El dia després de la desfeta

BarcelonaLa crisi financera dels últims anys va agafar les caixes d’estalvis catalanes amb el pas canviat i només una, La Caixa, avui CaixaBank, ha mantingut la seva identitat. Quan l’1 de juliol del 2010 es van fusionar les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa per crear CatalunyaCaixa es va obrir un quadrienni en què el mercat financer català ha viscut un procés de concentració que ha culminat aquesta setmana quan el BBVA ha comprat aquesta entitat. I aquest és l’escenari resultant i alguns dels dubtes que queden oberts.

El preu del naufragi

Un forat de 14.965 milions en el qual molts van col·laborar

El forat de CatalunyaCaixa és el més gran d’entre totes les entitats catalanes, després de requerir unes ajudes de 12.624 milions d’euros. Proporcionalment, el seu forat era més gran que el de Bankia. Segons el Banc d’Espanya, Unnim (Sabadell, Terrassa i Manresa) va requerir 953 milions i en última posició d’aquest dubtós podi queden els 915 milions de Caixa Penedès, que ha acabat integrada al Banc Sabadell. No hi ha una xifra exacta de quina part dels 22.424 milions d’ajudes a Bankia correspon a Caixa Laietana, però, d’acord amb el seu pes en l’entitat que va impulsar Rodrigo Rato, es pot estimar en 473 milions. En total, 14.965 milions aportats pels contribuents, una xifra que supera la despesa social de la Generalitat per a aquest any (14.442 milions) i la recuperació de la qual és incerta.

Els beneficiats

El BBVA és qui acaba integrant més antigues caixes

Sis de les deu antigues caixes d’estalvis catalanes han acabat integrades al segon banc espanyol: Terrassa, Sabadell i Manlleu (Unnim) i Catalunya, Tarragona i Manresa (CatalunyaCaixa). La Caixa va integrar Caixa Girona, el Sabadell va adquirir Penedès, i la Laietana es va integrar a Bankia. En l’àmbit estatal, només han sobreviscut dues caixes d’estalvis: Caixa Pollença, a Mallorca, i Caixa Ontinyent, al País Valencià.

El nou escenari

Quatre entitats acaparen el 80% de tot el mercat català

Les dades oficials del Banc d’Espanya de quotes de mercat no estan actualitzades amb els últims moviments. Malgrat tot, es calcula que el volum de negoci (dipòsits i crèdits) de CaixaBank és del 32,4%, el de BBVA amb CatalunyaCaixa, d’un 23%, el del Banc Sabadell, del 14,7%, i que el del Banco Santander frega el 10%. Aquestes quatre entitats sumen així més del 80% del mercat català.

La posició dels clients

Controvèrsia sobre si la concentració afavoreix el crèdit

El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, ha advertit aquesta setmana que “tota concentració bancària porta restriccions creditícies”. Segons ha afirmat, el fet que hi hagi menys competència entre entitats pot causar una caiguda del crèdit que es concedeix a les famílies i, sobretot, a les pimes. Però la banca ho veu diferent. Es recorda que l’excés de bancs i caixes competint entre si va portar a la guerra pels crèdits i va servir per alimentar la bombolla immobiliària. El primer executiu del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, ha afirmat aquesta setmana que en la seva opinió el crèdit “té a veure amb el moment econòmic, amb el tipus d’interès i amb si els mercats estan més o menys tancats”. El seu homòleg a CaixaBank, Gonzalo Gortázar, afirma que “aviat” es notarà aquesta millora.

Menys oficines

El mercat s’inclina per reduir-ne el nombre

Al marge de la intensitat amb què el BBVA tanqui oficines a causa de la duplicitat entre la seva xarxa i la de CatalunyaCaixa, la tendència en el sector passa per tenir menys oficines però d’una mida més gran. CaixaBank i Sabadell han coincidit en aquesta qüestió i el cert és que la taxa de caixers per cada 1.000 habitants a l’Estat és superior a la de la resta d’Europa. Només l’any passat, a Espanya es van tancar 3.916 sucursals, però, malgrat això, se segueix per sobre de la mitjana europea: amb dades del setembre de l’any passat, a l’Estat hi havia 7,9 sucursals per cada 10.000 ciudadans, quan la mitjana europea és de 4,6.

L’alternativa

Cooperatives de crèdit i banca ètica consoliden la seva aposta

La crisi i el descrèdit del sistema financer han impulsat sistemes financers alternatius. La banca ètica viu un boom que il·lustra bé Triodos Bank, que l’any passat va créixer un 38% a l’Estat, va arribar als 1.387 milions en actius i va superar els 150.000 clients, un 41% més que el 2012. Les cooperatives de crèdit també s’han consolidat. Una de les més representatives de Catalunya, la Caixa d’Enginyers, té actius de 2.386 milions i les seves ràtios de solvència estan en un sòlid 12,51%.