Les claus d'un procés en què la confiança és determinant
ERC obté concrecions però haurà de ser lleial a CiU
Mas i Junqueras han tancat un pacte que pot posar fi a l'etapa autonòmica. ERC no concreta tant com volia el pla B quan Madrid veti la consulta legal i la data queda oberta. Però també és cert que el full de ruta és clar, el compromís d'exercir el dret a decidir hi és i que el 2014 és a l'horitzó. Al final, l'un i l'altre s'han fet confiança.
A què es comprometen?
Determinació explícita per fer la consulta i també pacte de ferro
Fan explícita la voluntat de convocar el 2014 la consulta que duien als programes. Hi ha concreció del full de ruta al marge d'una prohibició de l'Estat. Si hi ha retards o renúncies, serà de comú acord. No hi ha participat ICV, que també ha acompanyat el procés, fet que obligarà a ser curosos perquè Joan Herrera no es despengi. ERC es compromet amb la governabilitat, almenys fins al 2014. Assumirà retallades (si el dèficit no es flexibilitza seran severes), aprovarà pressupostos i lleis i modularà el to a l'oposició, que no ha volgut renunciar a liderar.
Què volia Mas?
Sabia que ja no ho podia fer sol però no volia gaire concreció
Divendres Mas volia tancar el pacte, però es va limitar a oferir a Junqueras una llei de consultes per a finals del 2013. Res més enllà ni un compromís explícit pel referèndum peti qui peti. El president no volia concretar però tenia clar que la negociació seria llarga i que caldria cedir per l'establitat. No només en temes econòmics, també en els ritmes de l'agenda nacional. La nit del 25-N, Mas va admetre que no ho podria fer sol i que les responsabilitats i el lideratge del procés i el dia a dia haurien de ser compartits.
Per què ERC no governa?
Junqueras no volia caure en la "teranyina" de les conselleries
Mas volia ERC al Govern per deixar de patir al Parlament i tenir un executiu fort. Junqueras va dir d'entrada que no. Els republicans, traumatitzats per l'experiència del tripartit, no volien caure a la "teranyina" i volien mans lliures per prémer en qualsevol moment "el botó nuclear" i retirar el suport a CiU sense pressions internes si Mas afluixa. La federació ho veia com una mostra d'immaduresa, però ràpidament va ordenar als entorns rebaixar la pressió. L'Equip A, el grup de 400 agitadors a les xarxes socials afins a CiU, va rebre l'ordre de mostrar-se "amable" amb ERC.
Qui ha pressionat Mas?
Unió, sectors de CDC i els empresaris no ho veuen clar
Duran sempre ha estat contrari a pactar amb ERC, que creu "sense principis". Hauria preferit acords amb el PSC i refer ponts amb el PP. Finalment va accedir al pacte amb ERC però deixant clar que ni ell ni Mas posarien data a la consulta. Per això ara allarga el seu sí. Sectors governamentals de CDC també eren contraris al fet que Mas posés data a la consulta perquè restava. I la Santa Aliança de poders fàctics i econòmics temorosos del procés sobiranista també ha pressionat perquè CiU renunciés a l'estat propi.
Com funcionarà l'acord?
Molta feina al Parlament i al carrer i edificar confiança
L'acord posa el focus al Parlament, on Junqueras i Oriol Pujol pactaran el marc de la consulta i també retallades i lleis, i obliga a buscar implicació social pel Consell Català per la Transició Nacional. CiU i ERC fa un any que teixeixen complicitats, però no n'hi ha hagut prou per entrar al Govern. Hi haurà comissions de seguiment i els grups parlamentaris es reuniran cada setmana.
Com ho encaixarà Madrid?
La Declaració de Sobirania encendrà la capital
El primer gest en seu parlamentària serà ratificar el compromís amb el dret a decidir. A Madrid, PP i PSOE no preveuen altra sobirania que l'espanyola. Després de la manifestació de la Diada van descobrir Mas i ara descobriran també Junqueras.
