BARCELONALa nit del 28-N del 2010, a la seu electoral d'ERC hi planava l'ambient de derrota i fracàs lògic de qui acabava de perdre la meitat dels diputats (de 21 a 10). No trigaria a instal·lar-s'hi la sensació que havien de passar anys de penitència perquè el partit tornés a tenir ni que fos una part de la influència que havia tingut al Govern. Encara no dos anys després, el context en què està immers el país brinda una nova oportunitat als republicans per recuperar la credibilitat i la centralitat perduda. El PP cada cop posa les coses més difícils a CiU i el PSC ha renunciat a ser soci preferent en no avalar del tot el compromís troncal de la legislatura, el pacte fiscal. A CiU només li queda ERC.
En aquest temps, ERC ha culminat un procés de catarsi interna i ha entronitzat un nou líder (futur candidat encara per oficialitzar), Oriol Junqueras, en una operació que, per ara, avalen les enquestes. Tot plegat prou reconduït perquè els republicans hagin llançat un missatge clar: amb CiU s'hi pot arribar a parlar d'estabilitat parlamentària, però és "implantejable" la possibilitat d'entrar ara al Govern.
Última oportunitat
Amb les finances de la Generalitat en situació d'emergència, amb l'amenaça d'intervenció, amb una ofensiva recentralitzadora desbocada del PP i a les portes de l'embat amb l'Estat pel pacte fiscal, els temps polítics a Catalunya s'han accelerat i l'escenari polític es desplaça a una velocitat insospitada.
Fonts de la direcció CiU consultades per l'ARA asseguraven ahir que han traslladat a la cúpula d'ERC la necessitat de buscar punts de confluència en el que definien com un "moment històric" i una "gran oportunitat". "O guany històric o decisió històrica", asseguraven les fonts consultades. El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, havia estat més concret diumenge: "O pacte fiscal o estat propi". En qualsevol cas, però, el Govern i CiU volen anar a totes en el pacte fiscal el pròxim trimestre. L'horitzó, per tant, se situa a finals d'any, segons les mateixes fonts. És el marge que dóna el Govern per tenir la resposta definitiva al pacte fiscal. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha instat per carta Rajoy a obrir la negociació al setembre. Govern i CiU saben que les opcions que el pacte fiscal ressorgeixi són limitades, però no ho volen donar per perdut d'entrada. Però davant el cop de porta més que previsible, saben també que hauran de donar una sortida a un atzucac que pot passar per unes eleccions en clau plebiscitària entorn de la sobirania política de Catalunya.
A ERC, però, no amaguen recels amb CiU. La cúpula dels republicans opina que l'acostament de CiU respon més a una estratègia per calmar unes bases cada vegada més molestes amb els pactes amb el PP que no a una aposta ferma per avançar cap a la sobirania política.
Els últims mesos s'ha intensificat la relació amb CiU pel pacte fiscal, però les fonts consultades asseguren que en cap cas pensen donar un xec en blanc a la federació per garantir l'estabilitat. I en el capítol de condicions, garanteixen que no es mouran de les que ja van posar damunt la taula per als pressupostos del 2012. És a dir, d'entrada, Hisenda pròpia unilateral, atacar el dèficit també des de l'òptica dels ingressos, recuperant l'impost de successions, i compromís amb la transparència, assumint responsabilitats en casos com el Palau o les ITV que esquitxen CDC, que els republicans opinen que són un llast en el camí de l'emancipació. Però si CiU posés data a l'autodeterminació, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, admetia ahir a la SER que podrien arribar a avalar les retallades fins tot més ideològiques. A ERC saben que tenen una oportunitat de tornar a ser influent en la política catalana. Però també de recuperar la credibilitat perduda. I no la volen deixar escapar.
