Aturem el Fracking demana al Parlament que aturi els permisos concedits per fer prospeccions de gas

BarcelonaLa plataforma Aturem el Fracking ha demanat als grups parlamentaris que aprovin la suspensió dels permisos concedits o tramitats a diverses multinacionals per fer prospeccions i extraccions de gas en diversos punts de Catalunya mitjançant la tècnica coneguda com 'fracking' o fractura hidràulica. Els ecologistes denuncien que la injecció a pressió d'aigua i elements químics pot contaminar el subsòl i els aqüífers, generar sismes i danyar el paisatge.

A més, consideren que insistir en l'extracció de combustibles fòssils va en contra del model energètic del futur. El 'fracking' consisteix a perforar entre 2.000 i 4.000 metres de profunditat en vertical i després en horitzontal. S'injecta a pressió una barreja d'aigua, arenes i elements químics per produir petites fractures al terreny o aprofitar les que hi ha i alliberar les petites bombolles de gas o petroli.

El problema, segons els ecologistes, és que la barreja d'elements químics es pot filtrar al subsòl i afectar aqüífers o terres cultivables i pot produir grans esquerdes que provoquin sismes. A més, el sistema és energèticament poc eficient, ja que es necessita molta energia per obtenir-ne com a molt el doble, una ràtio molt inferior a altres sistemes i zones amb grans jaciments d'hidrocarburs. Però les grans multinacionals energètiques estan buscant noves prospeccions, ja que els grans jaciments s'estan exhaurint.

Un altre dels problemes és que requereix moltíssima aigua, cosa que algunes empreses ja han admès que els obligarà a portar aigua d'altres zones. Un cop extret el gas o el petroli, entre el 20 i el 80% dels elements químics injectats es queden al subsòl i tard o d'hora poden pujar a la superfície. Els que retornen s'han d'emmagatzemar en condicions de seguretat, que també encareixen el procés, una situació similar al que passa a les centrals nuclears.

Finalment, els ecologistes denuncien que l'extracció de gas provocarà danys al paisatge, sorolls i molts moviments de camions, a més de la instal·lació de gasoductes o torres d'extracció, cosa que ho farà incompatible amb l'activitat agrícola i ramadera.

Prohibicions en alguns països

Als Estats Units ja s'ha fet servir aquest sistema en algunes zones, i alguns estats com Nova York i Carolina del Nord ja l'han prohibit. També ho han fet el Quebec, Nova Gal·les del Sud (Austràlia), cantons suïssos, länders alemanys i estats com França, Bulgària o Sud-àfrica, a més de Cantàbria i l'Aragó a l'estat espanyol. A la resta de l'estat també hi ha zones afectades a Vitòria, Navarra, la conca de l'Ebre, la conca del Guadalquivir i Castelló.

A Catalunya, cinc ajuntaments i un consell comarcal s'han declarat territoris lliures de 'fracking'. Hi ha tres grans zones on les empreses han demanat permisos per fer estudis i prospeccions que abracen 82 municipis: el Ripollès, Osona i el Bages, i la plana de Lleida, principalment les comarques de la Segarra, la Noguera, l'Urgell i el Solsonès. A tots els territoris afectats s'han creat plataformes contràries als permisos, que des de fa un mes s'han unit i coordinat per tenir més força, agrupant una seixantena d'entitats.

Els ecologistes denuncien que es van assabentar de la concessió de permisos quan es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). En el cas del Ripollès ja havia passat el termini per presentar al·legacions i això farà que al gener els advocats de la companyia gasista ja visitin els propietaris dels terrenys de Ridaura on volen començar a perforar. Primer només podran fer estudis tècnics i de viabilitat, però d'aquí a quatre anys ja podran perforar. Si els propietaris no volen donar el permís per perforar o no volen vendre els terrenys, l'estat els hi podria expropiar.

En altres zones de Catalunya si que s'han presentat 47 al·legacions procedents de 22 ajuntaments, com els de Vic, Manlleu, Guissona, Agramunt i Torà, el Consell Comarcal d'Osona, el Consorci del Lluçanès i el de les Guilleries, a més de desenes d'entitats ecologistes i de defensa del territori, ICV-EUiA i la CUP. També s'han aprovat mocions en contra del 'fracking' al Consell Comarcal de la Garrotxa i quatre ajuntaments, com el de Ripoll o Santa Coloma de Gramenet.

Falta d'informació pública

La plataforma denuncia que ni les mateixes autoritats locals sabien que el seu municipi estava afectat i moltes desconeixen què és el 'fracking'. Han hagut de ser els voluntaris de les entitats els que s'han informat i han descobert les intencions de les multinacionals, que han creat empreses filials específicament per aquest objectiu i que actuen amb molt secretisme. De fet, ni la mateixa Generalitat ha donat informació als ecologistes quan l'han requerit, ja que es considera que això podria afavorir empreses de la competència.

La plataforma considera que el model que propugna aquestes extraccions és "decadent i agònic", que busca les "escorrialles" de gas i petroli i no aposta per les energies renovables.

La comunitat científica ha expressat les seves reserves sobre aquest mètode i admet que hi ha cert risc. Per això, la plataforma vol impulsar mocions, proposicions de llei i altres iniciatives legislatives per aprovar moratòries, suspensions i prohibicions d'aquests estudis, tant a nivell local, català, estatal i europeu.

Segons ells, aquests projectes no aportaran sobirania energètica, sinó "espoli" del territori i pocs beneficis, ja que, a més, les reserves de gas són tan petites que l'extracció duraria molt pocs anys i deixaria com a herència un terreny contaminat.

La plataforma vol que el debat sobre la qüestió sigui transversal i afecti tot el territori i tots els partits, i que les mobilitzacions siguin semblants a les que hi va haver contra les nuclears o el transvasament de l'Ebre.