Massiva protesta contra les retallades amb aires de vaga general

BARCELONA.Fins a mig milió de persones van ocupar ahir els carrers de les principals ciutats catalanes, més de 400.000 només a Barcelona segons els sindicats, en les mobilitzacions convocades contra la nova onada de retallades que arriba ara des de Madrid. Més enllà del ball de xifres habitual -la Guàrdia Urbana va rebaixar a 40.000 els participants a Barcelona- la mobilització va ser de les més multitudinàries que es recorden i va escenificar un no contundent a l'últim decret d'ajust del govern de Rajoy. Quan va acabar la lectura del manifest al Pla de Palau, gairebé dues hores després de l'arrencada de la manifestació, alguns tot just començaven a caminar des de la plaça Urquinaona.

Els fronts de conflicte oberts entre l'executiu de Madrid i sindicats, organitzacions socials, col·lectius de treballadors i pensionistes es va fer patent en les pancartes que lluïen al llarg de la Via Laietana. La retallada de la prestació d'atur a partir del sisè mes, l'increment de l'IVA que castiga sectors com la cultura, l'augment de les retencions als treballadors autònoms i la supressió de la paga extra de Nadal (que se suma a altres retallades en el sector que ja ha fet la Generalitat) van ser els punts calents de les proclames. La "brutalitat" de les mesures, van avisar els líders sindicals, farà que si res no canvia la vaga general es convoqui els pròxims mesos.

"Estem disposats a tot i junts arribarem a la vaga general", va dir el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego. Va retreure que els ajustos s'han pres contra qualsevol racionalitat econòmica i que no faran res més que deprimir encara més l'economia. El secretari de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, va retreure el caire ideològic de les decisions que ha pres fins ara el govern del PP: "És una retallada de la ultradreta, un retrocés democràtic".

Legitimitat qüestionada

La convocatòria d'un referèndum per consultar la ciutadania va planar en les reivindicacions dels manifestants. El fet que la mobilització coincidís amb l'aprovació al Congrés de la retallada, gràcies a la majoria del PP, va fer que es qüestionés la "legitimitat" dels que ocupen els càrrecs de govern. "Aquestes retallades no venien en el programa electoral del PP", va criticar Álvarez. Els sindicats van advertir que el govern, tard o d'hora, haurà d'escoltar els ciutadans. "O es retiren les mesures o es retiren ells", va afegir Gallego.

A banda dels sindicats majoritaris, la marxa va reunir altres organitzacions sindicals: el CSIF, la Usoc i la Intersindical, així com col·lectius d'autònoms i pensionistes i el moviment del 15-M.

La manifestació va transcórrer en un ambient cívic i eminentment reivindicatiu. Va avançar lentament, enmig de la pirotècnia dels bombers, i va acabar amb un cop d'efecte del mateix col·lectiu, que va fer una catifa d'escuma al Pla de Palau mentre es llegia el manifest final encapçalat pel lema de la mobilització: "No callem! Defensem els nostres drets". Les proclames dels iaioflautes , animant a repetir la lluita de conquesta de drets de quan eren joves i que ara faran "per als fills i els néts", es va unir als grups de joves estudiants i científics, a qui l'increment de taxes universitàries i la falta d'horitzons laborals va empènyer al carrer a reivindicar-se.

Les mobilitzacions es van repetir amb èxits comparables d'assistència a Tarragona, Girona i Lleida. En total, segons els sindicats, aquestes manifestacions van aplegar unes 100.000 persones. Tortosa, Sabadell i Vic van ser altres escenaris de protestes.

Els escàndols a la banca indignen

Els escàndols de corrupció en la política, els forats descoberts a les entitats financeres i la injecció milionària dels rescats van alimentar també les consignes dels manifestants, que van prometre una "mobilització continuada" fins que es retirin les actuals mesures. "Els pròxims aturats que siguin els diputats" o "Ens falta pa per a tant xoriço" van ser algunes de les proclames que es van sentir als carrers.

El manifest va donar pas a les propostes, al pla B que van proposar els sindicats per fer els ajustos. Van demanar una lluita "contundent" contra el frau fiscal en comptes de fer amnisties, una reforma fiscal que faci "pagar més a qui més té" i no generalitzar la pujada d'impostos indirectes com l'IVA. Van reclamar un impost de transaccions financeres especulatives com a via de recaptació a les arques públiques i que es depurin responsabilitats entre els que han permès el forat a la banca, ara rescatada.