VIA CATALANA L'IMPACTE
Efímers Tema del dia 13/09/2013

La premsa de Madrid no vol diàleg

'El Periódico' i 'La Vanguardia' defensen un teòric pacte que 'Abc' i 'El Mundo' critiquen durament

i
àlex Gutiérrez
4 min

BarcelonaEls diaris de Madrid exhibien ahir una gran coincidència a l'hora d'analitzar l'èxit de la Via Catalana, o de respondre-hi. La majoria dirigien el focus cap a Mariano Rajoy i li exigien -amb intensitat variable- que prengués mesures per sufocar la reivindicació independentista. Quines mesures? Ningú les explicitava, però sí que hi havia un rebuig pràcticament unànime al diàleg que han encetat els presidents català i espanyol.

Abc era el més bel·ligerant. La portada mostrava Mas i Duran -en moments poc fotogènics- i el titular "El joc se'ls en va de les mans". L'editorial arrencava ja a la portada: "El govern de Rajoy no pot seguir inhibint-se ni dialogant amb sediciosos que incompleixen la llei", deia el text, que acusava Mas "d'alçar-se" contra l'ordenament legal i tenir, com a "únic programa la persecució sectària de tot el que tingui un mínim pòsit espanyol". Recordava en dues ocasions que Catalunya ha format sempre part d'Espanya i assegurava que "l'espanyol, l'idioma més parlat a Catalunya, està prohibit de facto a les escoles i als rètols".

Significativament, ahir es complien vint anys des que aquesta mateixa capçalera va publicar la seva famosa portada "Igual que Franco però al revés: persecució del castellà a Catalunya", il·lustrada amb una imatge de Jordi Pujol.

El fantasma de l'enfrontament

També El Mundo torpedinava des de l'editorial la possibilitat de diàleg. Abans, però, es reservava unes quantes línies per desprestigiar la Via Catalana, que qualificava de "gran acte d'exaltació d'un nacionalisme fanàtic que, en perjudici dels ciutadans d'aquesta comunitat, recorre als mètodes del totalitarisme". El diari també sacsejava l'espantall de l'enfrontament: "Va encadenar els ciutadans catalans a uns mites i una deriva que poden conduir a una confrontació civil". Aquesta noció d'encadenament és la que feien servir també en portada, amb el titular "Catalunya encadenada".

El rotatiu de Pedro J. Ramírez reclamava: "Rajoy no ha de permetre que es torni a repetir el que va passar ahir a Catalunya, que suposa un desafiament a la legalitat i una ofensa a tots els espanyols". I carregava contra les converses entre tots dos mandataris, que qualificava d'"error" perquè comportava "seguir finançant la destrucció de l'Estat i a mantenir la ficció que els nacionalistes són interlocutors respectables amb els quals es pot dialogar".

En una línia semblant, La Razón titulava l'editorial "Via populista cap a enlloc" i apel·lava a les "lleis consagrades en la nostra Constitució". El text arrencava amb la següent frase, que també suggeria l'ombra del nazisme: "La història del segle XX conté prou exemples de les conseqüències nefastes que comporta intentar substituir la legitimitat política que confereixen les urnes pel moviment de masses populars, que, per nombroses que semblin, mai responen a l'autèntica representació del cos social". Aquesta encesa defensa de les urnes, però, s'esvaïa unes línies més avall quan s'exigia a Mas que "retiri el seu projecte estèril de consulta il·legal". El diari dirigit per Francisco Marhuenda era l'únic que deixava en bon lloc el president espanyol: "Mariano Rajoy mai no ha deixat d'oferir la mà per reconduir la situació".

L'embolcall de l'editorial d' El País -títol: "Després de l'emoció"- era més amable i reconeixia que la iniciativa havia tingut "un seguiment nodrit, un impacte icònic espectacular i una notable densitat emocional". Fins i tot concedia que el "To festiu i cívic" feia "els seus components dignes de respecte". Però de seguida refredava l'eufòria: recomanava a Mas que no cometés l'error de "confondre el caràcter massiu de l'assistència amb una majoria o la totalitat de la ciutadania catalana" i atribuïa l'augment de l'independentisme a "un any de contínua agitació, intensa propaganda i absència de real governança". Rajoy també rep, perquè no planteja "una altra alternativa al secessionisme que no sigui la involució autonòmica amb algun perfil neocentralista". La Razón i El País no critiquen explícitament el diàleg entre Mas i Rajoy, però tots dos deixen clar que no admeten la possibilitat d'una consulta.

A Catalunya es reclama política

Tot el diàleg que no vol la premsa de Madrid el reclamaven ahir els dos diaris de més tirada a Catalunya. La Vanguardia titulava el seu "El repte de la política" (i el director firmava el bitllet "L'hora de la política"). Deia el text de l'editorial: "Ara és el torn de la política. Els representants de la voluntat popular, encapçalats pels presidents Rajoy i Mas, han de buscar vies per donar resposta a aquest repte mitjançant el diàleg amb altura de mires. Unes vies que hauran d'unir el respecte a les lleis i al principi democràtic".

El diari recordava que "una majoria de catalans està demanant una via democràtica per expressar-se lliurement i pacíficament sobre el seu futur polític".

Hi havia, però, alguns matisos. El diari recordava que "ni tots els catalans es van sumar a la convocatòria ni tots els que sí que ho van fer tenen segurament les mateixes idees sobre el futur de la relació entre Catalunya i Espanya". També considerava que "en aquest malestar hi convergeixen, per descomptat, moltes variables, entre les quals la fatiga ciutadana per la crisi econòmica".

Per El Periódico (que titulava en portada "Hi ha pressa") Mas surt de la Diada "en millor disposició del que ho va fer després de la del 2012, quan va anar a remolc dels esdeveniments. [...] El president afronta ara el repte de complir, conjugant responsabilitat i determinació, la seva promesa de consultar els catalans sobre l'estatus polític del país". El text acabava apel·lant a l'acord amb Madrid: "Consulta que ja concita un majoritari suport social, però que ha de disfrutar també de totes les garanties legals. És a dir, ha de ser fruit d'un pacte, explícit o si més no tàcit, amb l'Estat".

Finalment, l'editorial d' El Punt Avui recordava que "actualment no hi ha cap altra idea política a Catalunya capaç d'aglutinar un nombre tan alt de voluntats". I concloïa: "No hi pot haver pausa, hi ha una multitud que espera".

stats