BARCELONAEl 1995 la brillant carrera d'una ministra del partit socialdemòcrata suec, Mona Sahlin, va ser interrompuda quan es va saber que havia fet servir la targeta de crèdit del govern per pagar algunes compres privades, com xocolatines. L'afer Toblerone va fulminar les seves perspectives d'arribar a primera ministra, i de poc li va servir explicar que sempre tornava els diners: va haver de deixar tots els càrrecs i, encara que la fiscalia va arxivar el cas, no va poder tornar a la política fins a tres anys més tard. L'episodi suec contrasta amb la situació a Itàlia, on, segons un estudi sobre els diputats escollits des del 1948, els parlamentaris processats per corrupció tenen un 51% de possibilitats de ser reelegits, només 7 punts menys que els que no ho estan.
Cap país del món està lliure de la xacra de la corrupció política (entesa com l'ús d'un càrrec en benefici propi), i en contextos de crisi econòmica és habitual que emergeixi el que durant anys estava amagat sota l'estora. Però alguns sistemes són més eficaços que d'altres a l'hora de controlar la gestió pública. "Hi ha una Europa blanca (formada pels països anglosaxons, escandinaus i una part de l'Europa continental) on no es pot parlar de corrupció 0 -perquè existeix- però sí de mínima; una Europa grisa (amb Espanya, França, Portugal, Bèlgica, Estònia i Eslovènia), amb nivells de corrupció mitjans, i una Europa més negra (Grècia, Itàlia i els països de l'Est), amb graus molt elevats per als estàndards internacionals", apunta Víctor Lapuente, professor de l'Institut de Qualitat de Govern de la Universitat de Göteborg.
El "control social", la clau
Per Lapuente els sistemes més eficaços en la lluita contra la corrupció són els que faciliten el "control social de l'estat". "Un periodista pot tenir accés als moviments de la targeta de crèdit de qualsevol funcionari públic: hi ha la noció del ciutadà com un accionista de l'estat, i com a tal té dret a tenir-ne tota la informació, excepte en casos molt comptats, com temes de seguretat".
A partir d'aquí, aquests sistemes normalment garanteixen la protecció de les persones que denuncien comportaments il·lícits dels seus superiors, ja sigui en el sector públic o en el privat. "A Suècia si un treballador denuncia una empresa, per exemple per frau fiscal, l'empresari pot ser acusat de delicte només per intentar esbrinar qui ha sigut", apunta Lapuente. El llenguatge no és neutral. Costa de trobar un equivalent en català o en castellà que no tingui connotacions negatives del que en anglès s'anomena whistleblower (literalment, qui toca el xiulet per donar la veu d'alarma ): delator, informador, talp... L'ONG Transparència Internacional (TI), dedicada a estudiar i denunciar la corrupció arreu del món, va alertar en un informe recent que a Europa només Noruega i el Regne Unit ofereixen prou protecció legal per a aquests informadors.
La transparència impulsada per la llei i per la protecció als whistleblowers serviria de poc sense un univers de mitjans de comunicació independents capaços de burxar i actuar com a altaveus. Un estudi recent de la Comissió Europea explica que la regió romanesa de Nord-Vest s'escapa a la corrupció generalitzada del país precisament perquè té una premsa reconeguda com a independent i amb suport del món acadèmic. Finlàndia, Noruega i Suècia ocupen els primers llocs dels rànquings de llibertat de premsa de Freedom House; Espanya queda en el lloc 46, Itàlia en el 72 i Romania en el 86 (aquests dos últims es consideren "parcialment lliures").
I no es tracta sempre de destapar el Watergate. En aquests països més transparents la premsa local sovint publica el resultat de la declaració de la renda dels polítics i empresaris d'un municipi, i denuncia episodis tèrbols de la gestió quotidiana de l'administració, normalment abans que arribin als tribunals. "Els evasors fiscals s'ho pensen dues vegades abans d'enfrontar-se al menyspreu de la comunitat. Al principi pot semblar que es viola la privacitat, però en el fons no és res més que un mecanisme de control mutu", explica el professor de Göteborg.
I una premsa independent necessita lectors: Finlàndia i Noruega són els països del món on es venen més diaris per cada mil habitants, només per darrere del Japó. Segons un estudi de l'OCDE, els lectors finesos són els que millor comprenen el que llegeixen.
"Que un electorat estigui ben informat i mobilitzat políticament compta més que el seu grau de desenvolupament econòmic a l'hora d'assegurar una bona governança", explicaven en un estudi Alicia Adserà, professora de Princeton, i Carles Boix, de la Universitat de Chicago.
Els analistes constaten que la lluita contra la corrupció, també en els països en vies de desenvolupament, s'ha demostrat molt més eficaç a través d'aquests mecanismes indirectes, que busquen sotmetre els corruptes a l'escrutini públic. Ho demostra l'experiència als països de l'Europa de l'Est, on s'han adoptat tota mena de regulacions a instàncies de Brussel·les, però que difícilment arriben a aplicar-se a la realitat. Bulgària i Romania són els casos més preocupants. "Vuit anys després de la seva entrada a la UE, més de 20 anys després de la caiguda del Mur, els nous estats membres han aprovat un reguitzell de lleis, però aquest fervor legislador no s'ha traduït en l'adopció de normes i comportaments ètics", conclou l'informe de TI Diner, polítics i poder: corrupció i riscos a Europa .
Legislació clara
En els països escandinaus, en canvi, hi ha un marc legislatiu concís, clar i pragmàtic. "Quan a Espanya va esclatar l'escàndol pels regals de luxe de Rita Barberá, alcaldessa de València, hi ha haver una enorme disputa jurídica sobre l'anomenat cohecho propio i impropio . A Suècia -recorda Lapuente- un funcionari no pot rebre cap regal per sobre dels 30 euros". Fa dos anys la princesa Victòria de Suècia es va enfrontar a una querella de la fiscalia perquè després del seu casament un empresari li va deixar el seu jet privat i el seu iot. TIcritica, però, que els països escandinaus tampoc tinguin sistemes transparents de finançament de partits.
La politització del funcionament de l'administració és un altre dels problemes: els estudis han demostrat que els models presidencialistes en l'administració local són més febles davant la corrupció que d'altres més gerencials, en què els polítics treballen amb funcionaris públics amb una àmplia capacitat de gestió. Els pesos i contrapesos institucionals també són importants.
Sovint s'ha intentat explicar les diferències entre el nord i el sud d'Europa com una qüestió cultural. Però per Lapuente, el problema de la corrupció travessa les societats de dalt a baix. "La cultura de vigilància d'una societat és el resultat del funcionament institucional, i no al revés. Els funcionaris funcionen com un senyal de quines són les regles del joc en cada lloc, i si no tenen un comportament especialment pulcre es genera una desconfiança que trenca la dinàmica social". Diversos estudis indiquen que a Espanya i Catalunya la petita corrupció entre els funcionaris és comparable a la dels països escandinaus. "El problema està més amunt, en la política d'alt nivell", conclou Lapuente.
Gran Bretanya
El 2009 l'escàndol pel cobrament de dietes i despeses indegudes de diputats britànics va portar a la dimissió del president de la Cambra dels Comuns. L'any passat es van destapar les sospites sobre tràfic d'influències en l'escàndol d'escoltes il·legals del diari News of the World .
Alemanya
El president alemany, el conservador Christian Wulff, va dimitir fa un any per un escàndol de corrupció i tràfic d'influències de quan era president de la Baixa Saxònia. Se l'acusava d'haver obtingut un crèdit en condicions avantatjoses per comprar una casa.
França
L'expresident Jacques Chirac va ser condemnat per contractes inexistents a l'Ajuntament de París, i l'exministre de l'Interior Charles Pasqua per desviació de fons públics. També s'investiga Christine Lagarde i el ministre del Pressupost, Jérome Cahuzac.
Portugal
Un informe de Transparència Internacional alerta de l'opacitat del programa de privatitzacions que està impulsant el país dins del paquet del rescat. L'ONG considera que la corrupció és un dels factors que han arrossegat Portugal a la crisi del deute.
Noruega
Dos exdiputats van ser condemnats el 2010 per haver rebut pensions que no els corresponien per valor d'uns 400.000 euros. Van ser condemnats a tornar els diners, a pagar una multa de 100.000 euros i a penes de sis mesos i 60 dies de presó, respectivament.
Itàlia
L'exministre Umberto Bosssi va dimitir a l'abril com a secretari de la Lliga Nord acusat d'haver finançat el partit amb diner negre. L'ex primer ministre Silvio Berlusconi va ser condemnat per frau fiscal en la compra de drets d'emissió del grup de comunicació Mediaset.
Croàcia
L'ex primer ministre Ivo Sanader va ser condemnat al novembre a 10 anys de presó per haver acceptat un suborn de 10 milions d'euros de la petroliera hongaresa MOL a canvi del control de la companyia estatal croata INA. També va cobrar d'un banc austríac.
Eslovàquia
En plena crisi de govern, fa un any va sortir a la llum un document presumptament elaborat pels serveis secrets anomenat Goril·la en què s'evidenciava que els principals líders polítics es beneficiaven dels processos de privatització. Les protestes van forçar diverses dimissions.
Kosovo
Fatmir Limaj, exministre de Transport, és l'última víctima política dels escàndols de corrupció a Kosovo, el país més pobre d'Europa. També ha estat processat el president del banc central i el cap de l'oficina anticorrupció, a instàncies de la fiscalia de la Unió Europea.
Polònia
El fill del primer ministre, el liberal Donald Tusk, està processat per haver treballat amb un empresari condemnat en sis ocasions per frau i malversació de fons. Diversos fiscals han estat expedientats pel mateix cas, però no s'ha obert cap comissió d'investigació.
Grècia
El govern grec també està al centre de la tempesta per la corrupció. Les autoritats no han fet res per investigar els 2.000 noms de grecs amb comptes secrets a Suïssa que França va facilitar a Atenes el 2010. Fins ara només hi ha un cap de turc: l'exministre de Finances serà investigat.
Romania
Després de l'empresonament de l'ex primer ministre, el socialdemòcrata Adrian Nastase, i diversos ministres, 22 diputats han estat condemnats per corrupció. En l'última campanya electoral el candidat ecologista es va presentar amb el lema: "Robo menys que els altres".
