Publicitat
Publicitat

Immigració, Andalusia, Espanya

Sense papers atrapats per la crisi

Deu mil subsaharians malviuen en boscos d'Andalusia

'The New York Times' publica avui un reportatge sobre els que van venir de l'Àfrica cridats pel somni europeu i només han trobat misèria

Quan va acabar els estudis, Amadou Jallow, un gambià de 22 anys enamorat del reggae, va tornar a casa dels seus pares per treballar de professor de ciències en un institut. Però Europa el cridava.

A la seva terra de l'Àfrica occidental, el sou de Jallow era l'equivalent a només 50 euros al mes, i cobria escassament les seves necessitats. Tothom al seu barri de Serekunda, la ciutat més gran de Gàmbia, parlava de com a Europa es poden fer diners fàcilment.

Ara riu amb amargor d'aquells rumors. Viu en un tros de bosc al sud d'Espanya, als afores del poble de Palos de la Frontera, amb centenars d'altres immigrants. S'han construït cabanes de plàstic i cartró, i no saben si l'aigua que beuen d'una canonada oberta és potable. Després de sis anys al continent, Jallow està molt prim i els seus ulls tenen un to groguenc.

"Nosaltres no som un poble salvatge", deia mentre recollia branques per encendre un foc. "Vosaltres penseu que sou civilitzats, però així és com hem de viure aquí. Aquí patim".

L'alçament polític a Líbia i la resta de països del nord d'Àfrica ha obert la porta a milers de nous immigrants per emprendre el viatge cap a Europa a través del Mediterrani. Fins ara uns 25.000 han arribat a l'illa italiana de Lampedusa i centenars més a Malta.

Les barques, al principi, portaven bàsicament tunisians, però després van arribar més subsaharians. Segons els experts, segurament els seguiran milers més –molts d'ells han estat voltant pel nord d'Àfrica durant anys per intentar a arribar a Europa, inclosos somalis, eritreus, senegalesos i nigerians–, convençuts que aquí els espera una vida millor.

Però per Jallow i molts d'altres que van arribar abans que ell, sovint després de passar-se dies al mar sense aigua ni menjar, Europa els ha ofert més penúries de les que mai s'haurien pogut imaginar. Jallow sobreviu ara amb dos àpats al dia, a base d'una pasta densa feta de mantega i oli, que remena amb una branca. "Fa passar la gana", explica.

Les autoritats estimen que uns 10.000 immigrants viuen als boscos d'Andalusia, una regió coneguda pels conreus de maduixes, gerds, nabius, olives i taronges, entre d'altres. La majoria tenen històries com les de Jallow.

Des de la carretera, els campaments semblen iglús plantants entre els arbres. De més a prop, la misèria es fa evident. Piles de deixalles, i mosques per tot arreu. Roba vella, encartronada per la brutícia i la pluja, penja de les branques. "Aquí pots trobar de tot", diu Diego Cañamero, cap del sindicat de treballadors del camp d'Andalusia, que intenta defensar els homes. "Hi ha rates, serps, ratolins i puces".

Els homes del bosc no diuen la veritat quan truquen a casa. Envien fotografies posant al costat de Mercedes aparcats al carrer, com les que Jallow va enviar durant molts anys. Ara sacseja al cap en senyal de desprovació cap als seus companys, que no volen parlar amb els periodistes. "Quantes mentides", diu. "És terrible el que estan fent, però se n'avergonyeixen".

Malgrat tot, Jallow no es planteja tornar a Gàmbia. "Prefereixo morir aquí", diu. "No puc tornar a casa amb les mans buides. Si ho fes em preguntarien què he estat fent tot aquest temps. Pensen que a Europa hi ha diners per tot arreu".

Els immigrants (la gran majoria són homes) s'agrupen per nacionalitats i intenten trobar feina a les granges. Però Cañamero explica que només els ofereixen les tasques més dures, com fumigar amb pesticides, o una mica d'aquí i d'allà. La majoria no té papers.

De tant en tant la policia porta excavadores per tirar les cabanes. Però els homes, que en molts casos van gastar-se els estalvis familiars per arribar fins aquí, gairebé sempre estan abandonats, i les condicions en què viuen són un secret a veus als pobles de la zona.

L'alcalde de Palos de la Frontera no va voler respondre a les trucades sobre el camp. El de Moguer, un poble proper, va fer un comunicat assegurant que no tenen prou recursos per ajudar-los: "El problema és massa gran per a nosaltres".

En els sis anys que ha viscut a Espanya, Jallow ha trobat feines temporals al camp i en restaurants, on guanyava 30 euros per 10 hores de feina. Diu que ha reunit uns 12.000 euros des que va arribar a Europa i que n'ha enviat un terç a casa. No ha parlat amb la seva família des de fa mesos, perquè no té diners.

"Són temps difícils per a tothom", explica. "No fa gaire, vaig veure el meu oncle al bosc, però li vaig dir que no era ningú per a mi".

Etiquetes

Més continguts de