Psiquiatres i malalts mentals, en contra del nou Codi Penal

BarcelonaAmb el nou Codi Penal, la feina de tants anys contra l’estigma i la discriminació de les persones amb malaltia mental se’n pot anar en orris. La controvertida reforma que prepara el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha alarmat les entitats que treballen amb persones amb trastorn mental, ja que consideren que l’avantprojecte de llei criminalitza el col·lectiu. El text, aprovat pel consell de ministres l’any passat i que ara s’està tramitant al Congrés, preveu que una persona amb una malaltia mental estigui internada en un centre tota la vida, basant-se en la “perillositat” i fins i tot en delictes encara no comesos.

Un document de posicionament en contra de la reforma, signat per diversos especialistes -entre els quals la Societat Catalana de Psiquiatria, el departament de Justícia i el de Salut-, subratlla que algunes de les mesures podrien ser “inconstitucionals”. El nou Codi també vulneraria el principi de proporcionalitat penal, ja que les mesures de seguretat -previstes per a les persones considerades inimputables, és a dir, no responsables dels seus actes- podrien arribar a ser més greus que la pena aplicable al delicte comès. “Forma part d’un conjunt de mesures que són clarament involutives des del punt de vista de la política criminal i penal”, diu el catedràtic de dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Josep Maria Tamarit. És per això que tant el Govern -a través dels departaments de Justícia i de Salut- com els psiquiatres i els afectats per trastorns mentals i els seus familiars han fet front comú contra el nou Codi Penal.

Concepte de perillositat

Se’ls jutja també pels delictes que es preveu que puguin cometre

El nou Codi Penal relaciona la malaltia mental amb el concepte subjectiu de “perillositat” i, per tant, atorga a les malalties mentals “una condició d’immobilitat i de resistència al canvi”, com denuncia la Societat Catalana de Psiquiatria, que ahir va emetre un comunicat. “ No conceben que aquestes persones es puguin rehabilitar”, apunta el president de la Societat, Jordi Blanch. “Les persones que portem un diagnòstic quedem explícitament tipificades com a subjectes perillosos”, lamenta Hernán Sampietro, afectat i activista per la salut mental, que considera que es fomenta el rebuig social de les persones amb trastorns mentals, ja que es jutja la seva conducta delictiva no només en funció “de la gravetat del fet delictiu comès, sinó també de la dels delictes que es preveu que pugui arribar a cometre”, com diu textualment el projecte de llei. A més, com que els diagnòstics mentals “són crònics”, la perillositat, diu, “duraria tota la vida”.

Mesures de seguretat

L’internament serà prorrogable de manera indefinida

La reforma del Codi Penal introdueix canvis importants en les mesures de seguretat que s’apliquen a les persones amb malalties mentals que han comès un delicte, i van des de la privació de llibertat -l’internament a centres especialitzats- fins a altres mecanismes de control. “Quan una persona que ha comès un delicte és inimputable, la resposta penal és imposar una mesura de seguretat”, explica l’advocada Mireia Balaguer, vocal de la secció de penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que matisa que fins ara aquesta mesura no pot ser superior als anys que suposaria una condemna de presó si no existís una malaltia. Generalment, aquesta mesura de seguretat consisteix en l’internament en un centre psiquiàtric. “Ara tornem enrere i permetem que es pugui prorrogar aquest internament. Trenca una garantia bàsica, que és que ningú pot estar privat de llibertat per més temps del que li correspondria en cas que fos imputable”, afegeix Tamarit. Així, amb la reforma, l’internament es podria anar prorrogant i podria arribar a ser per a tota la vida. Ho comparen amb la cadena perpètua. També recorden que cap expert pot predir el comportament futur d’una persona.

Discriminació i estigma

Vulnera la convenció de l’ONU sobre els drets dels discapacitats

Els afectats i els seus familiars, a través de la Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental (Feafes), denuncien que totes aquestes mesures són “inconstitucionals”, discriminen les persones amb trastorn mental i vulneren la convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. “És una manera d’institucionalitzar l’estigmatització, perquè s’associa trastorn mental amb delicte”, diu Sampietro. Tamarit apunta un altre motiu de discriminació: “Podria ser que la persona que és declarada inimputable al final hagi d’estar privada de llibertat més temps que si fos una persona responsable dels seus actes”. Tamarit, que també és president de la Societat Catalana de Victimologia, recorda que les persones amb malalties mentals pateixen un risc molt important de ser víctimes. “És important que no es pensi en ells només com a focus de perill, sinó com a persones que estan en perill a causa de la seva situació”, assegura.

Rehabilitació i inserció

Els malalts mentals reaccionen bé als tractaments de reinserció

L’advocada Mireia Balaguer explica que la majoria de persones amb malalties mentals que ingressen en centres per complir una mesura de seguretat responen molt bé. “Molts no han rebut mai un tractament, tenen el suport de la família i acaben sortint fins i tot abans del final de la condemna i passen l’últim període en llibertat però controlats”, diu Balaguer, que lamenta que, amb la reforma, si el malalt surt abans podria arribar a ingressar a presó fins que acabi de complir els anys de la condemna. Segons les associacions de familiars, la permanència involuntària perllongada en centres psiquiàtrics dificulta la reinserció. I alerten que la mesura de llibertat vigilada, que es podria establir després del compliment de la mesura de seguretat, obre la via a aplicar tractaments ambulatoris involuntaris.

Impacte social

Una reforma cara que acabarà amb un model d’èxit

Els departaments de Justícia i de Salut, així com els psiquiatres, destaquen que en el cas de Catalunya l’aplicació d’aquesta reforma comportarà “un risc molt elevat de fractura d’un model d’èxit”. La Feafes també apunta que en no fomentar la prevenció ni la rehabilitació, la reforma resultarà “més costosa” per a les administracions públiques.