'Housing first': pla pilot per atendre els sense llar

Govern, ajuntaments i entitats s'uneixen per prioritzar el dret a l'habitatge digne

Donar uns sostre digne a les persones sense llar i, a partir d’aquí, començar a treballar la resta de problemàtiques socials i laborals. És el que es coneix com a ' housing first' ('primer l'habitatge'), i és la línia de treball que la Generalitat de Catalunya vol seguir a l’hora d’abordar el fenomen del sensellarisme. La consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, i la de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, han presentat aquest dimecres a la tarda els principis d’acord consensuats amb els ajuntaments i les entitats socials per elaborar una  estratègia integral d’abordatge a la problemàtica dels sense llar.

L’estratègia neix per donar resposta al col·lectiu de persones sense llar i reduir l’impacte que l’exclusió residencial provoca en les seves oportunitats d’integració. Segons un estudi de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a tot el país hi ha registrats prop de 48.500 casos de mal allotjament: 5.433 sensesostre (viuen al carrer), 8.634 sense habitatge (allotjaments temporals, institucions o albergs), 26.705 amb habitatge insegur (sota amenaça severa d’exclusió per desnonament, arrendament precari o violència masclista) i 7.682 casos amb habitatge inadequat.

Canvi de mètode

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha subratllat que el Govern havia apostat per la metodologia del 'housing first', perquè “prioritza el dret a l’habitatge digne, requisit fonamental per resoldre la resta de problemes afegits, com poden ser laborals, socials o de salut”. Amb aquest nou sistema, doncs, es prioritzarà l’accés a un habitatge permanent, assequible, digne i adequat a les seves circumstàncies com a punt de partida d’un procés d’inserció social, amb el suport necessari. El beneficiari, tot i així, haurà de complir tres condicions: aportar fins al 30% dels seus ingressos per manteniment de l’habitatge, tenir bones relacions amb els veïns i acceptar la visita d’un tutor almenys un cop a la setmana.

Amb el nou mètode, han explicat les conselleres, els serveis de suport i habitatge són independents, i l’usuari pot acceptar o no un tractament psiquiàtric o abstenir-se del consum de drogues i alcohol sense que la decisió faci perillar l’accés a l’habitage, per exemple. Aquest model s’ha mostrat eficient sobretot en els usuaris que fa temps que viuen al carrer i que tenen malalties mentals o addiccions.

"Les persones sense llar no són indigents"

Justament avui, la Xarxa d'Atenció de Persones sense Llar de Barcelona (XAPSLL) ha presentat una guia per evitar l'estigmatització i el tracte basat en prejudicis i idees preconcebudes que reben les persones sense llar, també en els mitjans de comunicació. La presentació, al Col·legi de Periodistes, ha comptat amb la presència de la regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz. L'associació ha volgut deixar clar que les persones sense llar no són indigents, ni vagabunds, ni analfabets, ni borratxos, ni drogoaddictes, sinó persones que han caigut en una situació de pobresa extrema, "cosa que pot passar a qualsevol". És per això que han demanat que es deixin d'utilitzar qualificatius com 'indigent' o 'vagabund', mots que "perpetuen l'estigma que cau" sobre aquestes persones.

Més eines per castigar l'odi als pobresEl context de crisi dels últims anys ha provocat un augment del nombre de persones excloses, cosa que ha creat una tipologia "molt àmplia" de persones sense llar, ha explicat el portaveu de la XAPSLL, Jesús Ruiz. A Barcelona, segons les últimes dades oficials del 2016, cada nit dormen al carrer 941 persones i 1.672 més en albergs, residències o pisos, mentre que els sensesostre que hi havia a la capital catalana el 2008 eren un 38% menys.

La tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, ha explicat que el sensellarisme no és "una patologia social", sinó que és conseqüència de les desigualtats de la nostra societat, i ha destacat que la guia aborda la realitat del sensellarisme des del rigor, ja que tracta del "que hi ha darrere de cada vida". Aquest dimecres, l'Ajuntament també ha engegat  una campanya de sensibilització vers el fenomen del sensellarisme a Barcelona. El lema és 'Podries ser tu' i vol posar èmfasi sobre les causes que hi ha darrere del sensellarisme. 

Més continguts de