Arias Cañete tenia els factors ambientals a favor: les enquestes, la indiferència de bona part del cos electoral i una campanya d’intensitat baixa. Per guanyar, en tenia prou no cometent errors, jugant a mantenir el zero a zero. Però després de protagonitzar un debat fluixíssim, en què es va dedicar a llegir -malament- els seus apunts, l’exministre va tenir l’acudit de justificar-se dient que s’havia deixat guanyar per no semblar masclista. No és el primer cop que Arias parla massa; encara el recordem dient que el Pla Hidrològic s’aprovaria “ por cojones ”. El pitjor de la seva relliscada no és que quedi com un masclista (i que ell ni tan sols entengui per què), sinó que dóna al PSOE exactament la munició que necessita: una polèmica simplista, que no té res a veure amb el debat europeu i que redueix la política espanyola a la vella confrontació entre progres i fachas. En aquest terreny, en què no s’han de confrontar models econòmics ni socials, el PSOE se sent molt més confortable. Farà bé d’aprofitar-ho.
