Vuit autonomies seguiran atenent els sensepapers
Creix la rebel·lió de les comunitats autònomes contra el nou decret de Sanitat que impedeix atendre de manera gratuïta els immigrants indocumentats. Ja són vuit les comunitats que els seguiran atenent.
MADRID.Vuit de les 17 comunitats autònomes seguiran atenent, amb matisos, els 153.000 immigrants irregulars no comunitaris que viuen a Espanya. Es tracta d'Andalusia, Catalunya, Astúries, les Canàries, el País Basc, Navarra, Castella i Lleó i Galícia, que ignoraran la nova normativa del ministeri de Sanitat que entra en vigor demà i que només permetrà prestar assistència als sensepapers que no hagin cotitzat a la Seguretat Social als serveis d'urgències, maternitat i atenció infantil fins als 18 anys. Fins ara els immigrants irregulars tenien el mateix dret a la sanitat que la resta de ciutadans només pel fet d'estar empadronats.
El més sorprenent d'aquesta rebel·lió és que s'hi hagin sumat a última hora Galícia i Castella i Lleó, les úniques de les onze comunitats governades pel PP que seguiran atenent aquest col·lectiu. Els dos governs van anunciar ahir la seva decisió però ho van fer amb matisos, evitant la confrontació amb Madrid i deixant molt clar que respecten la llei estatal però que hi introduiran excepcions. El cas de Galícia és menys sorprenent, ja que l'executiu d'Alberto Núñez Feijóo afronta unes eleccions claus el 21 d'octubre -el mateix dia que les del País Basc-, en què vol evitar pagar els plats trencats de les polítiques d'austeritat de l'executiu central. Tot sembla indicar, doncs, que la decisió és fruit de càlculs electorals.
Sigui com sigui, el govern gallec va optar ahir per situar-se a mig camí entre Madrid i les autonomies díscoles. Núñez Feijóo va remarcar que hi haurà nous requisits per mantenir l'assistència sanitària: haver-se empadronat abans de demà i tenir uns ingressos màxims de 532 euros mensuals, a partir de les dades de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM). Galícia donarà un document especial als sensepapers -com farà Catalunya- perquè la targeta sanitària estatal ja no els servirà.
El joc d'equilibris de Castella i Lleó -que ja es va rebel·lar al juliol contra els objectius de dèficit autonòmic- va ser paradoxal. El seu portaveu, José Antonio de Santiago-Juárez, va dir que els centres intentaran cobrar el servei a qui no tingui targeta sanitària, però que faran els ulls grossos amb els que no tinguin recursos -els ficaran "al calaix dels impagats"-. Uns minuts després va continuar amb la postura ambivalent: va dir que respectaran el decret de Sanitat però alhora va deixar clar que atendran "tots els ciutadans, tinguin targeta o no". Andalusia, el País Basc i Astúries -governades pel PSOE-, i Canàries -en mans de Coalició Canària- també van anunciar que mantindran l'atenció als immigrants indocumentats, però no van explicar com ho faran, a l'espera de conèixer la lletra petita de la normativa. Navarra, governada per UPN, va explicar fa uns dies que garantirà el servei a aquest col·lectiu habilitant ajudes que cobreixin el cost de l'assistència per als que acreditin que no poden pagar-la.
L'alternativa a pagar 710 euros
Fa unes setmanes, el ministeri va dir que oferirà als sensepapers i als ciutadans europeus no assegurats una pòlissa de cobertura sanitària completa per valor de 710,40 euros anuals, però la mesura encara no s'ha tancat. Tampoc hi ha informació sobre què passarà amb els malalts crònics o greus. Sanitat no cobrarà 97 medicaments als crònics i diu que els tractarà -no se sap en quins casos-, però que l'atenció la pagarà el país d'origen si hi ha conveni de col·laboració. Si no n'hi ha, l'immigrant serà atès quan el facultatiu determini un risc vital. És a dir, dependrà de l'opinió del metge. Ara per ara ja són 1.650 els professionals que han dit que seguiran atenent els immigrants, segons el registre de l'associació SEMFYC.
