SEGURETAT

Espanya ha venut 1.400 M€ en armes a l’Aràbia Saudita

Una campanya de quatre ONG reclama la fi del secretisme en l’exportació bèl·lica

Un home porta una nena de cinc anys ferida en un bombardeig el mes passat a Sanà, al Iemen. / K. ABDULLAH / REUTERS

Entre l’octubre del 2016 i el juliol passat han sortit del port de Bilbao 312 contenidors carregats d’explosius amb destí al port de Jiddah, a l’Aràbia Saudita, segons consta en l’informe Armes sense control, fet per Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón, que es va presentar aquest divendres a la ciutat basca. Entre el 2006 i el 2016, Espanya ha exportat per via autoritzada armes per valor de més de 1.415 milions d’euros, segons el document. Durant aquest període, els saudites han comprat bombes, torpedes, míssils i sistemes de guiatge, aeronaus, armes lleugeres, morters, granades, munició de tota mena de calibres, equips electrònics i recanvis.

El document, que forma part de la campanya Armes sota control, critica el secretisme del comerç d’armes espanyol i la falta de control al qual està sotmès. Així, indica que s’han detectat “exportacions preocupants”, no només a l’Aràbia Saudita, sinó també a Bahrain, el Brasil, Colòmbia, Egipte, l’Iraq, Israel i Turquia, països on s’haurien pogut fer servir les armes per “cometre o facilitar greus violacions del dret internacional”. L’informe se centra especialment en les exportacions saudites per la implicació d’aquest país àrab en el conflicte del Iemen, on, segons les Nacions Unides, han mort 5.144 civils des del març del 2015 i 8.749 han quedat ferits. El 60% de les víctimes civils les ha causat la coalició de països àrabs liderada pels saudites, segons les Nacions Unides, que ha atacat mercats, hospitals, escoles i zones residencials. Fa dos anys, Human Rights Watch alertava que la coalició àrab havia fet servir bombes de dispersió prohibides i subministrades pels EUA en bombardejos contra els rebels houthis. Només entre l’any passat i l’anterior, Espanya va exportar armes per valor de 662 milions d’euros a l’Aràbia Saudita, segons el document.

El paper de l’Aràbia Saudita és també especialment controvertit per la repressió interna i per les acusacions contra el país i la seva família reial de donar suport a l’Estat Islàmic, que no ha atemptat mai al seu territori. Els saudites, a més a més, promocionen internacionalment el wahhabisme, “una doctrina deformada de l’islam” pròxima a la de l’EI, segons la professora de la Universitat de Barcelona i especialista en el món islàmic Dolors Bramon. Tot i que l’Aràbia Saudita és aliada d’Occident des de fa dècades, les organitzacions de defensa dels drets humans fins i tot hi estan prohibides.

Falta de control i transparència

El director d’Oxfam Intermón, José María Vera, deia ahir que és “inacceptable” que la resposta del govern espanyol al conflicte del Iemen, “la crisi humanitària més gran del món segons l’ONU, amb com a mínim set milions de persones en perill de patir fam”, sigui “reduir l’ajuda humanitària i vendre armes sense control”. El director de Greenpeace va recordar que entre el 2012 i el 2015 les exportacions d’armes espanyoles van arribar als 13.000 milions d’euros, i va exigir la reforma de la llei de secrets oficials per garantir la transparència i el control d’aquest comerç.

La llei de secrets oficials del 1968 autoritza a declarar secretes les informacions que puguin “perjudicar o posar en risc la seguretat i la defensa de l’Estat”. Segons l’informe, el consell de ministres fa servir aquesta llei “sistemàticament” per amagar la informació sobre exportació d’armes. Sobretot, després d’un acord del consell de ministres de fa trenta anys que va classificar com a secretes les actes de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús. Des de llavors ni tan sols el Congrés pot saber per què s’autoritza o no una venda d’armes concreta, denuncia l’informe Armes sense control. El novembre del 2016 es va tramitar una proposta per reformar la llei, però segons les ONG encara no s’ha començat a debatre perquè la mesa del Congrés prorroga cada setmana el termini de presentació d’esmenes.

Etiquetes

Més continguts de