Programa La ruleta de la fortuna a Antena 3. Es tracta de completar una frase misteriosa dient lletres a l’atzar i amb l’ajut (o no) dels resultats que proporciona una gran ruleta que el concursant fa girar. Abans-d’ahir va haver-hi un d’aquells moments gloriosos, perquè van donar un dels premis importants. Concretament un cotxe. I just al moment del clímax, el plató es converteix en una festa. Del sostre cau confeti, el públic fa onejar banderes (sí, sí, com si el concursant fos un país) i entra un grup de batucada. Molt bonic. Massa i tot.
Perquè, a veure una cosa. El confeti pots tenir-lo preparat, sí. I les banderes les tens sempre a la graderia a punt, sí. I el públic les fa onejar de manera espontània quan veu que el concursant guanya un cotxe. Vaja, no cal que ningú els digui el que han de fer i com han de fer-ho perquè ja ho duen als gens. De fet, ¿qui no ha anat algun cop de públic a un concurs, ha vist una bandera al costat de la seva cadira i s’ha dit a si mateix: “Mira, ara començaré a moure-la”? I, per rematar-ho, la batucada. Producció té sempre a punt 5 senyors vestits, maquillats, microfonats i amb els instruments en posició de revista. Que un dia el concursant no guanya res, cap problema, els senyors batucada se’n van cap a casa amb aquella alegria. Que l’endemà tampoc? Què hi farem. I mentrestant, anar cobrant per no fer res. Fins al dia 214, en què, per fi, el concursant guanya el cotxe i, finalment, surten. Sí, sí, això funciona exactament així, sí. Passa com amb els programes de ràdio gravats en què sentim trucades en directe. Ja se sap, la màgia ho pot tot.
