Què es mereixen els pobres?

Professor de filosofia moral i Política a la UAB i consultor d'humanitats a la UOCLa meitat de la humanitat és pobra: tan sols disposa d'un 3% de la riquesa mundial, aproximadament. En contrast, un 10% de la humanitat acapara el 67% de tota la riquesa. Hi ha gairebé 900 milions de persones amb desnutrició crònica, 1.289 milions viuen amb menys d'un euro al dia i 18 milions moren a l'any a causa de malalties relacionades amb la pobresa, la majoria per malalties evitables, la qual cosa representa prop d'una tercera part de totes les morts humanes. La pobresa mata més persones al món en un any que totes les guerres juntes.

Aquestes dades són esfereïdores, i representen una vergonya per a la humanitat. Però, representen també una injustícia? Si diem que la pobresa és una injustícia, estem dient, en primer lloc, que els pobres no mereixen la seva pobresa (almenys no els seus pitjors efectes) i, en segon lloc, que un tercer ha causat aquesta pobresa i, en conseqüència, està obligat a reparar-la i a evitar que es reprodueixi.

No tothom creu que la pobresa sigui una injustícia. N'hi ha que pensen que els pobres són els principals responsables de la seva situació perquè no han sabut, o no han volgut, aprofitar les oportunitats per no ser pobres que dóna una societat democràtica i amb igualtat d'oportunitats. Segons aquest parer, en un país democràtic i liberal, els pobres serien els primers responsables de la seva pobresa. També n'hi ha que creuen que la pobresa dels països més pobres té causes locals lligades a la cultura política i econòmica de cada poble, i a les seves tradicions religioses, filosòfiques i morals, fins i tot a la idea de laboriositat i talent cooperatiu de les seves gents, de manera que no hauríem de buscar culpables per a la seva pobresa fora de la seva societat.

Els rics poden ajudar els pobres per caritat o beneficència, però no és una immoralitat deixar de fer-ho perquè la pobresa, tot i ser una desgràcia, en realitat no és una injustícia. Si la ideologia liberal i nacionalista és predominant, a casa nostra i al món, el resultat és que els pobres no poden reclamar justícia. Només queda contemplar les seves morts i patiments com qui observa les desgràcies de les catàstrofes naturals. O encara pitjor: com qui veu en la seva dissort el càstig proporcionat al crim d'haver malbaratat les seves oportunitats. Que aquests morts i patiments severs siguin evitables a un cost baix (si tothom que guanya un mínim d'11.000 euros anuals dediqués el 3% d'aquests ingressos a favor dels pobres desapareixeria la pobresa extrema del món) no afegeix res de significatiu.

Per considerar que la pobresa és una injustícia, cal pensar diferent. No podem veure la pobresa local com el resultat just de la igualtat d'oportunitats perquè aquesta igualtat és molt imperfecta mentre existeixi el sistema d'herències culturals, socials i materials dins de les famílies. Aquestes herències construeixen una desigualtat amb la qual, com més gran és, més difícil ho tenen els de baix per treure el cap a una vida millor. Tampoc no podem veure les desigualtats al món com el resultat natural de les cultures diferents de cada país. L'economia actual està globalitzada i interconnectada: els països més poderosos i els organismes econòmics internacionals prenen decisions que afecten inevitablement tots els països, sense democràcia global ni opció de rebuig.

Hi ha, però, una altra manera de justificar que la pobresa sempre és una injustícia, amb independència de les seves causes. Els pobres no són xifres. Són persones que pateixen la violència despietada més invisible que hi ha. No cal demostrar si els han perjudicat els més rics, si s'han perjudicat a si mateixos (cosa que, en tot cas, no els convertiria en criminals) o simplement si han tingut mala sort. Si creiem que totes les persones tenim una mateixa dignitat moral, ningú mereix morir prematurament (com passa amb la pobresa, segons no paren de dir els epidemiòlegs socials), ni viure amb la crueltat de dedicar l'única vida que tenim a sobreviure enmig de la precarietat més absoluta.