Creix encara més la contaminació per nitrats de les fonts d'Osona i el Lluçanès

Els grups ecologistes critiquen que "la bombolla del porc" perjudica greument els recursos naturals i el territori

Mapa de la contaminació per nitrats de les fonts de la Catalunya central / Grup de Defensa del Ter
Ara
19/03/2015
2 min

BarcelonaLa contaminació per nitrats a les prop de 150 fonts d'aigua que hi ha a Osona i el Lluçanès no deixa d'augmentar any rere any, segons dades de l'informe anual que publica l'organització ecologista Grup de Defensa del Ter. El treball es basa en l'anàlisi feta, de la qual es pot extreure que entre el 2014 i el 2015 la contaminació mitjana ha passat de 64 mil·ligrams de nitrats per litre a 78,7 mg/l. Cal recordar que el límit recomanable per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per considerar una font potable és de 50 mg/l.

De fet, segons les noves dades, el percentatge de fonts que superen aquest límit i que per tant tenen aigua insalubre ha crescut del 43 al 50,3%. En total, 73 de les 151 fonts analitzades han augmentat el seu volum de contaminació i només 47 l'han reduït. Els punts més contaminats són la font de Cassanell, a Taradell (456,5 mg/l); la de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà (353,4), i la font Salada, de Gurb (343,9). De fet, l'anàlisi observa una altra dada preocupant, i és que mentre que l'any 2014 el percentatge de les fonts que superaven els 200 mg/l era d'un 4,2%, ara ho és el 13,4%.

El Grup de Defensa del Ter apunta tres raons diferents per explicar aquests increments: el tancament de les plantes d'assecament de purins, tot i que només tractaven el 5% del total que genera la cabana porcina a la comarca; l'increment del nombre de caps de bestiar, i l'augment de les pluges durant aquesta temporada, que provoca una percolació del purí més elevada cap als aqüífers. Cal recordar que són les fonts ubicades en zones més baixes on generalment es detecta més contaminació. "Sigui com sigui, el que és clar és que la situació no està millorant i no ho farà mentre se segueixi augmentant la cabana porcina d'un territori ja vulnerat i saturat de nitrats", diu el grup.

Els ecologistes lamenten els "favors" que, segons el seu punt de vista, l'administració fa a les empreses càrnies, i recorden que malgrat que el Lluçanès està inclòs dins les zones vulnerables declarades per la Generalitat s'ha permès la construcció d'una macrogranja a Serrarols que allotjarà 2.500 porcs i produirà anualment 45.000 garrins. A més a més, calculen que l'aigua que consumeixen els porcs és molt superior al consum humà: 1 milió de litres al dia entre els humans i 7,5 milions els porcs, atès que el Lluçanès concentra 8.000 habitants enfront dels 250.000 caps de bestiar.

Per tot plegat, l'entitat denuncia que s'està vivint una "bombolla del porc" que contamina el territori i "s'aguanta amb peus de fang". Ho argumenta en el fet que el sector depèn de la importació de soja i de l'exportació de carn barata, i ambdós factors són incontrolables perquè estan vinculats al preu del petroli i als "capricis" dels mercats internacionals. "No volem ni ens convé ser esclaus de la carn barata de la gran indústria del porc. Macrogranges avui, misèria demà", finalitza el comunicat.

stats