DRET A DECIDIR, EL POLS AMB L’ESTAT
Efímers Tema del dia 05/11/2014

Rajoy deixa ara la resposta en mans de la Fiscalia

El govern espanyol no descarta que sigui la societat civil la que posi les urnes diumenge

i
Joan Rusiñol
4 min

Madrid¿La suspensió del nou 9-N significa que diumenge no hi haurà urnes a Catalunya? Aquesta és la pregunta que ahir planava sobre el debat polític a Madrid. El govern espanyol esquiva de moment ser taxatiu i, amb la boca petita, no descarta al 100% que els catalans acabin votant. Ara bé, sempre que l’executiu d’Artur Mas se’n desentengui del tot. En cas que no sigui així, i després de la suspensió del procés participatiu per part del Tribunal Constitucional, ja avisa que la Fiscalia podria actuar. Ho farà si detecta en el president de la Generalitat un delicte de desobediència o de prevaricació, és a dir, si es dicten resolucions arbitràries de manera conscient.

Després de gairebé tres hores de debat, els dotze magistrats del TC -entre ells la catalana Encarna Roca- van admetre a tràmit per unanimitat el recurs que divendres va presentar el president espanyol, Mariano Rajoy, contra la nova fórmula de votació. En virtut de l’article 161.2 de la Constitució, això implica la suspensió immediata dels actes impugnats. L’acord de l’alt tribunal deixa clar que afecta també “les restants actuacions de preparació de la consulta o que hi estiguin vinculades”. En definitiva, va aplicar el mateix automatisme que el 29 de setembre amb la llei de consultes del Parlament i el decret de convocatòria, signat dos dies abans. Per tant, encara no hi ha un pronunciament jurídic de fons. Per a això caldrà esperar que dicti sentència.

Pressió des de la dreta

Com és habitual, els escassos dos fulls de l’acord no donen pistes de quines mesures es prendran -si és que fan falta- a partir d’ara per assegurar que quedin sense efecte els passos de preparació que ja s’han executat i “qualsevol altre actuació encara no formalitzada jurídicament”. Fonts del ministeri de Justícia van explicar a aquest diari que, amb la decisió d’ahir, és dóna per culminada la via oberta per l’Advocacia l’Estat. Consideren que el missatge ha quedat prou clar.

Si, en endavant, el govern de Catalunya desobeeix, el ministre Rafael Catalá admet que hauria d’“estudiar” la situació”. De moment, però, la Moncloa deriva totes les mirades cap al fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, perquè és ell qui hauria de moure fitxa si la Generalitat no respectés el que ha dictat el Constitucional. Arribat el cas, l’última paraula seria d’un jutge. L’executiu de Rajoy es limita a afirmar que té poc marge legal més per actuar. Que ha fet tot el que havia de fer. Sembla, a hores d’ara, altament improbable que opti per un salt qualitatiu, com per exemple acollir-se a l’article 155 per controlar directament els Mossos d’Esquadra.

Per tot plegat, ahir el discurs oficial va ser d’amenaça implícita. A la capital espanyola són conscients que, reforçada per la segona suspensió cautelar, l’anomenada dreta mediàtica intensificarà la pressió per evitar la temuda fotografia de llargues cues de catalans votant. Per això tant la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, com el responsable de Justícia es van mostrar convençuts que Mas acabarà acatant. “Com a govern sotmès a l’estat de dret, complirà el mandat del Tribunal Constitucional”, va dir Catalá. Sense verbalitzar la segona part de la frase, és evident que -si no fos així- el ministeri públic s’activaria amb rapidesa.

Contra el que havia reclamat l’executiu del PP, el document de l’alt tribunal no va recollir cap menció a l’article 87.1 de la llei orgànica del TC, que recorda als poders públics que estan obligats a complir les seves decisions. No obstant, l’executiu central no té cap dubte que totes les mesures de “suport” al procés participatiu que ha anat desplegant l’equip de Mas “no es podran dur a terme”. Tot i que no es concreta quines són, es dóna per fet que abasta tot el dispositiu. El ministre de Justícia va citar elements com la pàgina web Participa2014.cat o les indicacions als funcionaris.

Salvar els ponts amb Mas

En el terreny estrictament polític, la prioritat de Rajoy és, doncs, que el president de la Generalitat es desmarqui clarament de la votació. Només així tindrà marge per aturar les previsibles demandes de contundència d’una part del seu entorn i refer el diàleg a partir del dia 10. A preguntes dels periodistes, Catalá no va voler especular sobre escenaris futurs però va deixar entreoberta la possibilitat que acabi sent la societat civil la que lideri aquest tram final. Per als populars la diferència seria substancial, si bé el matís -significatiu- fa de mal explicar fora de Catalunya. També va titllar d’“exòtic” que s’acusi Rajoy d’atemptar contra la llibertat d’expressió. Les pròximes hores seran claus.

Una reforma constitucional encara molt verda

Amb el 9-N a tocar, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es va tornar a referir ahir a una eventual reforma constitucional. A diferència del PSOE no ho fa per plantejar-la com una via alternativa al sobiranisme sinó per assenyalar les suposades dificultats que hi ha a l’hora de portar-la a terme. Durant la clausura del Congrés de l’Empresa Familiar, a Alacant, va deixar clar que aquests canvis de fons no poden tenir només el vistiplau dels fins ara dos grans partits estatals. De fet, el baròmetre del CIS que es coneixerà avui pot fer trontollar la fotografia política de les últimes dècades. Rajoy va admetre que és possible que el PP i el PSOE es posin d’acord, però veu difícil sumar-hi els nacionalistes catalans, a diferència del 1978. Més concretament, va expressar els seus dubtes que a la reforma s’hi sumessin els que hi voldrien incloure “el dret a l’autodeterminació, que no existeix en cap país del món”. Reclamar consens ampli i admetre al mateix temps que no és viable és un peix que es mossega la cua i que refreda les expectatives del canvi en sentit federal que defensen els socialistes. Un cop més, Rajoy va avalar la tesi que abans d’obrir el meló constitucional cal saber quina direcció es vol prendre, en un estat que considera molt més descentralitzat que els EUA o Alemanya, i, sobretot, saber si es fa per “acontentar” algú. No va dir a qui.

stats