Desenes de bous desnodrits malviuen encara al riu Ebre

TortosaEl cadàver d'una cria de bou pertorba el paisatge idíl·lic de l'illa dels Bous, al bell mig del tram final del riu Ebre. No és l'únic. Uns metres més enllà, les restes òssies d'un altre bou evidencien que els arbres de l'illa tornen a amagar algun secret desagradable. Ho revelen les corredisses d'un ramat de vaques i bous braus, que s'espanten quan noten la presència d'algun estrany: a l'illa dels Bous hi segueix havent aquests animals, i les seves figures esquelètiques evidencien que s'estan tornant a morir de gana.

N'hi ha una vintena, entre bous, vaques i cries. Tots, sense ni un rosegó per distreure la gana, malviuen famèlics a les 20 hectàrees àrides que configuren l'illot. La manca de pastura, agreujada per la sequera dels últims mesos i, sobretot, la situació d'abandonament en què es troben expliquen el perquè de la situació. I hi ha un factor que l'agreuja: segons va prometre la Generalitat fa quatre anys i mig, quan un altre episodi de mortalitat similar va fer disparar totes les alarmes, els animals ja fa temps que no haurien de ser a l'illa.

Enterrats en l'oblit

Tot es remunta a l'hivern del 2012, quan aquest illot fluvial, situat al pas de les aigües de l'Ebre per Tortosa, ja va esdevenir el centre de totes les mirades. Integrants del Club de Rem Tortosa, que entrenen al riu, van avisar de la presència de cinc braus i vaques morts i en un estat de descomposició força avançat. Alguns dels cadàvers jeien a la vora del riu, en contacte amb l'aigua. La resta d'animals, encara vius, dibuixaven la mateixa escena esgarrifosa que avui. "Els que no s'havien mort estaven a punt de fer-ho, se'ls marcaven tots els ossos", recorda Josep Pla, director tècnic del Club de Rem Tortosa.

La indecència de l'illa dels Bous escandalitzava i, al mateix temps, exigia responsabilitats. El Govern, mitjançant Pere Vidal, que en aquell moment era el director dels serveis territorials d'Agricultura i Medi Ambient a les Terres de l'Ebre, se’n va fer responsable i es va comprometre a regularitzar la situació. "Els morts seran enterrats immediatament al mateix illot i, pel que fa als vius, a la primavera els traurem de l'illa i estudiarem on portar-los”, afirmava.

La realitat, però, és que el trasllat mai es va arribar a materialitzar i res no ha canviat des de llavors. Ho corrobora Josep Pla, que des de llavors ha continuat navegant gairebé cada dia pels voltants de l'illot i assegura que la situació segueix sent "igual de lamentable".

El secunda Alberto Prat, que fa tot just dues setmanes transitava per la zona amb un caiac quan de sobte va veure "uns animals molt prims" i va aturar-se per veure millor què hi havia. "Em va costar reconèixer que eren bous. Es veien molt esquifits i dèbils", afegeix, encara consternat per la troballa.

L’eixutesa del sòl, que tenyeix l'illa de marró, ajuda a ressaltar els ossos d’alguns animals que ja s'han mort. Els cadàvers, però també la deixadesa dels bous que hi sobreviuen, ha indignat els animalistes de l'Ebre.

Saray Segarra, portaveu del grup animalista Progat Deltebre, es mostra sorpresa: "Tothom pensava que a l'illa ja no hi havia bous", exclama. Durant els últims dies, membres de l'associació, amb l'ajuda desinteressada d'altres particulars, han portat menjar als animals. "S’estan morint de gana. És un maltracte cruel a uns animals que ja han patit massa", lamenta.

En declaracions a l'ARA, el departament d'Agricultura i Ramaderia a les Terres de l'Ebre ha admès que no es van desallotjar els animals de l'illa. De fet, ningú havia informat sobre la situació dels braus. El mateix Vidal, ara als serveis territorials d'Ensenyament, argumenta que hi va haver "un desacord sobre la competència dels bous i de l’illa". Estava previst el mètode per traslladar-los, però la falta d’entesa i compromís de totes les parts implicades va refredar l'operació.

Encara ara la política a seguir no està clara i les diferents parts implicades continuen sense sintonitzar. Tot i que el terreny de l'illa és responsabilitat del ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i més concretament de la seva direcció de Costes, segons diu el Govern, els animals són de l'administració catalana. Ferran Grau, l’actual director del departament a les Terres de l'Ebre, ha admès que eren conscients de la situació. "Havíem detectat la mort d'un vedell", assegura.

"Estudiarem el cas i buscarem la millor solució", afegeix. Ell mateix apunta a la sequera de l’estiu com a principal detonant de les noves morts. Tot i així, un ramader de la zona que prefereix no identificar-se, discrepa: "Aquests animals passen gana durant tot l'any. L'illa no té pastura ni per a la meitat del ramat". Els bous, abandonats, segueixen allà esperant el menjar.

Una reserva natural que es remunta a 1940

És el 1940 quan es comencen a establir els primers bous a l'illa. Hi arriben de la mà de Pedro Fumadó, un històric ramader de braus del sud de Catalunya. "L’illa era un lloc idoni", recorda ara Pedro, fill del ramader originari. Tot i això, la presència dels bous no va tardar a generar polèmica. Principalment per l'estat d’abandonament en què es trobaven els animals i perquè, en diverses ocasions, alguns joves de la zona anaven fins allà per torejar-los.

L’any 1995 l'illa dels Bous va ser declarada reserva natural. Amb aquest decret, el Govern obligava Fumadó a treure'n els animals, ja que la llei prohibeix que en zones protegides hi pugui haver pasturatge. El ramader, que primer no hi va estar d'acord, va desallotjar-los el 2005. "A petició del Govern, vam deixar dues vaques per controlar el sotabosc", assegura el fill. Segons explica ara, una de les vaques estava embarassada i, amb el temps, "s'han anat reproduint". Sense control, només la manca de menjar ha limitat el creixement del ramat.