Creix la desigualtat entre els infants, la franja més castigada

Barcelona“Sempre es diu que una millor educació és la solució a la pobresa, i és cert, però també a la inversa, que per tenir una bona educació cal acabar amb la pobresa”. Aquest és el veredicte davant la creixent desigualtat infantil del professor del departament de sociologia de la UAB Xavier Bonal. La bretxa de risc de pobresa infantil -que mostra la diferència entre els ingressos mitjans de la població per sota del llindar de pobresa i el que els falta per arribar a aquest llindar- va créixer entre els infants el passat 2015: va passar del 38,4% al 44,8%. Aquest gairebé 45% ha fet disparar totes les alarmes al comitè d’infància de l’Unicef, ja que aquest percentatge se situa ara 10 punts per sobre de la desigualtat del conjunt de la població.

Bonal posa de manifest que l’educació és vital per reduir les desigualtats, i ho exemplifica amb l’escola bressol, “que té un factor igualador molt important”, però avisa que “l’educabilitat” també té una gran importància. Des del seu punt de vista, calen polítiques redistributives per garantir que tothom tingui accés a l’educació. És una arma de doble tall, segons el professor, que recorda que l’educació pot ajudar els infants a sortir de la pobresa, però l’accés a un bon ensenyament acadèmic en les situacions més vulnerables és sempre complicat.

Per aquest motiu els participants en la jornada La desigualtat infantil ara i aquí: una vulneració de drets evitable, que va tenir lloc ahir, coincideixen a apuntar que les polítiques socials progressives, i orientades específicament a la infància, són la solució. Una prestació anual de 1.200 euros per fill, que des de l’Unicef pretenen que sigui universal, però que “s’hauria d’implantar primer en famílies vulnerables”, és el principal cavall de batalla.

L’ajuda anual per fill i garantir un accés universal a les escoles bressol per “reduir el xoc institucional en l’arribada a P3”, segons Bonal, són les dues reivindicacions principals, però no les úniques. En aquest sentit, el pediatre i investigador de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya Luis Rajmil creu que obrir els menjadors escolars tot l’any -i un augment en les beques- podria ser una bona idea. “La pobresa crea problemes de salut a curt termini, com per exemple mals hàbits alimentaris i malalties mentals amb seqüeles en casos de desnonaments”, avisa.

Efectes en la salut

Però els problemes de salut que castiguen els infants en situació de pobresa no afecten només durant els anys més durs. El pediatre també posa de manifest que a llarg termini l’esperança de vida se’n pot veure ressentida: “Els infants més vulnerables sovint cauen en un pou sense fons del qual costa molt sortir”, conclou. L’Unicef avisa que aquestes ajudes no seran una solució màgica, sinó que caldrà també avaluar i fer seguiment de l’impacte de les polítiques socials i “incloure-hi la pròpia veu dels infants”.