Publicitat
Publicitat

DICCIONARI EL POLS POLÍTIC

La batalla semàntica del procés en 38 paraules

El llenguatge és escenari d'un dur combat conceptual

El procés sobiranista es juga, també, en el camp de les paraules. Dret a decidir , estat propi , independència , diàleg i moderació són només alguns dels mots que s'associen al moment polític català i que tant la classe dirigent com els actors mediàtics fan servir per mirar de guanyar la batalla de les idees. "Els marcs conceptuals influeixen en les nostres percepcions polítiques, defineixen l'agenda i creen tant imaginaris com codis", sosté Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor de comunicació. "Les revolucions s'han fet explotant els límits del llenguatge, adaptant paraules i creant-ne de noves", defensa el comunicòleg Joan Manuel Tresserras. El diccionari del procés, que repassem en aquestes pàgines, és també una arma política de primer ordre.

Tenint en compte la magnitud del repte -"el més important dels últims tres-cents anys", com li agrada dir al president de la Generalitat, Artur Mas-, els actors que figuren en el mapa del procés lluiten per imposar el seu marc referencial amb un arsenal propi de paraules. Si bé el dret a decidir ha esdevingut un gran èxit per al flanc sobiranista, perquè l'equipara amb el concepte de democràcia -així ho afirma Tresserras-, els partidaris de l'entesa amb Espanya han volgut posar en circulació el diàleg i la moderació . "I qui sigui capaç d'apropiar-se el concepte de diàleg , guanyarà el combat conceptual", sentencia Gutiérrez-Rubí.

Tenen límit les paraules polisèmiques, les que tenen més d'un sentit, o bé el xiclet no es pot allargar fins a l'infinit? "La gent és capaç de veure que li estan imposant un marc abstracte", intercedeix Antoni M. Piqué, consultor expert en mitjans de comunicació. ¿S'està tergiversant el significat de paraules com diàleg i consens a l'hora de mirar de buscar l'entesa entre Catalunya i Espanya? "Si la gent s'adona que n'abuses, et retira la credibilitat. Acaba passant factura", afegeix Piqué.

La utilització del llenguatge amb fins polítics i estratègics no és precisament nova. S'ha anat repetint al llarg de la història. Però sí que existeix un denominador comú, segons aquest expert en mitjans: "Un abús del llenguatge és un abús de poder, i un abús de poder comporta un abús del llenguatge. Quan comença el joc de la manipulació, comences a carregar-te el significat de les paraules".

El context polític català es presta a situacions com aquesta, en la mesura que una mateixa paraula pot dir moltes coses. "Part de la lluita ideològica i política es basa a reassignar el sentit d'algunes paraules. Però això només funciona si és una estratègia molt potent o molt subtil", defensa Tresserras, que insisteix en la importància de les paraules perquè "són l'element bàsic del pensament".

Una crida inconscient

Les paraules, en el context català, "volen fer una crida a l'inconscient del nostre cervell dient-nos què és positiu i què és negatiu", considera Gutiérrez-Rubí. A vegades, segons apunta Piqué, la reiteració d'un llenguatge negatiu o bel·ligerant per part de la premsa de Madrid pot portar a una reacció "irònica" per part de l'audiència catalana. Els conceptes deriva , sedició , separatisme i órdago , constants en alguns mitjans, alimenten el conflicte i acaben, segons els experts consultats, per perdre la credibilitat entre el públic que els rep.

"Les metàfores que recreen imatges són les més potents", argumenta Gutiérrez-Rubí. Potser per això el xoc de trens , temut per a alguns i inevitable per a uns altres, ha fet tanta fortuna per definir la situació política catalana. Una situació que tot seguit repassem en 38 paraules que desgranen i defineixen el procés.

ACORD

Sobre el paper tothom busca un acord. Però per a uns es tracta d'un acord per exercir el dret a decidir i per a d'altres un acord que faci innecessària la consulta. Els que diuen que la consulta ha de ser "acordada", en realitat atorguen a l'estat espanyol el dret de veto.

BRONCA

El concepte de bronca s'oposa al de diàleg . Així, per exemple, La Vanguardia titulava dilluns "Mas crida a recuperar el diàleg i a aparcar la bronca" l'endemà que Pere Navarro l'acusés d'enganyar els catalans amb la consulta.

CENTRALITAT

Totes les enquestes i els resultats del 25-N demostren que la centralitat política del país s'ha mogut cap al sobiranisme. Malgrat això, hi ha forces, com el PSC, que l'assimilen al federalisme i altres, com el PP i Ciutadans, que identifiquen aquest concepte amb la Constitució i el manteniment de l' statu quo . En tot cas, qui aconsegueixi identificar la seva posició com a "central" té bona part de la partida guanyada.

CONSENS

El consens té múltiples lectures. És la confecció d'una majoria per tirar endavant el procés i, al mateix temps, l'esperit que s'invoca quan es branda la Constitució. Forma part, també, del camp semàntic del diàleg i de l'entesa que promouen els partidaris de la tercera via. S'ha d'anar amb compte perquè sovint quan es parla de consens o acord en realitat vol dir dret de veto.

CONSTITUCIÓ

Aprovada el 1978, un 75% de la població actual de Catalunya no l'ha votat. Per al govern espanyol és intocable i, a més, suposa un mur infranquejable contra qualsevol intent de qüestionar la sobirania espanyola única. El PSOE s'obre a reformar-la en sentit federal, però sense incloure-hi el dret a decidir. Els partits sobiranistes sostenen que la carta magna pot permetre la consulta si hi ha voluntat política.

CONSULTA

Els sobiranistes prefereixen aquest terme al de referèndum per treure-li càrrega legal i obrir el ventall de possibilitats per consultar la ciutadania. El concepte s'ha popularitzat i constitueix una clara victòria semàntica del sobiranisme, ja que és més difícil oposar-se a una consulta que a un referèndum.

DEMOCRÀCIA

Un valor que tots els actors del procés fan servir. Cadascú, però, el limita al seu marc corresponent. Per al bloc sobiranista, la democràcia és el dret a votar, i fins i tot es planteja la votació com una manera d'aprofundir en el vincle democràtic entre ciutadans i governants. Per al govern espanyol, la democràcia s'assimila a les regles del joc fixades en la Constitució com a marc legal vigent.

DIÀLEG

És una de les paraules clau del conflicte perquè tothom se la vol apropiar. El diàleg que ofereix Rajoy, però, no inclou la consulta, i això fa que el Govern no el consideri sincer. Tot i això, l' establishment econòmic, per exemple Foment del Treball, el reivindica constantment i alguns mitjans (La Vanguardia titulava divendres «El Govern del PP admet que el diàleg 'comença a caminar'») magnifiquen les ofertes de diàleg de la Moncloa per crear l'efecte que la relació amb Madrid és fluida. D'altres, com l'ARA i El Punt Avui , es mostren molt més escèptics.

DIVISIÓ

La divisió s'oposa a la unitat , de manera que en el procés sobiranista es pot posar l'accent tant en una cosa com en l'altra. Vegem-ne alguns exemples. El País titulava dilluns: "Mas perd suports interns en ple pols sobiranista"; i l'ARA el 20 d'octubre: "El pols sobiranista situa CDC i Unió al caire de la ruptura". La dificultat per als periodistes és trobar el punt just entre les discrepàncies, que hi són, i la unitat, que també hi és en alguns punts bàsics.

DRET A DECIDIR

La popularització de l'expressió dret a decidir és un dels grans triomfs dels sobiranistes perquè situa el debat en termes de drets democràtics i li treu la càrrega política del més clàssic dret a l'autodeterminació . És a dir, és molt més difícil estar en contra del dret a decidir com a principi que contra la independència. El resultat és que les enquestes assenyalen que al voltant del 80% dels catalans estan a favor del dret a decidir. A Espanya aquest concepte s'assimila al de sobirania i no s'accepta. Dimarts UPyD, PP i PSOE (amb l'abstenció del PSC) van aprovar una moció contra la "fal·làcia del dret a decidir".

DUI

Declaració unilateral d'independència. És la fórmula preferida per l'independentisme més abrandat. Duran va advertir a Rajoy al Congrés el 16 de novembre que si no feia cap pas es trobaria amb una DUI.

ELITS

Emparades en la sigil·lositat, les elits econòmiques del país i els cercles de poder -un poder a vegades més gran que el que tenen els representants polítics- arrufen el nas davant del procés. Busquen l'entesa, però són minoria (José Manuel Lara és l'excepció) els representants d'aquest àmbit que es posicionen obertament en contra de la independència. Parlar d'elits, però, té una connotació positiva, ja que és una forma subreptícia d'afirmar que els sectors més ben preparats del país estan en contra del procés.

ESPANYOLISME

Espanyolista seria el que defensa la unitat d'Espanya, però en l'imaginari col·lectiu s'associa al franquisme i a l'extrema dreta, de manera que ni el PP ni Ciutadans se senten còmodes amb l'etiqueta.

'ESTABLISHMENT'

En lloc d'elits potser és més exacte fer servir establishment per definir aquests poders fàctics que maniobren per frenar el procés sobiranista. Els seus punts forts són el poder financer i el mediàtic.

ESTAT PROPI

Per a alguns, equival a la independència en termes clàssics. Per a d'altres, és un ens autònom que podria formar part d'un estat federal o confederal. Mas fa servir aquesta fórmula per evitar la paraula independència , que considera poc exacta en l'Europa integrada i interdependent dels nostres dies. En tot cas, és la fórmula que ha permès a Unió subscriure un programa electoral que per a CDC és inequívocament independentista.

ESTRUCTURES D'ESTAT

El programa electoral de CiU parla de crear "estructures d'estat" per garantir el benestar dels catalans. Un bon exemple seria una hisenda pròpia. Unió va incorporar l'expressió en el seu ideari. Des del camp espanyolista s'acusa els sobiranistes de fer servir aquesta fórmula com a eufemisme per no dir independència.

EUROPA

És l'horitzó al qual aspira el sobiranisme majoritari: convertir-se en un estat dins la UE. Des de les institucions espanyoles -i des de les europees, últimament- es repeteix el missatge segons el qual una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea i de l'euro. Si s'aconsegueix fer creïble l'amenaça de l'expulsió d'Europa, el procés sobiranista podria embarrancar.

FRACTURA SOCIAL

Espantall que fa servir el bloc espanyolista per carregar contra la consulta. "El referèndum divideix, Espanya ens uneix", sostenen. José María Aznar va advertir que "abans de trencar-se Espanya es trencarà Catalunya". Les formacions sobiranistes insisteixen que l'estat propi ha de servir per arribar a nivells més alts de cohesió social i afirmen que, en tot cas, la fractura ja hi és pel veto a la consulta.

INDEPENDÈNCIA

El clàssic independència (que s'oposa a dependència ) ha estat el clam majoritari a les mobilitzacions sobiranistes dels últims anys i és una fórmula inequívoca de cara a la comunitat internacional. Artur Mas, però, prefereix parlar d'"estat propi" o "estructures d'estat" en un món "interdependent" com l'actual. Això li serveix a Duran per dir que CiU no és "independentista".

LEGALITAT

La legalitat, per al bloc espanyolista, és la Constitució. Per a ells la consulta no és legal, mentre que per al Govern és qüestió de "voluntat política". La insistència a parlar de legalitat del camp unionista s'explica perquè d'aquesta manera situen la consulta i la independència en el camp de la il·legalitat i, per tant, del delicte.

LLIBERTAT

El gran argument sobiranista és que amb la consulta Catalunya podria assolir la seva "llibertat" com a poble. De fet, l'acord CiU-ERC va ser batejat per alguns com a Pacte per la Llibertat. Des del camp espanyolista també es reclama "llibertat" i consideren que a Catalunya està en perill perquè l'escola i els mitjans de comunicació imposen un "pensament únic".

MAJORIA SILENCIOSA

Invocada pel PP i Ciutadans com a arma per minimitzar la magnitud de les manifestacions de l'Onze de Setembre. La idea que es vol transmetre és que tothom que no participa en les mobilitzacions sobiranistes és perquè hi és clarament contrari. El 12-O, però, va aplegar només unes desenes de milers de persones.

MINORIA SIGIL·LOSA

Són les elits que, a banda i banda del pont aeri, maniobren per crear un clima d'entesa entre Mas i Rajoy, i van aparèixer a la portada de l'ARA del 5 d'octubre. La formen l'alt empresariat i membres d'Unió i del PP. La discreció presideix els seus moviments a favor del "diàleg" i d'aconseguir una sortida al procés aliena a la "trencadissa".

MODERACIÓ

Aquest és un concepte llançat des de l'editorial de La Vanguardia del 27 d'octubre ("Qui tem els moderats?") i que aplega els sectors que defensen una "tercera via" -encaix de Catalunya a Espanya- i amb el "diàleg" encaminat a evitar el xoc entre Catalunya i Espanya. L'etiqueta funciona per oposició: s'entén que qui no és moderat és perquè és radical, i, per tant, extremista.

NACIÓ

En el fons del debat ideològic hi ha el concepte de nació . Al Parlament només el PP i Ciutadans creuen que Catalunya no és una nació, i que, per tant, no té dret a decidir el seu futur. Aquesta postura és àmpliament compartida per l'arc polític espanyol, en què només una minoria defensa altres posicions com la d'Espanya com a "nació de nacions".

PROCÉS

El terme més comú, especialment dins del flanc sobiranista, per definir el camí cap a l'estat propi. El concepte procés indica que existeix una gradualitat en els passos, que convergeixen en l'objectiu final, que és la consecució d'un estat, però sense posar-hi una data concreta.

RADICAL

Què és un radical? ¿Algú entestat en la "deriva" independentista i en la consecució, "sí o sí", d'un estat català? ¿O bé algú que vol fer del procés un exemple de "radicalitat democràtica? Un exemple de paraula reversible que fan servir el bloc unionista i el favorable a la consulta per desacreditar-se mútuament. Desacreditar l'adversari qualificant-lo de radical és un recurs molt vell, ja que la paraula s'associa a l'extremisme i la violència.

REFERÈNDUM

El referèndum és el procediment jurídic pel qual se sotmet a votació popular una llei o un acte administratiu perquè sigui ratificat. La seva convocatòria està regulada en la Constitució i és una competència estatal. Per això, al Parlament de Catalunya està en tràmit una llei de consultes que permetria esquivar el vistiplau de l'Estat.

SANTA ALIANÇA

Concepte creat pel periodista Toni Soler per descriure l'aliança entre sectors econòmics i polítics de Madrid i Barcelona per frenar el procés sobiranista (vegeu l'ARA del 20 de març del 2011). El seu exponent és el lobi Puente Aéreo, molt ben connectat amb els poders polítics.

SECESSIONISME

Parlar de secessió, tot i ser semànticament exacte, té un component negatiu, i per això el camp sobiranista el sol evitar i prefereix parlar de termes positius com emancipació i independència . Així, El Periódico titulava dimarts: «L'opció 'més autogovern' iguala en suport la secessió».

SEPARATISME

És un terme sovint utilitzat per la premsa de Madrid en to despectiu (Franco parlava de "rojos y separatistas "). El separatisme constitueix la voluntat de trencar Espanya, de separar societats, i per tant té un profund significat negatiu.

SOBIRANISME

El sobiranisme és un terme polisèmic que pot assimilar-se a l'independentisme pur i dur, als partidaris d'un estat confederal o fins i tot només als favorables al dret a decidir. La declaració de sobirania del Parlament va ser votada per CiU, ERC, ICV i la CUP (amb reserves). El PSC afirma que és partidari del dret a decidir (i forma part de la comissió parlamentària d'aquest nom que negocia els termes de la consulta i ho va votar al Congrés i al Parlament), però no creu que Catalunya sigui un subjecte polític sobirà.

TERCERA VIA

Camí del mig entre l' statu quo i la independència popularitzat a partir d'un article de Duran i Lleida a La Vanguardia el 23 de setembre. Va des de l'opció confederal de Duran (pacte fiscal i blindatge lingüístic) a la federal de Pere Navarro i el finançament singular de Camacho. El Govern ha desafiat PP i PSOE a presentar una oferta.

TRANSICIÓ NACIONAL

Terme encunyat per Artur Mas al debat d'investidura del 2010. És un camí que tenia la primera etapa en el pacte fiscal, descartat per Rajoy. Inclou els conceptes dret a decidir , consulta i, al final de tot, la consecució d'un estat propi català.

TRENCAMENT

El fantasma que branden des de les institucions espanyoles per advertir del risc de fractura a causa del procés sobiranista. Amb una connotació negativa, el trencament forma part del discurs de PP i Ciutadans.

UNITAT

Un concepte que fan servir tots els actors vinculats al procés. El sobiranisme mira d'exhibir unitat interna, mentre que el PP -i Ciutadans- parlen de la unitat com a valor que emana de la Constitució i que salvaguarda la cohesió d'Espanya.

UNIONISME

D'aroma nord-irlandesa, l' unionisme és un terme que apliquen els sobiranistes als partits que defensen la unitat d'Espanya i estan contra la consulta. Ells prefereixen altres termes com ara constitucionalista i fins i tot demòcrata perquè unionista remet a un escenari de confrontació i fractura.

XOC DE TRENS

Metàfora que exemplifica la por al xoc institucional entre el govern espanyol i l'executiu català i que ha utilitzat Duran al Congrés de Diputats. Les elits el volen evitar i el bloc sobiranista el situa en el moment en què, vetada la consulta i després d'unes plebiscitàries en què guanyi el sí, caldrà situar-se al marge de la legalitat espanyola.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT