Dossier 14/04/2013

Independència: estat de la qüestió

Un 59,6% de ciutadans votarien a favor de l'estat propi i un 40,4% en contra

El Pati Descobert*
3 min

La majoria d'aproximacions al suport dels catalans a la independència a les urnes que s'han fet fins ara s'han basat en enquestes, que resulten instruments útils per conèixer l'estat d'opinió de la població sobre determinats fenòmens polítics o socials. Ara bé, com les passades eleccions del 25 del novembre al Parlament ens van mostrar, no són irrefutables i també es poden equivocar o malinterpretar.

Una manera alternativa per aproximar-se als hipotètics resultats que es podrien donar en un referèndum d'independència és a través dels resultats en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012. Aquest exercici es basa a adjudicar vots al sí o al no en funció dels resultats que va rebre cada partit i del percentatge de partidaris i contraris a la secessió entre els votants de cada una de les formacions.

Afirmacions a la lleugera

Molts analistes acostumen a adjudicar grosso modo al bloc del sí o al del no tots els votants d'una formació política concreta. Per exemple, s'acostuma a afirmar, a la lleugera, que tots els vots que rep CiU corresponen a partidaris de la secessió, atès que voten per un partit que ha optat per iniciar la transició nacional. En realitat, la imatge és més complexa i els votants de cada partit no tenen preferències homogènies en relació a la independència.

Així, mentre que en el cas d'ERC el 95% de votants afirmen que, si se celebrés una consulta, votarien a favor de la independència, el percentatge no és tan rotund per a la resta de formacions. Per exemple, en el cas d'ICV, un 50% hi votarien a favor, però també un 17% ho farien en contra. Per tant, és erroni considerar que tots els votants ecosocialistes són partidaris o detractors de la secessió catalana.

Així doncs, com es pot fer? ¿De quina manera ho podem saber? Podem basar-nos en els resultats a les eleccions al Parlament per cadascun dels partits, així com pels vots en blanc, els nuls i les abstencions, i adjudicar els seus vots (en el cas de l'abstenció, el no vot) al sí, al no o a l'abstenció en un hipotètic referèndum sobiranista. L'exemple següent servirà per il·lustrar-ho.

Imaginem un municipi hipòtetic en el qual ERC ha obtingut 100 vots, el PSC 100 més i hi ha hagut 100 persones que no han votat. Segons el darrer baròmetre del CEO, el 95% dels votants republicans votarien que sí en una consulta. Per tant, adjudicaríem 95 vots al sí i, d'acord amb l'enquesta, 1 vot aniria al no, 2 a l'abstenció i 2 al no ho sap / no contesta (els indecisos). En el cas del PSC, 12 dels vots anirien a parar al sí, 59 al no, 24 a l'abstenció i 5 serien indecisos. Finalment, entre els abstencionistes, 27 hi votarien a favor, 26 en contra, 42 s'abstindrien i 12 serien indecisos. En aquest municipi hipòtetic, doncs, el resultat d'un referèndum seria de 134 vots a favor, 86 en contra, 68 abstencions i 12 indecisos. Si atribuïm els indecisos com a no votants, el resultat final del referèndum, amb una participació del 73%, seria d'un 61% dels vots pel sí i un 39% pel no.

En el mapa resultant d'aquests càlculs s'hi observa un aspecte que ja s'ha destacat en altres ocasions: un suport alt al secessionisme a la Catalunya més interior i més baix a la costa, les Terres de l'Ebre, Ponent i la Vall d'Aran.

Per altra banda, si posem al mapa els resultats del no, es mostra una situació contrària. Els vots en contra se situen, sobretot, al voltant de Barcelona, la costa tarragonina i la Vall d'Aran.

I si poséssim en gràfic l'abstenció, observaríem que estaria també força concentrada a la costa i a les comarques més occidentals (des de la Vall d'Aran fins a les Terres de l'Ebre). En general, coincidiria amb les zones que votarien negativament al referèndum. Tot i això, val a dir que l'abstenció és més dispersa i molt més homogènia al llarg del territori català que el suport al sí o al no.

Els resultats

Finalment, quins serien els resultats segons aquests càlculs? Els percentatges de suport a la independència serien els següents: el 42,9% hi votarien a favor, el 29,1% en contra, el 22,2% s'abstindrien i el 5,7% no ho saben o no contesten. Per tant, en cas d'un referèndum, el resultat final seria d'un 59,6% de persones que votarien a favor i un 40,4% en contra (amb una participació del 72,1%).

Si assumim una hipòtesi encara més conservadora, per la qual tots els que es mostren indecisos acabessin votant no , el percentatge de favorables en un referèndum encara seria del 55,2% a favor, amb una participació del 77,8%. Enquestes o resultats són, doncs, diferents camins que apunten, però, a una mateixa conclusió: a hores d'ara, el percentatge de vots favorables segueix sent majoritari.

stats