Publicitat
Publicitat

INDEPENDÈNCIA, PRIMER ACTE

L'afluència de gent desborda totes les expectatives i la marxa envaeix durant hores tot el centre de Barcelona

Un milió i mig de veus i un sol crit: independència

Fins a un milió i mig de persones va comptabilitzar ahir la policia a la manifestació independentista de l'ANC. El gran èxit va desbordar el trajecte previst. La capçalera va poder avançar uns escassos 50 metres.

La cultura mediterrània, i amb ella la catalana, inclou el mal hàbit d'arribar tard als llocs, de respectar escrupolosament els "deu minuts de rigor". Quan toca fer història, però, les ànsies són tals que ningú vol fer tard, a risc de quedar fora de joc. Ahir era un d'aquests dies i tot i que la cita era a les 6 de la tarda una hora i mitja abans el passeig de Gràcia ja estava gairebé ple i els carrers que hi desembocaven eren una riuada d'estelades constant i una marea de persones de totes les edats amb ganes de fer-la grossa. Una pancarta penjada a la façana d'un establiment del passeig de Gràcia presagiava: "Avui toca fer història". Hores més tard es confirmava que la Diada del 2012 marcrà una època: la policia va xifrar en un milió i mig el nombre d'assistents, la concentració més important de la història a Catalunya.

La xifra d'1.100.000 manifestants que els Mossos van donar el 10 de juliol del 2010 quedaven abastament superats. En nombre i també en radicalitat de les demandes. Tot i les discussions polítiques sobre el sentit de la marxa, els assistents ho tenien clar, i així ho evidenciaven els milers i milers d'estelades que van omplir la ciutat -i que van buidar les merceries d'arreu les setmanes prèvies- i uns càntics nítids i sense fissures. "Hem vingut per la independència, el clam era unànime, no?", deixava ben clar el Ferran, de 63 anys, que també va ser a les manifestacions del 1977 i del 2010, però que no dubtava a l'hora de fer comparacions: "Aquesta és la més multitudinària". I independentista.

Era un sentiment compartit per tots els presents i per la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, que no va voler entrar en guerres de xifres i va celebrar l'èxit de la marxa: "Sense cap dubte, ha sigut la manifestació més gran de la història de Catalunya, i nítidament independentista". La delegació del govern espanyol a Catalunya va rebaixar la xifra a 600.000 assistents, però una primera aproximació de l'ANC l'havia situat a tocar dels dos milions. A la capçalera comparaven imatges aèries. "Són dos 10-J", interpretaven.

Aviat es va veure que la distribució i el recorregut previst havien quedat desbordats per l'èxit de la convocatòria. Tot i que la capçalera va començar a avançar puntualment a les sis de la tarda, el recorregut va ser amb prou feines de 50 metres en una hora. Els alcaldes de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) de CiU, ERC i la CUP i els representants de l'ANC, així com els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, van topar amb les desenes de milers de persones que, davant del col·lapse, havien ocupat al seu torn la Via Laietana, per on havia de transcórrer la marxa fins al Parc de la Ciutadella.

Els organitzadors van trobar-se amb la sorpresa que bona part del recorregut previst estava colgat fins a dalt de gent i que la contundència dels fets convertia el que havien previst com una marxa en una multitudinària concentració que va inundar el centre de Barcelona. Davant d'això, una delegació de l'ANC i de l'AMI va escapar-se cap al Parlament, on els va rebre la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, i els altres membres de la mesa -excepte els del PP- i representants de CiU, PSC, ICV, ERC i SI.

Accents del català... i del castellà

Fins i tot els carrers adjacents a la mobilització eren intransitables. Els més de mil autocars que van arribar d'arreu del país -i que van omplir l'Eixample- van ser claus en l'èxit de la manifestació i també van atorgar-li un accent inusualment plural. "Fotem lo camp", reclamava una pancarta amb accent oriental. Nombrosos grups de persones que entre elles parlaven en castellà clamaven com qui més per l'estat propi. Una reconstrucció d'un porc vingut de Tàrrega amb els testicles inflats i que escopia aigua per darrere atreia l'atenció de molta gent.

L'ambient festiu, de fet, era la tònica general de la marxa, amb càntics animats, petards, cares pintades, gralles i mostres de cultura popular d'arreu del territori i pancartes amb enginy: "Espanya ens fot les banyes, volem el divorci". Les càmeres àeries de TV3 actuaven d'animadores de manifestants i d'estelades. Els bots els distreien de la frustració de no avançar. Una noia fins i tot va pujar sobre algú altre i, aixecant-se la samarreta, va mostrar a la càmera uns adhesius enganxats als sostenidors. Un grup de pakistanesos guiats per l'estelada i la bandera del seu país d'origen van acabar ballant com qualsevol altre enmig de la marxa.

Mostres d'emoció

La sensació de joia de qui sabia que feia història inundava els carrers i se succeïen les mostres d'emoció, especialment de gent gran que ahir veien a tocar el vell anhel de llibertat. "No he vist res, m'he quedat clavada, deu haver sigut un èxit", confiava la Laura, mentre que la Marina, de 13 anys, reconeixia que havia disfrutat molt en la seva primera manifestació. El suport del ja mític exentrenador del Barça Pep Guardiola en un vídeo des de Nova York al final de la manifestació va ser la cirereta del pastís d'una multitud eufòrica. "És el primer dia d'una nova època", afirmava eufòric Lluís Llach a Catalunya Ràdio. La Montse, vinguda de Torregrossa (el Pla d'Urgell), només esperava que "els polítics en prenguin nota". No hi tenia, però, gaire confiança.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT