Publicitat

"Em ve al cap l'angoixa per les riuades del 1982"

Els veïns de Llavorsí, en alerta per la pujada dels dos rius que conflueixen al municipi

Cinc de la tarda. La pluja compleix el que havien anunciat els meteoròlegs i dilueix els pensaments més optimistes d'alguns veïns de Llavorsí, al Pallars Sobirà, que al migdia, contemplant els dos rius que convergeixen al municipi, la Noguera Pallaresa i la Noguera de Cardós, confiaven que, si el temps els respectava, la situació no sortiria més de mare. Volien començar a pensar en la recuperació, que, en punts com l'Hotel de Rei, amb el soterrani inundat, es preveu costosa. A primera hora de la tarda, però, començava a ploure amb força -i fins i tot amb pedra- a Llavorsí, on l'aigua ja al matí havia fet desaparèixer prats i horts i havia afectat cases i comerços.

A molts veïns del poble els vénen a la memòria les riuades que van afectar la zona el 1982, tot i que les recorden més impressionants que les d'ahir. "Ho recordo amb molta angoixa. Els bombers em van haver de treure en braços perquè vaig quedar aïllada quan portava el meu fill, que estava malalt, a l'hospital", explicava la Pilar Serrat, mentre mirava, amb neguit, com l'aigua desbordava la Noguera Pallaresa i confiava que el poble no tornés a quedar aïllat. "Allò va ser molt més bèstia", remarcava la Txell Gironi, que tenia nou anys quan aquelles riuades van desbordar Llavorsí. Assegura que el que més ha canviat és el nivell de preparació del poble, amb la construcció de murs de contenció que ahir, per exemple, van salvar el càmping La Riba de ser engolit per l'aigua. O amb la instal·lació, ja de bon matí, d'un camió grua que s'encarregava de treure els troncs que s'encallaven al pont més baix del municipi, el punt crític i centre de totes les mirades, tant dels Mossos que controlaven la zona com dels veïns.

La comparativa en xifres l'oferia Josep Anton Farré, veterà responsable del manteniment de la presa de la Torrassa, a la Guingueta d'Àneu, uns quilòmetres més amunt de Llavorsí. "Sembla impossible però el 1982 per aquí baixaven 511 metres cúbics per segon, i aquest cop estem parlant de 114", concretava, a primera hora de la tarda, quan la pluja tornava a fer acte de presència. "No m'agradaria ser a Llavorsí", sentenciava Farré veient la situació.

Fre al ràfting

A Llavorsí un dels més perjudicats va ser l'Hotel de Rei, inundat des del matí. "La crescuda ha sigut molt de cop, el temps just de treure els cotxes de la plaça", explicava l'Agustí Roca. Un altre sector sacsejat per la situació és el d'esports d'aventura com el ràfting, en temporada alta per les colònies de final de curs, i que ahir va suspendre totes les activitats al riu. "Havíem de portar un grup a fer canoa, però no s'han mogut d'aquí", explicava un dels conductors d'autocar, que assegurava que no havia vist mai una situació com la d'ahir. Tampoc l'Ingrid Selicke, que fa 25 any que viu a la zona i que té clar que l'únic responsable de la desgràcia és el cel. Pere Palou, en canvi, criticava la "gosadia" d'haver construït tan a prop del riu. "Això, un mes enrere, hauria estat desastrós perquè hi havia molta més neu", apuntava Pere Trobat, veí de Llavorsí. Ahir en aquesta població la majoria de la gent va haver de passar el dia sense llum.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT