S’acusa sovint el sobiranisme de ser irreflexiu o d’anar massa enfebrat per jugar la lliga de l’alta política. Però la prudència limita amb el do de l’oportunitat: Aníbal va derrotar els romans quatre vegades, però al moment de la veritat no va saber treure profit de la victòria. Estem aprofitant nosaltres l’impuls favorable de l’11-S i el 9-N? Temo que les bones perspectives electorals de Podem a Catalunya no es deguin a la pressa que tan sovint hem invocat; potser una part del país, que havia abraçat l’estelada pel convenciment que a Espanya cap canvi era possible, està basculant cap a la posició contrària. És a dir: certs impacients poden arribar a la conclusió que la independència va massa per llarg, i que els canvis estructurals arribaran abans portant Pablo Iglesias al poder. Per evitar aquesta percepció, l’independentisme ha de prendre riscos, mostrar generositat i oferir a la gent un horitzó i un calendari. Si no, haurà de veure com Podem, presentant-se com la nova drecera, li administra la seva pròpia medecina.
