Com es finança l’Estat Islàmic?

BarcelonaL’Estat Islàmic va arribar a ser l’organització jihadista més ben finançada de la història. Ara viu hores baixes, tot i que de recursos per continuar subsistint no n’hi falten. Els analistes asseguren que el territori que aquesta organització terrorista controla a Síria, l’Iraq i Líbia contribueix al seu finançament. Però també tots els experts consultats assenyalen amb dit acusador cap a una mateixa direcció: l’Aràbia Saudita, un país en teoria aliat d’Occident i amb el qual fem tants negocis.

“L’Estat Islàmic es finança amb el cobrament de taxes a les zones que estan sota el seu domini o amb la venda de combustible, que aquesta organització també controla en aquestes àrees”, especifica Javier Martín, autor del llibre Estado Islámico, geopolítica del caos (Catarata), que ha estudiat l’evolució d’aquest grup terrorista des del seu inici. El fotògraf Ricard Garcia Vilanova, que és un dels reporters que més vegades ha viatjat a zones controlades per l’Estat Islàmic, assegura que ell mateix ha vist com el grup jihadista extorsiona i recapta taxes. “A la ciutat de Sirte, a Líbia, totes les botigues tenien un segell amb un número a l’entrada que les identificava. Els comerciants havien d’anar a una oficina de l’Estat Islàmic i pagar en funció del seu tipus de negoci”, detalla.

Però l’Estat Islàmic va perdre el control de Sirte el desembre de l’any passat. A començaments de juliol va deixar de controlar Mossul, a l’Iraq. I també està perdent posicions al seu mític bastió de Raqqa, a Síria. O sigui, l’autodenominat Estat Islàmic s’està quedant sense territori a poc a poc i, en conseqüència, sense una de les seves principals fonts de supervivència.

“El 2015 el grup terrorista va arribar a dominar mitja dotzena de pous de petroli”, destaca un altre expert, el politòleg Gabriel Garroum, del departament d’estudis de la guerra de la Universitat King’s College. Les rutes de contraban del cru eren a través de la frontera amb Turquia, el Kurdistan i la frontera oriental de l’Iraq. Hi ha proves que ho avalen. “Un camió que entrava a Mossul havia de pagar 400 dòlars en taxes”, explica també com a exemple Garroum.

El que no ha variat, però, és el suport que l’organització terrorista rep de l’Aràbia Saudita. I en això tots els experts coincideixen. “Potser el govern saudita no finança oficialment l’Estat Islàmic, però és difícil controlar què fan els individus o tots els prínceps que formen la família reial”, comenta Jesús A. Núñez, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH). L’expert destaca que l’Aràbia Saudita va ser atacada per Al-Qaida després de l’11 de setembre del 2001, quan els Estats Units van sol·licitar al país àrab que plantés cara a la xarxa terrorista i deixés de donar-li suport. “En canvi, l’Estat Islàmic no ha atemptat mai contra l’Aràbia Saudita”, afirma Núñez, que opina que per alguna raó deu ser.

Javier Martín és més categòric. Declara que la majoria de les mesquites de l’Aràbia Saudita contribueixen al finançament de l’Estat Islàmic mitjançant el que recapten com a almoina. “Moltes vegades aquest suport a l’Estat Islàmic consisteix simplement en la promoció del wahhabisme arreu del món amb la venda de llibres de text o el finançament d’imams que defensen aquesta doctrina”, adverteix l’expert.

Però què és exactament el wahhabisme? I aquesta ideologia és la mateixa que la de l’Estat Islàmic? “Si no és una ideologia igual, és molt semblant o amb una quantitat semblant de maldat”, contesta Dolors Bramon, que és una de les expertes més reconegudes sobre l’islam a Catalunya. L’any passat va publicar el llibre Islam avui (Fragmenta). “Del que no hi ha cap mena de dubte és que el govern de l’Aràbia Saudita és d’orientació wahhabita, i prova d’això és que talla mans com a càstig o que les dones tenen prohibit conduir”, declara. I continua explicant: “El wahhabisme és una doctrina deformada de l’islam, sorgida a final del segle XVIII, que va ser adoptada per la dinastia de la família Ibn Saud, governants de l’Aràbia”.

Per al codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària, el quid de la qüestió és “replantejar la nostra política exterior”. Per exemple, empreses espanyoles estan construint en l’actualitat el tren que uneix les ciutats saudites de Medina i la Meca, recorda. “També hem venut cinc fragates al país àrab. El rei Felip va tancar personalment el tracte”, destaca.

L’autor d’Estado Islámico, geopolítica del caos detalla que l’Aràbia Saudita és el segon importador d’armes del món. “Per què vol tantes armes?”, es pregunta. Espanya, per la seva banda, és el setè exportador d’armes del món i l’Aràbia Saudita és evidentment un dels seus compradors.

“L’Estat Islàmic també obté ingressos amb els segrestos o el tràfic il·lícit d’antiguitats espoliades durant la guerra”, enumera també el politòleg Gabriel Garroum. Alguns també mencionen el tràfic d’òrgans. Sigui com sigui, els analistes no dubten que el grup terrorista continuarà aconseguint finançament per mantenir activa la seva maquinària de terror i de guerra.