Publicitat
Publicitat

Aparellaments prehistòrics sense límit

Documenten encreuaments entre neandertals i humans moderns fa 100.000 anys, molt abans del que es pensava

El trencaclosques de l' evolució humana és ple de peces pendents d'encaixar i, lluny de resoldre's, cada cop que hi ha una nova troballa els interrogants poden multiplicar-se. Tot i així, les noves tècniques genètiques han obert una porta per on entra cada cop més llum, i és que l'anàlisi per detectar encreuaments en els ancestres dels 'Homo sapiens' permet determinar en quins moments van coincidir les espècies. La conclusió no és només que la colonització de la Terra es va produir a partir de successives onades migratòries des de l'Àfrica, sinó també que aquestes espècies van hibridar-se en diferents moments de la història.

Gràcies a la utilització de diversos mètodes d'anàlisi i a un nombre cada cop més gran de genomes neandertals, els científics han descobert ara que la hibridació entre els neandertals i els primers humans moderns va produir-se fa com a mínim 100.000 anys, molt abans del que es pensava fins ara. El descobriment, que publica la revista 'Nature', ha estat liderat per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya), però ha comptat amb la participació d'una vintena d'investigadors de tot el món, entre ells membres de l' Institut de Biologia Evolutiva (IBE), adscrit al CSIC i la UPF, i del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), tots dos amb seu a Barcelona.

La troballa no només implica avançar en 35.000 anys aquesta primera hibridació, sinó també la constatació per primera vegada que la influència genètica no ha sigut només dels neandertals cap als humans, sinó també a la inversa. Els científics ho saben perquè han identificat restes d'ADN propi d'humans moderns en un neandertal trobat en una cova de les muntanyes d'Altai, al sud de Sibèria, a prop de la frontera entre Rússia i Mongòlia. I encara van més enllà, perquè també saben que es tracta d'un "senyal africà" provinent d'un llinatge antic que no va prosperar i que no ha arribat fins avui, segons explica a l'ARA el líder del laboratori de paleogenòmica de l'IBE, Carles Lalueza-Fox.

Lalueza-Fox puntualitza que a Israel ja s'havien detectat jaciments de fa 100.000 anys en què coincideixen humans arcaics i neandertals, però es pensava que era producte d'una "sortida fallida", és a dir, d'una onada migratòria que va quedar-se allà. Els investigadors poden pensar ara que, en realitat, no va ser una trobada casual, sinó que la hibridació es va mantenir en el temps, perquè el neandertal d'Altai és de fa uns 50.000 anys i presenta una dotzena de gens adquirits desenes de milers d'anys abans. Aquestes característiques no les tenen dos neandertals més trobats a Croàcia i Espanya. De fet, els humans no africans actuals provenen d'una segona onada migratòria posterior, i no d'aquest trobat a Sibèria, com demostra el fet que al voltant del 2,5% del genoma dels europeus més antics té una ascendència neandertal, assegura l'investigador.

Els neandertals van viure fa entre 230.000 i 30.000 anys, aproximadament. Encara no es coneix exactament el motiu pel qual es van extingir, tot i que alguns estudis apunten a l'endogàmia com la causa més probable. En paral·lel, fa uns 200.000 anys van sorgir a l'Àfrica els primers ancestres dels humans moderns, que van emigrar a través d' Euràsia fa uns 65.000 anys. Que les diferents espècies es van trobar, es van aparellar i van tenir descendència conjunta està demostrat, tot i que és difícil saber en quin moment exacte es va produir l' origen definitiu dels humans actuals, o bé quantes espècies van quedar-se pel camí sense arribar a prosperar.

"Aquest descobriment representa un pas més en la demolició de l'anterior paradigma de l'evolució humana. Ara sabem que hi hagut múltiples encreuaments entre humans moderns i homínids arcaics que han contribuït a accelerar l'adaptació d'aquestes poblacions", considera Lalueza-Fox. Un 'totum revolutum' que va permetre adquirir avantatges competitius i facilitats per adaptar-se, assegura l'investigador, com serien una nova dieta, la climatologia, la transició de l'hivern a l'estiu o qüestions cerebrals. Aquestes hibridacions tindrien el seu origen en períodes climàtics concrets, creu el científic de l'IBE, que haurien provocat migracions per la dificultat de sobreviure en determinats ambients massa freds o massa càlids. I posa un exemple concret produït pel canvi climàtic actual, com va ser la descripció fa dos anys de la hibridació al Canadà entre un ós polar i un ós bru. "És una mica semblant", conclou.

Més continguts de