MADRIDJust quan torna a créixer amb força la pressió sobre Espanya perquè demani un rescat parcial o complet de la seva economia, el govern espanyol es va afanyar ahir a subratllar que no pren decisions al dictat dels mercats i les autoritats europees, sinó per abordar les preocupacions dels ciutadans. El dia escollit no va ser casual. L'executiu de Mariano Rajoy va voler deixar clar aquest missatge d'accent en les qüestions socials en la presentació dels pressupostos del 2013, conscient que serien estudiats amb detall des de fora però també conscient de la creixent desafecció dels ciutadans amb la classe política.
En el rerefons del discurs, es volia subratllar que Madrid no ha perdut sobirania i que és el govern qui dissenya els pressupostos i no pas Brussel·les. La clau d'aquesta estratègia era la situació de les pensions. Tot i que les autoritats europees li havien demanat que no les apugés, l'executiu va fer tot el contrari i va confirmar que n'augmentarà el valor un 1% l'any que ve. És sens dubte un gran gest polític, com va admetre el mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Rajoy ha fet bandera que les pensions són l'única partida que no ha retallat i deixar de fer-ho seria una clara claudicació davant d'Europa i l'enèsim incompliment del seu programa electoral. Després d'apujar l'IVA i tocar el sou dels funcionaris, aquest és l'únic aspecte que el president espanyol encara pot retreure al PSOE: haver-les congelat el 2010, quan era al govern.
No abaixaran les cotitzacions
Incrementar les pensions és una bona notícia per als ciutadans, de les poques que reben, però alhora és una decisió que despulla la fragilitat financera de l'Estat. Apujar-les implica dues contrapartides. D'una banda, incomplir la decisió anunciada al juliol d'abaixar un punt el 2013 les cotitzacions socials. Una rectificació que no agradarà gens als empresaris, molt molestos amb les mesures, com la pujada de l'IVA, d'un PP que va prometre ajudar els emprenedors. Tampoc els agradaran els nous canvis en l'impost de societats. I, de l'altra, el que és més greu, la decisió de recórrer per primera vegada al Fons de Reserva de la Seguretat Social per poder pagar les pensions. L'Estat agafarà 3.063 milions d'aquesta guardiola, el límit màxim que permet la llei. La quantitat d'aquest fons era al maig de 67.948 milions, el 6,33% del PIB.
La despesa en pensions s'augmenta un 4,9%, fins als 121.557 milions, i amb les beques i els interessos de deute són les úniques partides que pugen. I en uns pressupostos enfocats clarament en el compliment de l'objectiu de dèficit públic (del 4,5% el 2013 respecte a la meta del 6,3% d'enguany), augmentar la despesa per un cantó suposa haver de compensar-ho per un altre, com la butxaca dels jubilats.
Montoro va evitar concretar si actualitzaran al novembre, com marca la llei, el valor de les pensions amb l'evolució de la inflació, és a dir, amb el cost de la vida. Revaloritzar-les podria costar uns 4.000 milions, tenint en compte que la inflació es va situar a l'agost en el 2,7% i segons els experts és possible que al novembre escali fins al 3%, a menys que l'executiu aconsegueixi que les petrolieres abaixin el preu dels carburants. El cost de cada punt de desviació de l'IPC és d'uns 2.000 milions. És a dir, una inflació del 3% suposaria destinar 4.000 milions addicionals.
A més, es preparen canvis per reduir les jubilacions anticipades i s'analitzarà el factor de sostenibilitat per adequar les pensions a l'esperança de vida, cosa que pot suposar que variï el valor de les prestacions i s'avanci l'extensió dels 65 als 67 anys de l'edat de jubilació.
Accent en la despesa social
Tot i els esforços per reduir el dèficit, la despesa total creix un 5,6% respecte als pressupostos del 2012, fins als 169.775 milions. Els motius són l'increment del 74,9% de les aportacions a la Seguretat Social i del 33,8% al pagament d'interessos del deute. Si s'exclouen aquestes dues partides i el sistema de finançament autonòmic, la despesa cau un 7,3%. Del total de la despesa, el 63,6% és per mesures socials.
En el cas dels ministeris, s'abaixa un 8,9%, fins als 39.722 milions. El d'Agricultura és el que pateix més reducció (-25%), seguit d'Indústria (-21%) i d'Educació i Cultura (-17%). En canvi, la despesa de Sanitat creix un 28% i la d'Ocupació un 13%. A més, es manté la congelació del sou dels treballadors públics i les ofertes de funcionaris.
També destaquen la retallada del 42% de les subvencions als partits polítics i del 20% a les organitzacions sindicals i empresarials. D'altra banda, el ministre d'Hisenda va evitar concretar si en el capítol de despeses s'hi inclouen els deutes pendents amb la Generalitat en relació amb les inversions que estableix l'Estatut. La incògnita es resoldrà demà quan es presentin els detalls dels comptes al Congrés de Diputats.
Els pressupostos de l'Estat del 2013 se centren més en la reducció de la despesa, el 58% del total, que a augmentar els ingressos. El govern de Mariano Rajoy preveu recaptar 124.000 milions després de la cessió a autonomies i ajuntaments, un 2,6% més que el 2012. En resum, els comptes suposen un ajust de 13.000 milions, però Montoro tampoc va aclarir si inclouen mesures ja conegudes i se sumen als 28.000 milions en retallades per al 2013 anunciades al juliol. La teoria governamental és que no hi haurà més tisorades l'any vinent, però no està gens garantit. Els pressupostos es basen en una caiguda de l'economia del 0,5%, una previsió molt més optimista que la de la majoria d'organismes. Sigui com sigui, l'objectiu de fons és el mateix: evitar qualsevol rescat.
