Publicitat
Publicitat

CRISI, INTERVENCIÓ DE LA BANCA

Espanya estarà més vigilada, però no hi haurà intervenció directa per part del Banc Central Europeu i l'FMI

Què diferencia el cas espanyol del de Grècia i Portugal?

Un rescat de la banca implica que s'acceptin les condicions europees en matèria macroeconòmica. Els països membres van canviar les normes al juliol per permetre aquestes intervencions.

Els detalls estan per definir i queden molts interrogants oberts, però el rescat per a la banca espanyola serà en forma de recapitalització a través dels fons d'estabilitat europeus. Aquesta fórmula, a mig camí del rescat del país -oficialment l'estat membre demana els fons i aleshores els rep- i una intervenció directa a la banca, té un marc normatiu regulat des del juliol de l'any 2011.

Els caps d'estat i de govern de la Unió van decidir canviar la normativa dels fons per resoldre els problemes de les entitats financeres en els casos que siguin el principal focus de les dificultats econòmiques de l'estat, com a l'estat espanyol.

La diferència amb els anteriors rescats és que els fins a 100.000 milions d'euros d'ajuda es dedicaran als bancs, a través del FROB, un organisme públic, i no a pagar els deutes de l'Estat, que encara es pot finançar als mercats.

1. Quins mecanismes té la UE per salvar bancs?
L'EFSF, una assegurança amb 700.000 milions d'euros, i el MEDE

El fons en marxa per a la recapitalització del sistema bancari d'un estat membre és el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF),amb 700.000 milions d'euros en forma d'avals dels països membres, i ja té compromesos 192.000 milions d'euros per a Irlanda, Portugal i Grècia.

Des del juliol del 2011 l'EFSF permet accions específiques per als bancs canalitzades a través de l'estat que les demana. Conviurà, a partir d'aquest mes amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE).

A diferència de l'EFSF, que caduca el juliol del 2013, el MEDE té caràcter permanent. Fins aleshores coexistiran, però el primer només es dedicarà a gestionar els rescats en marxa.

2. Què demanen?
Sense 'troica' però amb més vigilància i negociació

Les condicions que estableix l'acord que possibilita que els fons d'estabilitat es puguin dedicar a la recapitalització de bancs sense intervenció de l'Estat passen pel compliment dels objectius del dèficit i una política fiscal eficient "demostrable".

Espanya, però, sotmesa als procediments de dèficit excessiu, haurà d'assumir i fer complir les recomanacions europees: accelerar la reforma de les pensions, apujar l'IVA... És a dir, la intervenció no serà directa, amb funcionaris del BCE i de l'FMI viatjant a Espanya per supervisar el compliment d'aquests compromisos. El rescat exigeix també un test d'estrès independent (com el que Espanya ha demanat a Roland Berger i Oliver Wyman), que serà verificat en un "període de temps curt".

3. Quin és el procediment?
Un mecanisme previst d'urgència

El rescat directe a la banca és més àgil que el rescat estatal. Un cop el govern de l'Estat ho ha demanat al president de l'Eurogrup, haurà de presentar l'avaluació independent que determinarà les necessitats reals de recapitalització, amb un sostre de 100.000 milions i, en unes setmanes, poden començar a arribar els fons. Els procediments del MEDE encara no estan del tot definits, però preveu un mecanisme de votació d'emergència per agilitar encara més els tràmits.

4. Qui ho paga?
Alemanya, el principal pagador

Els fons de rescat estan finançats amb les aportacions dels estats membres, majoritàriament contra avals de deute. Això vol dir que no hi han aportat una quantitat significativa de diners directament, sinó que s'hi han compromès, amb garantia al seu deute. Alemanya és la que més diners hi compromet, 211.000 milions, seguida de França, que n'hi aportaria 158.500. Espanya n'hi té compromesos 92.500, però, en ser sotmesa a un rescat, en quedarà fora, com ja ha passat amb Irlanda, Grècia i Portugal. A més, l'FMI "col·labora estretament" i en tots els aspectes amb aquests mecanismes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT