Codis QR, taüts ecològics i boscos que fan de cementiri: els serveis funeraris multipliquen l’oferta

BarcelonaLa sèrie 'A dos metros bajo tierra', creada per Alan Ball, aborda sense tabús les relacions d’una família propietària d’una empresa funerària. L’escenari, rostres pàl·lids i seriosos, vestits negres i sales plenes de flors tristes. Catorze anys després de l’estrena de la sèrie, les funeràries han multiplicat l'oferta.

Durant aquesta campanya de Tots Sants, s'espera que passin pels cementiris de Barcelona unes 200.000 persones, la meitat de les quals aquest diumenge.

Un dels cartells promocionals de la sèrie 'A dos metros bajo tierra'

Tot i que la majoria de persones opta encara per l’enterrament tradicional en nínxol, tomba o panteó, la incineració és el que més creix a Catalunya, especialment en nuclis urbans i en zones properes a grans ciutats. Segons el Grup Mémora, dels 48.000 serveis funeraris que van fer al nostre país, 18.000 són incineracions. Ja representen un 36% de tots els serveis, i creixen un 2,5%.

També han crescut les cerimònies laiques, que a finals del 2015 suposaran el 16,8% del total de cerimònies celebrades en els seus oratoris. En aquests casos, a més, sovint es busca fugir d'elements que apel·lin al costat més negre de la mort. Així, doncs, els clients demanen flors "no funeràries", fèretres més arrodonits i en colors més clars i naturals, a més de cotxes fúnebres més discrets.

Boscos per enterrar els familiars

L’augment de la incineració ha contribuït a l’aparició d'alternatives per inhumar les cendres de forma controlada, com ara columbaris, jardins per a l’espargiment i fins i tot boscos dins els mateixos cementiris. Al cementiri de Roques Blanques, enmig del Parc Natural de Collserola, hi ha un espai destinat a inhumar fins a cinc urnes biodegradables al voltant d’un arbre acabat de plantar. Al costat de l’arbre –una alzina, una alzina surera o un pi pinyoner, tots ells autòctons de Collserola– s’hi fixa una placa de granit on s'inscriuen els noms. En només quatre anys, ja se n’han plantat prop d'un miler.

Com a alternativa, creixen també les opcions sostenibles: la meitat de les cremacions ja es fan en caixes no contaminants, és a dir, sense vernissos, frontisses ni elements metàl·lics, vidres, plàstics o teixits sintètics. Un cop incinerat el cos, un 30% de les famílies opten per utilitzar urnes biodegradables. A poc a poc, s’intenta introduir elements sostenibles també en els enterraments tradicionals. El cementiri de Roques Blanques, per exemple, va adquirir ja fa sis anys el primer prototip de cotxe fúnebre elèctric de Catalunya, molt menys contaminant que els vehicles que funcionen amb benzina.

La tecnologia entra als cementiris

A banda d’apostar per productes respectuosos amb el medi ambient, les companyies funeràries s’estan obrint a poc a poc a l’ús de les noves tecnologies. Moltes fins i tot ofereixen serveis relacionats amb les xarxes socials. Per un preu mitjà de 150 euros, una empresa pot esborrar la petjada que el difunt ha deixat a internet: els seus missatges a Twitter, les seves fotografies a Facebook o els seus comptes de correu electrònic.

També servint-se d’internet, el Cementiri del Poblenou incorpora la tecnologia dels codis QR als plànols repartits pel cementeri. El codi QR és un requadre pixelat que, quan es fotografia amb un 'smartphone', redirecciona l’usuari a una pàgina web. En el cas del Cementeri del Poblenou, el codi dóna accés a una breu explicació sobre la història de cada monument funerari i a les dades sobre l'escultor i l'estil arquitectònic al qual pertany.