Publicitat
Publicitat

Barcelona vol eradicar el sensellarisme de llarga durada el 2020

Des del 2008 les persones que dormen al carrer a la ciutat han augmentat un 30%

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimarts el 'Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020' per fer front a una problemàtica creixent a la ciutat. Des del 2008, les persones que dormen al carrer han augmentat un 30%, fins a un total de 941, segons l'últim recompte. També han crescut fins a un 60% les persones que passen la nit en albergs i equipaments municipals, que han passat de 1.070 a 1.907. "El sensellarisme no és una patologia social, sinó un símptoma d'una societat que exclou part de la població", ha assenyalat la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, que ha recalcat que cal treballar per abordar les condicions estructurals que propicien que augmenti el sensellarisme, com ara la precarietat laboral o la duresa del mercat de lloguer. 

Per atendre totes aquestes persones, l'Ajuntament invertirà 10 milions d'euros anuals fins al 2020 que es destinaran a atendre les persones més vulnerables, ja sigui a través d'assistència als albergs, als carrers o amb la incorporació d'un equip de psicòlegs. També es reforçarà la tasca de detecció de situacions de vulnerabilitat amb equips especialitzats que se situaran en punts calents com l'Estació de Sants i la del Nord, seguint l'exemple del servei que ja actua cada dia a l'Aeroport de Barcelona. D'altra banda, es triplicarà la xarxa de pisos per atendre les persones sense llar, fins a uns 150, en la direcció del concepte de 'housing first', que implica donar un habitatge digne a la persona abans d'abordar la resta de problemàtiques, com poden ser les addiccions o els problemes laborals. També s'incrementaran fins a 300 les places disponibles en equipaments ja existents, que suposarà una inversió de 5 milions d'euros.

El coordinador del 'Pla de lluita contra el sensellarisme' i membre de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar a Barcelona (XAPSLL), Albert Sales, ha aprofitat per recalcar la necessitat de no estigmatitzar les persones que dormen al carrer, que hi són, ha dit, per múltiples recorreguts vitals que podrien afectar qualsevol persona. La tinent d'alcaldia, Laia Ortiz, ha assenyalat que entre les persones que han hagut d'atendre en equipaments municipals hi ha, per exemple, una jove de 30 anys amb feina i sou precari que no podia pagar cap pis o un autònom de 55 anys que va perdre el negoci i es va veure abocat a viure al carrer. 

Més continguts de