Mèxic acomiada el ‘seu’ escriptor amb flors grogues

Ciutat de MèxicMèxic era per a Gabriel García Márquez “l’altra pàtria diferent”, on va viure vora 52 anys i on va recollir els grans èxits de la seva carrera literària. A Ciutat de Mèxic va rebre la notícia del premi Nobel el 1982 i va ser a la capital mexicana on va escriure la seva magna obra Cien años de soledad. La seva última aparició pública va ser el 6 de març amb motiu del seu aniversari, quan va rebre periodistes i admiradors a la seva casa del Pedregal, a la tradicional colònia de San Ángel, a Ciutat de Mèxic. El colombià arribava als 87 anys fugint d’homenatges i aparicions públiques.

L’anunci de la seva mort es va fer públic el Dijous Sant amb un missatge curt i colpidor de la seva dona, Mercedes Barcha. L’hora del decés va ser a les 14.30 h al seu domicili, i estava acompanyat d’amics i familiars. Oficialment es va informar que Gabo patia una infecció pulmonar que l’havia deixat en un estat molt delicat. Els metges van recomanar a la família que rebés els tractaments pal·liatius a casa, on desenes de periodistes feien guàrdia des del 8 d’abril.

García Márquez serà incinerat a Ciutat de Mèxic, tot i que encara no se sap on seran escampades o enterrades les cendres. El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha decretat tres dies de dol nacional i ha comunicat a la família que posa a la seva disposició l’avió presidencial per traslladar les restes. La viuda de Gabo ha declarat que el funeral serà en l’estricta intimitat i el govern mexicà ha anunciat que el 21 d’abril els mexicans es podran acomiadar de l’escriptor en un acte al Palau de Belles Arts de Ciutat de Mèxic -com també es va fer amb Octavio Paz, Cantinflas i Chavela Vargas.

Nascut l’any 1927 a la població d’Aracataca, al nord de Colòmbia, Gabo va arribar a Mèxic l’any 1961 després d’un periple pels Estats Units com a corresponsal del diari cubà Prensa Latina. García Márquez ja havia culminat la seva obra El coronel no tiene quien le escriba i havia cobert la Guerra Freda com a corresponsal a l’Europa Occidental i la Unió Soviètica. En aquests anys de periodisme incessant és quan va establir amistat amb els intel·lectuals mexicans Carlos Monsiváis, José Emilio Pacheco i Carlos Fuentes. Gabo es trasllada a viure a Mèxic i se centra en la seva faceta com a escriptor, tot i que mai va deixar l’ofici de periodista.

A Mèxic va començar amb treballs de publicitat i cinema, com l’adaptació de la novel·la de Juan Rulfo El Gallo de Oro i el guió de Tiempo de morir, del prestigiós director mexicà Arturo Ripstein. Gabo explicava que va ser l’any 1965, conduint per una carretera a Acapulco, quan se li va acudir la primera frase de Cien años de soledad. Durant un any sencer es va tancar a la seva casa del Districte Federal per acabar-la. Després de la publicació de la seva obra més reconeguda, se n’aniria viure a Barcelona.

Entre les anècdotes més famoses que recullen la seva vida a la capital mexicana hi ha el cop de puny propinat pel literat Mario Vargas Llosa l’any 1976 a la cua d’un cinema on es projectava La odisea de los Andes. També durant aquests anys establiria una relació professional amb Carmen Balcells, que es convertiria en la seva agent literària.

Centenars de persones amb roses grogues -la seva dona n’hi posava un ram a l’escriptori i sempre en demanava una allà on anava, com a símbol de bona sort- han anat visitant la funerària García López per donar el seu últim adéu al gran creador del realisme màgic. Fins i tot ahir la seva estimada ciutat també es va voler acomiadar a la seva manera: amb un terratrèmol de 7 graus en l’escala Richter.