vegeu l’ARA del 6/10/2013). Aquesta “discrecionalitat política” que ahir va denunciar Mas-Colell explica les diferències entre la balança que inclou la Seguretat Social i la que l’exclou.
Preocupació per la reforma fiscal
A més del repartiment territorial dels diners, l’Estat té ara mateix un problema sense resoldre: genera moltes més despeses que ingressos, cosa que es va traduir l’any passat en un dèficit del 6,62% (excloent-ne les ajudes a la banca). Per aquest motiu, ahir Mas-Colell va criticar la “imprudència” de Mariano Rajoy, que ja ha anunciat diverses rebaixes d’impostos en la reforma fiscal que s’aprovarà previsiblement d’aquí una setmana.
El conseller d’Economia va dir que li “agradaria” poder abaixar impostos, però va recordar els avisos que estan enviant la Comissió Europea i el Fons Monetari d’Internacional a Espanya: si redueix tributs, el dèficit no es complirà i haurà de fer més retallades. Mas-Colell va pronosticar que tot això pot tenir una derivada per a les comunitats en forma d’un finançament autonòmic menys favorable. És per això que el conseller va dir que veu amb “angúnia i preocupació” la reforma fiscal que s’està gestant.
Aquesta reforma, segons Mas-Colell, hauria d’afrontar el “problema central” que tenen els impostos a Espanya, és a dir: tipus elevats i recaptació minsa. “Aquest és el tema central i hauria de ser l’eix central, però cada cop més sembla que la reforma es basa en consideracions a curt termini i electorals”. En resum, camí adobat per a més discrecionalitat política.
