Publicitat
Publicitat

Daniel Beltrá: "Vivim en un món finit i el fem servir com si fos infinit"

Compromís Té ull d'artista i mirada de periodista. Daniel Beltrá (Madrid, 1964) és un dels fotògrafs del medi ambient més importants del món i ha guanyat més de 30 premis: l'últim, el prestigiós Veolia. Exposa 'Marea negra' a la Roca Barcelona Gallery

Al pis de baix de la galeria, 50 imatges belles i impactants, la majoria aèries, en què mostra les conseqüències de l'abocament de petroli de la plataforma de la BP al golf de Mèxic l'any passat, un dels desastres mediambientals més greus de la història. "Per ser l'espècie més intel·ligent que hi ha al planeta, no ho estem fent gaire bé, la veritat", diu.

Has descobert alguna cosa sobre nosaltres amb la teva feina?

No m'agrada assenyalar ningú, tots tenim la nostra part de culpa. Jo mateix he estat viatjant molt en avió aquests dies, fent servir petroli. Tot s'ha de mirar des d'una certa perspectiva. Crec que la part més important de la feina és intentar conscienciar la gent i obrir un diàleg. L'impacte que estem generant amb 7.000 milions de persones al planeta és enorme i hem de canviar la manera com fem les coses.

"Del que els ulls no veuen, el cor no se'n dol". El fotògraf és els nostres ulls, de vegades.

Molta gent diu: "Ens ensenyes això, però quina és la solució?" Prou problemes tinc per ensenyar el que passa! Ja m'agradaria a mi ser tan llest! A banda, la imatge fixa té molta força, es grava a la retina i perdura molt més al nostre cervell que la imatge en moviment. I a aquest nivell, la fotografia té un impacte molt gran.

La majoria de les fotos que fas són des de l'aire. Per què?

Des de dalt la perspectiva de l'impacte és molt més gran. I estèticament és molt maco. El fotoperiodisme té molta importància en els mitjans, però de vegades aquelles fotos acaben desapareixent. En canvi, si tens una visió més artística tens la possibilitat de fer una exposició, com aquí, i que es parli del tema durant molt més temps. Això és el que m'interessa.

Una de les coses curioses de les teves fotografies és que veus que els desastres que provoquem també són bells, estètics.

No ho busco, però ho acabo veient així. Potser és un mecanisme de defensa, fa molts anys que volto pel món veient les destrosses que provoquem. També m'agrada que la gent pensi: "Quina foto més maca!", i s'apropin i llegeixin el peu de foto i diguin: "Caram, quina desgràcia!" Almenys els fa pensar una mica.

Tenim una idea equivocada del que és el progrés?

La idea és que vivim en un món finit i el fem servir com un món infinit. Això ha de canviar. Al Brasil hi ha més de dos-cents milions de caps de bestiar: s'estan menjant la selva i produeixen un 18% de les emissions de carboni. Si deixem de tallar arbres i deixem de menjar carn de vedella, haurem eliminat gairebé el 40% de les emissions globals, que és una barbaritat. No ens adonem d'aquestes coses.

En el cas del vessament al golf de Mèxic de l'any passat, amb les teves fotografies et vas saltar tota la censura que hi havia.

Hi havia molt control i no ens deixaven anar a cap platja, t'hi havies de colar. L'argument per no deixar-te entrar sempre és el mateix, que ho fan per protegir-nos. D'una banda et diuen que no passa res, que això no afecta ningú i que podem menjar-nos tot el peix i totes les gambes del golf que vulguem. I de l'altra camines per una platja on hi ha quatre gotetes de petroli a la sorra i et diuen que no pots ser allà perquè és perillós.

Qui controlava la informació?

La BP -responsable del vessament- havia muntat un centre logístic per tractar amb els mitjans i organitzaven visites perquè els periodistes poguéssim estar "segurs" a les platges. No he vist platges tan netes en tota la meva vida! No vam veure res.

D'on vas treure els diners per fer aquestes fotos des de l'avió?

Un senyora molt rica d'Alabama ens va convidar a uns quants fotògrafs a fer un vol en avioneta pel golf. Va veure les fotos que havia fet i va convidar-me a tornar-hi. Després em va trucar i em va dir: "A la companyia tenen el meu número de targeta de crèdit. Agafa tots els vols que necessitis". Cada vol costava 1.500 dòlars!

Acabes de guanyar el premi Veolia Environnement Wildlife Photographer of the Year, el premi de fotografia mediambiental més important del món.

Fa dues setmanes que tinc aquest somriure de ximple cada vegada que en parlo! Que triïn la teva foto entre més de 40.000 és una loteria. A més, sempre ha estat un premi a fotografies molt maques, però mai a una fotografia amb un missatge tan fort com aquesta. N'estic encantat perquè es torna a parlar del vessament.

La foto guanyadora es diu Natura morta en petroli . Com vas fer la fotografia d'aquests pelicans plens de petroli?

Eren en una capsa de fusta, esperant que els rentessin. Els havien ruixat amb un oli que ajuda que el petroli es desprengui del cos. La capsa tenia una porta de fusta molt petita i cada vint minuts l'obrien per treure o posar algun pelicà, però no em deixaven ni posar un trípode, ni deixar la porta oberta, per no molestar-los. Així que cada vegada que treien un pelicà, em deixaven sis segons per fer les fotos. Hi vaig estar unes dues hores, fins que vaig pensar que havia trobat alguna cosa. L'escena era molt impactant i vaig pensar que valia la pena.

Més continguts de