Publicitat
Publicitat

Barcelona evitaria 3.000 morts a l’any amb un disseny urbà millor

Un estudi xifra per primer cop els costos de fer poc exercici i viure amb massa contaminació, soroll i calor

Fa temps que les evidències són fermes, però els científics són capaços d’afinar cada cop més els costos negatius de viure en una ciutat contaminada. Sota aquesta premissa, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) acaba de fer públic un estudi en el qual, per primer cop, es quantifiquen amb detall els efectes sobre la salut que té viure en un entorn urbà. Per fer-ho, els investigadors s’han centrat en la ciutat de Barcelona, han comparat cinc valors recomanats en l’àmbit internacional amb les exposicions reals i han arribat a una conclusió demolidora: el 20% de les morts atribuïbles a causes naturals es podrien evitar. Això representa gairebé 3.000 defuncions cada any.

“El disseny urbà i el sistema de transport tenen impactes importants en la salut de les persones”, resumeix la investigadora principal de l’estudi, Natalie Mueller. Per això, el treball destaca la importància de reduir el trànsit motoritzat, fomentar el transport públic, a peu i en bicicleta, i augmentar la superfície verda que hi ha a la ciutat. Si es fes, i es complissin els nivells recomanats d’activitat física, qualitat de l’aire, soroll, calor i accés als espais verds, l’esperança de vida augmentaria en 360 dies –l’equivalent a posposar unes 3.000 morts cada any–. Encara més, fer-ho permetria un estalvi econòmic de 9.300 milions d’euros, una xifra que els investigadors han calculat tenint en compte el valor estadístic de la vida a Espanya.

L’eina del CREAL, batejada amb el nom d’Avaluació d’Impactes en Salut de la Planificació Urbana i del Transport –Utophia, per les seves singles en anglès–, podria aplicar-se també a altres ciutats. L’any 2050 gairebé el 70% de la població mundial viurà en zones urbanes, raona Mueller, i per això és important que les ciutats es desenvolupin pensant en l’impacte que tenen determinades actuacions. Un exemple d’això seria que cada espai que es guanyés al trànsit servís per augmentar les zones verdes. “Sempre hi ha oportunitats de posar més arbres al carrer. A Barcelona hi ha moltes places que no tenen gens de vegetació”, afegeix la investigadora. Després de tres anys de recerca al CREAL, l’estudi que publica la revista 'Environmental Health Perspectives' és el resultat del doctorat de Mueller, que insisteix en la importància de reduir el nombre de vehicles de motor perquè “la infraestructura del cotxe també té el seu cost” i, en el cas de Barcelona, han pogut comprovar que la majoria de trajectes que es fan són inferiors als cinc quilòmetres, una distància que es pot fer amb altres mitjans.

Primer, l’activitat física

La investigació detalla la diferència entre les mesures reals i el que seria desitjable per a cada indicador, i xifra el nombre de morts associades a cada factor. La falta d’activitat física és el més determinant, perquè provoca més d’un terç del total de morts. Per darrere se situen la qualitat de l’aire, el soroll i la calor. L’accés als espais verds seria el menys important, perquè tan sols provoca unes 116 morts, però Mueller subratlla que la seva vàlua és col·lateral. Les zones verdes animen la gent a fer esport, absorbeixen contaminació, actuen com a barreres de soroll i aporten més zones d’ombra. “Ens connecten amb la natura”, afegeix la investigadora.

Barcelona té, a més a més, una sèrie de condicionants peculiars que també es tenen en compte. La zona del centre, més densament poblada, registra temperatures fins a 8 graus centígrads superiors a les d’altres indrets exteriors, simplement per l’efecte de l’illa de calor. Una circumstància que es veu reforçada pels carrers estrets i els edificis consecutius, que impedeixen la circulació de l’aire.

“Malgrat que el nombre estimat de morts evitables per culpa del trànsit és molt més gran que el de les defuncions fruit d’un accident, la seguretat al volant rep molta més atenció”, afegeix l’estudi. Amb una flota censada a Barcelona d’uns 500.000 cotxes i 300.000 motos, més enllà de tots els vehicles que entren cada dia a la ciutat, el treball també recull que els trajectes a peu i en bicicleta estan creixent. Per això, els investigadors demanen “més esforços” per consolidar la tendència. L’estudi no podria ser més taxatiu: la vida de 3.000 persones a l’any està en joc.

Cinc recomanacions internacionals molt lluny de complir-se

Exercici físic

L’OMS recomana fer com a mínim uns 150 minuts d’activitat física moderada a la setmana, però el 70% dels barcelonins no ho fan. És la causa de 1.154 morts evitables.

Contaminació de l’aire

La qualitat de l’aire és una gran assignatura pendent. Hi ha una concentració mitjana de 16,6 micrograms per metre de partícules petites. No hauria de superar els 10.

Soroll

L’OMS recomana que entre les 07.00 i les 23.00 h el soroll exterior no superi els 55 decibels, però a Barcelona arriba als 65,1. Això provoca 600 morts prematures.

Calor

La calor excessiva causa 376 morts evitables. Augmentar els espais verds i reduir el trànsit i les superfícies impermeables faria baixar quatre graus la temperatura a l’estiu.

Zones verdes

Es recomana tenir una superfície verda –mitja hectàrea mínim– a 300 metres de distància de casa. A Barcelona només el 30% dels veïns compleixen aquest requisit.

Més continguts de